dilluns, de febrer 02, 2009

No m'agraden els coloms!

Tots els excessos són dolents, i això explica el que em passa amb els coloms. A les ciutats n’hi ha un excés, hi són per tot arreu, deixen el terra ple de cagarades i els trobes morts o agonitzant a les voreres en una imatge que m’agradaria estalviar-me. Amb tot això ja podeu deduir que soc d’aquells a qui no els agraden els coloms.

La culpa no és d’aquests ocells sinó de la gran abundància que n’hi ha a les ciutats. I això sembla que és una norma general arreu del món. Junt amb les rates i les paneroles, els coloms són dels animals que millor s’han adaptat a viure en ambients humans. A més, els humans hi hem col·laborat ja que la cria de coloms és una activitat antiga i molt estesa. Ocasionalment alguns dels coloms criats s’escapen i formen noves colònies a noves ciutats.

Probablement la clau de perquè els agraden tant les ciutats sigui el fet que originàriament el colom comú Columba livia feia els nius en penya segats propers a la costa. Com que les parets verticals dels edificis ofereixen un indret semblant al d’un penya segat, els va ser molt fàcil adaptar-s’hi a viure. Amb l’avantatge que no hi ha gaires depredadors i que els humans tenen el curiós costum d’oferir molles de pa o grans de cereal.

Però malgrat que en parlar de coloms acostumem a pensar en els grisos de les ciutats, la família dels coloms inclou moltes espècies. Una mostra de la seva capacitat d’adaptació. A més, els criadors han anat seleccionant caràcters particulars per generar un ampli ventall de noves varietats d’allò més espectaculars en un exemple de les possibilitats de la selecció artificial. Darwin mateix va ser un gran aficionat a la columbofília i moltes vegades posava l’exemple dels coloms per explicar com, a partir d’una varietat original i seleccionant determinats característiques generació rere generació es podia acabar per obtenir organismes molt diferents del tipus original.

Però així com uns pocs coloms poden ser macos i vistosos, les grans acumulacions urbanites poden representar un risc sanitari i una agressió al llegat monumental de les ciutats. I sobretot per culpa de les defecacions dels animalets.

El problema sanitari és que els coloms poden transmetre malalties que afecten als humans com la histoplasmosi o la psitacosi. Les cagarades dels ocells infectats per virus, fongs o bacteris contenen microorganismes infecciosos. Quan s’assequen i es desfan en forma de pols que el vent s’emporta, podem respirar aquests microorganismes. Si ho fem en gran quantitat o tenim un estat immunitari afeblit pel que sigui, és possible agafar alguna d’aquestes malalties. Naturalment això és més probable en indrets on s’hi acumulen molts d’aquests ocells. Per exemple, les botigues d’animals o, pitjor, el balcó de la veïna que els dóna menjar i on s’hi amunteguen piles de coloms en un garbuix de plomes, becs, potes i cagarrutes.

Però aquestes caques de colom comporten un altre problema. Són molt àcides perquè conten una concentració elevada d’àcid fosfòric i úric. Per això, quan els encantadors animalons omplen un monument amb els seus records, a més de l’efecte estètic que queda, la pedra es va desfent per acció d’aquests àcids. Fins i tot vaig llegir una vegada (però no ho he pogut confirmar) que molts coloms tenen les potes danyades i els falten dits i això no és per cap malaltia sinó per l’efecte àcid de les seves pròpies caques que cauen sobre les seves potes o que trepitgen quan viuen en grans grups.

Per això els ajuntaments han de recórrer a sistemes de control, capturant amb grans xarxes un cert nombre d’ocells per alleugerir la pressió que fan sobre el medi ambient urbà, promovent la presencia de rapinyaires a les ciutats, o instal·lant sistemes per espantar-les. Uns mètodes que tenen una eficàcia limitada i que serveixen sobretot per corregir excessos puntuals durant un temps. I que a sobre són molt criticats per persones que consideren una crueltat capturar els coloms d’aquesta manera. En realitat no hi ha altra manera de controlar la població, i si no féssim res si que ens arriscaríem a patir problemes sanitaris més importants.

Doncs això. Un parell de coloms al camp poden ser encantadors, però els grans estols que actuen com una massa palpitant a llocs com la plaça Catalunya de Barcelona o a la plaça Sant Marc a Venècia, els trobo una imatge ben desagradable.

17 comentaris :

J ha dit...

Sí, es cert.
Més que adaptar-se a la ciutat és que hem creat un habitat ideal per a ells. Només cal observar el seu vol, es perfecte per a un entorn urbà.
En quant a la cria, no cal confondre el colom urbà amb els coloms de competició que crien els colombofils. No s'acostumen a barrejar i si algun colom urbà ho fa accidentalment, segurament ho lamentarà.
Per altra banda, si fer control en una ciutat com Barcelona no és fàcil, fer-ho en ciutats o pobles petits que tenen camps o activitat agrícola aprop, aleshores és molt complicat.

A reveure,

David ha dit...

a mi tampoc m'agraden els coloms. A Manresa hi ha una plaça que des de temps immemorials se l'anomena dels coloms. Sort que ha anat minvant la seva presència, però recordo de petit a la gent amb la bossa i donant menjar a aquestes bestioles. A més a més, recordo que hi havia un altre perill quan aixecaven el vol tots de cop, si no t'ajupies podies ser víctima de la seva "avalantxa".

Anònim ha dit...

No tenia ni idea del pq de les potes mutil·lades. Sempre m'havia pensat que s'enredaven amb cables o jo què sé. L'explicació, si és aquesta, és terrible. Ja és horripil·lant cagar-se els turmells, que si a sobre la marranada és com la sang dels aliens...

Rita ha dit...

A mi tampoc m'agraden gens, per les malalties que poden ocasionar i per la brutícia que ocasionen.

Laia ha dit...

Uix coloms... sí que en són de corrosives les caques, sí.... a mi em van deixar "nova" una jaqueta :(

Jansy ha dit...

Jo tinc una colombofòbia a sobre que no me l'aguanto. I això que tinc fotos de petit perseguint coloms, però... quin fàstic que em fan ara!

Si per mi fós, no en quedaria ni un.

Efrem ha dit...

Cagarades, cagarrutes, regalets... xDDDDD Sí, noia sí, falten encara adjectius de tants que n'hi ha a Pça Catalunya. Mai t'ha passat un gegantí estol de coloms pel damunt? Quan venen fa la sensació que algun d'ells s'encastarà contra tu. És molt i molt divertit veure-ho quan li passa a algú altre, sobretot als turistes ahahah XDDD!

Salutacions. I molt bon post :)!

Agnès Setrill. ha dit...

Jo tb em preguntava perquè hi ha molts coloms que ténen els dits com a gastats,ecs!
Però gràcies, ara ja ho sé.

Alasanid ha dit...

Una vegada em vaig endur un record d'un colom als pantalons.

I suposo que si fos una estàtua no dubtaria ni un moment en fer el que fa aquesta

miquel ha dit...

M'apunto al club. A més, tinc la sensació que fa un temps que hi ha grups de coloms suïcides que no temem topar contra els vidres de les finestres o contra les persones.
Per cert, no sé si n'has parlat alguna vegada, però hi ha força persones que tenen fòbia als animals de plomes. Sempre m'ha intrigat saber si hi ha alguna causa racional.

Anònim ha dit...

Jo estic amb tu, a casa, a pagès, són una plaga i el meu sistema de control més eficaç és l'escopeta de balins, fa mal al cor, però si no ho fem així no els podem pas tenir a ratlla.

Dan ha dit...

Joan Ayats. En realitat els coloms normals son la base a partir de la qual es van anar seleccionant la majoria dels altres. Però amb el temps els criadors han aconseguit races increïbles.

David. Ui. Quan tots es posen de cop a volar i tu ets per allà fa una angunia important! Si tingués una raqueta a ma...

dodger. Molt bona aquesta. Coloms aliens. Ecs!

Rita. I es que un de sol no es lleig, però tants...

Laia. Consólat pensant que una cigonya hauria sigut pitjor :-)

Jansy. N'hi ha molts que la tenim aquesta fòbia.

Efrem. Si, això de veure com reaccionen els turistes si que te un puntet divertit. I és que mira que som dolents! :-D

Agnés. Totalment d'acord. Ecs!

Alasanid: ? L'enllaç em torna aquí... ¿? Que fa l'estatua?

Pere. Doncs no ho se. Ja oho miraré. però és molt freqüent. En Hitchscock ho sabia molt bé quan va filmar "los pájaros"

Anònim. Les plagues s'han de tenir sota control. Per dur que sigui.

Alasanid ha dit...

Uixx... vaig enllaçar-ho malament. Ara sí, és aquesta

Àlex ha dit...

Un parell de consideracions que no se si n'estic equivocat o no:
1.- Des de petit, recordo que el que a casa anomenavem panaroles eren uns diplòpode, en concret els glomèrids, el que en castellà em sembla que s'anomena "cochinilla de la humedad" o alguna cosa així i que és un "bichu" que s'enrosca i es queda com una boleta per a protegir-se.
2.- Jo diria que la causa de que a molts coloms de la ciutat els hi faltin dits és degut més a que se'ls hi enreden sovint fils de teixits que es troben per terra en les ciutats i se'ls hi enreden de tal manera que arriben a perdre dits per amputació o bé per falta d'irrigació.Si us preocupeu d'observar-ho veureu que és molt comú veure que molts tenen fils enredats als peus. Em sembla que els que viuen en sistemes més naturals no els hi passa.

Àlex ha dit...

Per cert, conec més d'un i d'una que ténen terror als coloms i als plumifers en general...

Anònim ha dit...

Peró, com es pot ser tan cruel, soc manresana, mai, mai m'han molestat, son esses vius, poden comviure perfectamnet entre nosaltres.

Anònim ha dit...

Doncs a mi si que m'agraden als coloms... No els dono menjar ni res de tot això, penso que tal com ho fan moltes persones, es fomentar la bruticia que queda al carrer, ja que com que no es neteja prou, doncs les restes hi queden embrutant tot. Les barbaritats que heu dit entre tots els qui heu deixat comentari, excepte dues persones, són una bestialitat, mai millor dit.... o es penseu que les persones no som portadores també de bacteris que poden infectar altres ésser vius que puguin conviure entre nosaltres.... No, la gent en general, pensa que això no va amb ells...