La Moreneta

A Catalunya, si sentim qualsevol referència a “la Moreneta”, amb tota probabilitat no estarem parlant de cap noia brasilera o de la mascota de pèl fosc dels veïns. Aquí, la Moreneta és la Mare de Déu de Montserrat. Una de les icones menys discutides de Catalunya i apreciada fins i tot per ateus recalcitrants.

Segons la llegenda, l’any 880 uns pastorets van trobar la imatge dins una cova, després de veure una llum a la muntanya. El bisbe, un cop assabentat de la notícia, va ordenar que la imatge fos traslladada a la ciutat de Manresa, però va ser impossible ja que a mida que s’allunyaven de l’indret de la trobada, l'estàtua anava pesant més i més. Això es va interpretar com el desig de la Mare de Déu de quedar-se a l’indret on l’havien trobat i per això es va acabar per construir l'ermita de Santa Maria que amb el temps va donar lloc a l'actual monestir.

La llegenda és bonica, però no massa original. Moltes imatges de Verges tenen al darrera llegendes de trobades per pastors i de fets miraculosos que eviten el trasllat. En tot cas, la característica principal de la Moreneta és justament la que li dóna el nom. El color fosc de la imatge.

L’explicació més habitual és que originalment era blanca i que pel fum de les espelmes es va anar ennegrint progressivament fins arribar al color foc que la caracteritza. És una explicació raonable, ja que a la llegenda original ni tan sols s’esmenta que la imatge de la verge fos negra. A més, si ho hagués estat, els pastors difícilment l’haurien identificat amb la verge Maria.

A més, també hi ha imatges antigues que representen la Mare de Déu de Montserrat amb la pell de color clar. De totes maneres, això no és definitiu, perquè antigament les imatges que es pintaven no pretenien ser fidedignes, sinó representar allò que la gent esperava.

Però la història d’aquesta talla ha sigut agitada i la forma en que els fidels l’han pogut veure ha anat canviant molt al llarg dels segles.

Per començar, la imatge s’ha datat de finals del segle XII, de manera que si hi va haver una figura original que van trobar l’any 880, no és la que coneixem actualment. I a més, cada dos o tres segles ha sigut restaurada en major o menor grau. Durant molts anys l’estàtua anava coberta amb robes, de manera que la forma exacta de la talla va romandre desconeguda per moltes generacions. Per alguns era irreverent, i gairebé indecent, pensar en treure els vestits que cobrien la Mare de Déu. No obstant, quan es van retirar els vestits i es va poder admirar la bellesa de la talla es va decidir deixar-la en la seva forma original.

La figura va resultar danyada durant la guerra del francès, i també va ser amagada durant la guerra civil. En aquesta ocasió va ser amagada en un indret conegut únicament per tres monjos de la comunitat, de manera que ni el pare Abat en coneixia la localització. La mesura va tenir èxit i va salvaguardar la imatge per la posteritat.

Una reparació important de la figura es va fer al segle XIX. Aleshores es va canviar la imatge del nen, que estava en molt males condicions, per l’actual. També s’ha canviat els braços i les mans de la Verge, i la bola que sosté no hi era en la figura original. En ocasions hi posaven un ram, un ciri o una esfera per representar l’Univers.

Tot això va quedar de manifest en una restauració feta l’any 2001. Allà, les radiografies van permetre observar les variacions en les textures de les fustes fetes servir o els claus que a l’interior fixen les diferents parts. També es va analitzar el pigment que s’havia fet servir inicialment. Aquest compost tenia entre els seus compostos el carbonat de plom, que s’oxida i s’ennegreix amb el temps. Certament, el fum de les espelmes havia d’accelerar aquest procés, de manera que la imatge ja podria haver sigut més o menys “morena” en relativament pocs anys. Posteriors restauracions ja van incorporar el color fosc que caracteritza la figura.

La imatge és feta amb fusta d’àlber (Populus alba), un arbre de la família de les salicàcies. I justament d’aquesta família es va descobrir l’àcid salicílic, que va donar lloc a l’aspirina, un dels millors compostos que hem conegut per tractar el dolor i restablir el benestar físic. El fet que la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, que també ha ajudat a molts fidels a aconseguir el benestar espiritual, estigui feta en aquesta fusta és, si més no, una casualitat divertida.