divendres, de novembre 28, 2008

La bossa perduda

Començo a pensar que em vaig fent gran i em torno cada vegada més malpensat. Que em fixo en detalls que no tenen més importància i els exagero d’una manera que no caldria fins que m'emprenyo jo solet. Però aquests dies que he llegit una noticia als medis de comunicació que, més enllà de l’anècdota, la trobo empipadora. La primera vegada no li vaig donar importància, però quan n’han seguit parlant, m’he preguntat, perquè? Això és realment una notícia?

Doncs sembla que deu ser-ho, perquè durant un parell de dies han sortit un seguit d’informacions sobre el fet que a l'estació espacial internacional, durant una missió fora de la nau, una astronauta, la Heidemarie Stefanyshyn Piper va perdre una bossa.

No faig conya. Titulars com “Una astronauta del 'Endeavour' pierde su bolsa de herramientas en el espacio” o com “Pierde astronauta bolsa de herramientas en caminata espacial” o “Los astronautas del 'Endeavour' pierden una bolsa de herramientas durante un paseo espacial” en són una mostra. I si patiu per tenir poca informació heu de saber que “La bolsa perdida por una astronauta se ve desde la tierra”.

El sorprenent és que no és la primera vegada que un astronauta perd algun objecte. De fet, és una cosa que passa amb una certa freqüència. Ja a la primera missió extravehicular van perdre una manopla i també hi ha una càmera fotogràfica que encara deu donar voltes, si no ha caigut i s'ha cremat a l'atmosfera. De fet, la brossa espacial és tan abundant que representa un seriós problema. En realitat és fàcil perdre coses, perquè allà a l’espai tens una capacitat de moviment molt limitada. Els astronautes van fixats per les cames a una mena de grues, o estan ancorats a algun punt de la nau. Els objectes floten aparentment, però un petit fregament els pot empènyer lluny de l’abast del teu braç i ja no hi ha manera d’anar i agafar-los. A una distància d’un centímetre més enllà de la punta dels dits poden ser totalment inabastables. Un fet que els astronautes han experimentat en moltes ocasions.

La pèrdua de la bossa no va comprometre la feina perquè l’altre astronauta que hi havia a fora en tenia una altra de bossa i van poder seguir treballant. Aleshores, perquè parlar-ne tant en aquesta ocasió? I aquí em surt la vena malpensada. No serà que ara l’astronauta era una dona? Un acudit fàcil en el subconscient dels redactors lligant conceptes com dona, bossa i perdre coses?

Perquè l’estació és a punt de fer deu anys d’existència, i això si que seria una notícia, però sembla que encara no mereix gaires titulars. I fa un any va resultar com a fet anecdòtic que per primera vegada dues dones comandaven simultàniament dues missions a l’espai. La que manava a l'estació i la que comandava el transbordador. Però aquest fet no va merèixer ni una fracció de l’atenció mediàtica que ha tingut la bossa perduda per l’astronauta.

En realitat és una bona cosa que el fet que un parell de dones comandin missions espacials sigui un fet normal i no pas excepcional. Però semblaria que encara queden molts reflexes masclistes a punt de sortir a la que ens despistem. De vegades els homes astronauta perden objectes i aquest fet no és notícia, però quan una dona astronauta perd una bossa, aleshores si que és noticia...

La noia sembla que serà famosa per la bossa perduda. Si busco informació sobre ella resulta que té una llicenciatura i un màster en ciències a més de ser enginyera mecànica pel MIT, un dels centres més prestigiosos del món! Ha fet carrera militar i té el grau de Capità de l'Armada dels Estats Units. Ha sigut seleccionada en el programa d'astronautes i aquesta és la seva segona missió a l'espai. De cent-vuitanta passejades espacials, únicament vuit dones hi han participat i ella n'és una. En realitat és de les més expertes perquè ja a la primera missió va fer un parell d'EVA (Extravehicular Activity).

I malgrat tot, fins la Wickipedia (d'on he tret aquesta informació) dedica més espai a l'anècdota de la bossa que no pas a cap altre cosa.

De totes maneres, potser sóc massa malpensat i hi ha un altre motiu que fa interessant la noticia. Però el cas és que no el veig!

Algú em pot il·luminar?

17 comentaris :

Carquinyol ha dit...

si és que això de les dones i les bosses sempre han estat excuses per a acudits fàcils, encara ens tocarà aguantar coses com "primicia!! desvelamos que llevan las astronautas en su bolso" o bé "trucos espaciales para estar siempre magnífica"...

kika ha dit...

es molt trist, pero es aixi, i des de fa molt temps... com es que us estranya?

MARTELL DE REUS ha dit...

A l'Estació sembla que estan de pega, la pèrdua de la bossa és pecata minuta. Aquests dies també he pogut llegir als mitjans, per cert jo els llegeixo en català, dues incidències més que ha patit l'estació:

1- Tenien dues aranyes (no sé si eren peludes o no) i en van perdre una que, feliçment, van trobar:

http://www.absurddiari.com/c/llegir.php?llegir=llegir&ref=15532

2- L'aparell que recicla l'orina de l'estació s'ha avariat. Serà un augur del que passarà amb la nova potabilitzadora de Barcelona?

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=564332&idseccio_PK=1021

Anna Tarambana ha dit...

Jo ja t'il·luminaria... però he perdut la lot! ;)

BJa ho diuen ja: "piensa mal y... acertaras"

Anna ha dit...

"Els astronautes van fixats per les cames a una mena de grues, o estan ancorats a algun punt de la nau." I jo que pensava que duien botes gravitatòries :P

Asimetrich ha dit...

Doncs sento no poder il·luminar-te. Es que això de les noticies és ben curiós. Mira que passen coses al món, però les noticies són sempre les mateixes a tot arreu, fins i tot les anecdòtiques.

Carme ha dit...

No pot ser! :-(
Anava llegint el post i pensant: "Qué trista és la realitat!"
Fins que cap al final, quan he arribat al paràgraf de la Wikipedia, m'he quedat "a quadros". Tant és així que he anat a veure-ho! No m'ho podia creure i he hagut d'anar personalment a la Wikipedia per quedar-me encara pitjor: És el paràgraf més llarg de tot l'article de la Wikipèdia!
Estem en el segle XXI? O estem en un viatge en el temps?
En fi, que estic allargant massa el comentari...
Una abraçada i molt bon cap de setmana

Carme ha dit...

No pot ser! :-(
Anava llegint el post i pensant: "Qué trista és la realitat!"
Fins que cap al final, quan he arribat al paràgraf de la Wikipedia, m'he quedat "a quadros". Tant és així que he anat a veure-ho! No m'ho podia creure i he hagut d'anar personalment a la Wikipedia per quedar-me encara pitjor: És el paràgraf més llarg de tot l'article de la Wikipèdia!
Estem en el segle XXI? O estem en un viatge en el temps?
En fi, que estic allargant massa el comentari...
Una abraçada i molt bon cap de setmana

Alasanid ha dit...

És normal, ja saps què és el que es ven més en aquest país i molts altres.

Si jo fos astronauta... la de coses que em caurien...

moz ha dit...

Jo crec que no és ben bé això... Algú va llegir l'article d'en Quim Monzó a La Vanguardia de dues setmanes? El fet que enmerdem l'espai és la seva vertadera conquesta: hi fem el que fem a casa nostra.

Dan ha dit...

Ja veig que potser no anava desencaminat. Si que queda feina per fer, si!

Anònim ha dit...

Mira-t'ho per l'altre costat:
si la bossa l'hagués perdut un home, no seria noticia perquè la majoria són un desastre :P
Cris.

Joana ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joana ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joana ha dit...

Bueno.... no és res novedós, però quanta brossa deixen que no sabem?

sants ha dit...

A part de ser una dóna, vols dir que no intenten fer-nos sentir malament per la contaminació espacial... amb una trista bossa????

El comentari de que es veu des de la Terra em fa pensar en això...

Carme ha dit...

Pregunta: la resta de persones que han perdut coses a l'espai, també tenen la meitat del seu article a la Wikipedia dedicat només al que han perdut a l'espai?

Em sembla perfecte que es faci consciència sobre la brossa, és molt necessari. Però no em sembla correcte que es faci a costelles d'una persona. És trist perquè sembla que ha estat així perquè ha resultat així de fàcil. I és això lo més trist. Estic molt d'acord amb el plantejament de Dan amb el seu article.