dimecres, de desembre 23, 2009

Aigua, memòria i histamina

Ahir parlava de la histamina i això resulta un excel·lent motiu per tractar un tema del que ja he parlat en alguna ocasió i que compta amb algun entusiasta seguidor per aquestes llars. Parlo de la “memòria de l’aigua”. La relació amb la histamina no és cap invent. Va ser justament un experiment en el que es mesurava l’alliberament d’histamina per part de mastòcits i basòfils el que va donar lloc a la hipòtesi de la memòria de l’aigua.

La història va començar a França, al laboratori del doctor Jacques Benveniste. Van dissenyar un experiment en el que induïen l’alliberament d'histamina per part de basòfils quan els tractaven amb uns anticossos (concretament anti IgE) que actuaven com si fossin al·lergens. Aquest és un sistema ben conegut per fer estudis sobre al·lèrgies i hipersensibilitat.

El que van fer va ser anar diluint la mostra d’anticossos per veure si seguien activant als basòfils. Agafaven la preparació i la diluïen a la dècima part. L’agitaven fins que quedava ben homogènia i tornaven a diluir-la a la dècima part, de manera que teníem la centèsima part de la inicial. I així van fer-ho fins a dues centes vegades. El que passa és que amb tanta dilució ens quedarà menys d’una molècula d’anticòs per litre d’aigua. De manera que, en la majoria de tubs, simplement no hi quedarà res més que aigua.

El comportament dels anticossos al principi sembla normal. Com més diluïm, menys efecte tenen sobre els basòfils. Però sorprenentment, quan les dilucions eren molt extremes, els basòfils tornaven a deixar anar histamina. En Beneviste sabia perfectament que ja no li quedava gens d’anticòs a la preparació, de manera que va proposar que l’aigua conservava alguna memòria de les substancies que havia tingut dissoltes.

Naturalment això trenca completament amb el que sabem del comportament dels àtoms, de les lleis de la química i de tot el que entenem sobre el comportament de la matèria. Tot i així, l’article que va escriure va ser publicat a la prestigiosa revista Nature. Un fet que va alegrar molt als seguidors de l'homeopatia.

Però hi ha un parell de coses a considerar. La revista va escriure un afegit en el que indicava que aquelles dades eren tant sorprenents que mereixien ser publicades per si algú podia proposar alguna explicació que encaixés en els coneixements actuals sobre la química i la biologia. I també, per veure si altres laboratoris poden reproduir l’experiment.

I aquí va començar a desinflar-se la cosa. Ningú va poder repetir aquell experiment. I quan es va enviar una comissió al laboratori del doctor Beneviste, tampoc van veure clar que els resultats que obtenia fossin aquells que deia que obtenia. Per exemple, per mesurar si els basòfils alliberaven histamina, no mesurava la histamina alliberada sinó que tenyia la histamina de dins els grànuls de les cèl·lules i contava les que seguien amb aspecte no activat. Una manera molt menys elegant de fer les coses i que incorpora més errors. Podia simplement mesurar la histamina del medi i mirar si augmentava.

Cal dir que també es va criticar la comissió que va avaluar el treball. Els seus membres, (que eren l’editor de Nature, un expert en errors científics i un conegut prestidigitador) no eren experts en el tema i la composició pressuposava que hi havia alguna cosa fosca a investigar.

Però també l’equip de Beneviste era sospitós. Alguns dels membres del seu laboratori estaven contractats per... laboratoris homeopàtics! Ells es van defensar dient que no estaven condicionats per això, però l’experiència amb els resultats finançats per la indústria del tabac fa que siguem una mica escèptics sobre la independència dels investigadors respecte de qui els paga el sou.

En tot cas, hi ha qui acusa als científics de negar-se a acceptar els treballs trencadors de Beneviste, de no voler obrir la ment a noves idees i de criminalitzar aquells que no segueixen el corrent establert.

El cas, però, és que ningú ha pogut reproduir aquells resultats, que la metodologia que va fer servir incorpora errors que justificarien que interpretés malament el que estava veient i que membres del seu equip no eren tot l’objectius i independents que seria desitjable.

Tot plegat no és infreqüent en ciència. Moltes vegades surten resultats estranys que després no es poden tornar a obtenir. O se t’escapen errors que no detectes fins que algú de fora t’ho fa notar. Això és el dia a dia de la ciència. Però com que en aquest cas el prestigi de l'homeopatia estava en joc, els ànims es van escalfar molt. Massa. A sobre, alguns defensors de l'homeopatia tenen uns arguments que tampoc ajuden gaire a mantenir una discussió seriosa.

Al final, però, seguim sense cap dada que doni suport a la memòria de l’aigua. Llàstima, perquè com va dir algú amb bon humor. Si això fos cert, n’hi hauria prou de prendre aigua pura destil·lada per curar-te. Després de tot, aquesta aigua tindria una dilució infinita... de tots els compostos possibles.

15 comentaris :

kika ha dit...

t'adones que has dit "l’experiència amb els resultats finançats per la indústria del tabac fa que siguem una mica escèptics sobre la independència dels investigadors respecte de qui els paga el sou."
i això et fa dubtar dels investigadors que treballen per laboratoris homeopàtics nom-es... i els altres què? ai, ai, ai,

Dan ha dit...

Els altres res. Si no et paga una industria amb interessos no hi ha problema (al menys no hi ha aquest problema en concret). Si els laboratoris homeopatics fianciessin estudis sobre la toxicitat del tabac no seria sospitós. I al revés. Un estudi financat per una tabacalera sobre medicines homeopàtiques no representa un problema. Però un estudi financat per una tsbacalera que conclou que el tabac no es dolent, doncs si que es raonable dubtar. I això passa sempre. Prebisiblement, cada laboratori farà estudis que trobaran que el seu medicament es millor que els altres. No?Per això en els treballs que publiques has d'especificar qui et financia (benevista no ho va fer al seu). I en casos cmom les revistes de respiratori, si et financia una tabacalrea simplement ja no t'accepten els treballs. Van inventar-se massa resultats durant massa anys, bàsicament per mantenir el consum del tabac.

Dan ha dit...

Un afegit que ja he dit en alguna ocasio. A la pràctica cal copiar el que demanen als jurats a les pelicules americanes. És necessari plantejar sempre els dubtes raonables. Però l'imprescindible es que siguin raonables. Dubtar per dubtar no porta enlloc.
;-)

Asse ha dit...

Va ser un cas on de nou el genial James Randi va posar al seu lloc els xarlatans i els que practiquen ciència sense rigor: http://www.youtube.com/watch?v=ODyqe4gz7qM

Carquinyol ha dit...

no sé no sé, jo no veig gaire clare tota l'explicació, de ben segur que si que hi ha estudis que han replicat els resultats però la conspiració del Grup AntiHome ho mantenen en secret... :P

En tot cas, alguna cosa segur que hi ha i no només amb l'aigua. A mi em passa també amb el vi i altres líquids "divertits". És més, podria afirmar que quan més "divertit" és el líquid més memòria proporciona...

... i al dia següent més amnèsia i mal de cap, però aquesta és una altra història...

Clidice ha dit...

Em costa entendre perquè les medecines "alternatives" tenen tants problemes a l'hora de demostrar les seves bondats seguint el mètode científic. Si realment funciona tot tal i com diuen, no només no s'hi haurien de negar, sinó que ho haurien de demanar i haurien de publicar a les revistes científiques els seus resultats.

En comptes d'això sempre se sent parlar de conxorxes i conspiracions estranyes, al final tot plegat ens deixa als demés amb la sensació que tan els uns, com els altres, se'ns rifen. I així va anant tot, amb tanta malfiança :(

Alasanid ha dit...

És una vergonya que Benveniste tingui l'honor de tenir 2 Ig Nobel... jaja

Fer el procés 200 vegades!! Això és una concentració que només es pot entendre matemàticament!! De totes maneres podria ser que el material que utilitzés per fer les decantacions estés contaminat i llavors per més diluís es quedava igual...

Aquesta història em recorda a la dels raigs N (també d'origen francès!)

Mentre hi hagi gent per creure sempre sortiran genis d'aquests.

kika ha dit...

dius: "Si no et paga una industria amb interessos no hi ha problema"
pregunto: hi ha alguna industria que no tingui interessos?

Dan ha dit...

Asse. Però els quye haurien d'escoltar-ho no en fan cas. El que diuen: no hi ha pitjor cec...

carquinyol. Es que cada liquid te lesseves caracteristiques memoristiques particulars. Caldrà anar fent tasts per verificar diferencies!

Clidice. Moltes tenen problemes simplement perque no funcionen. La prba doble cec es un gran invent i ha posat molts fàrmacs miraculosos al seu lloc (alternatius i convencionals)
Però es que la conspiració es una excusa tant i tant bona...

Alasanid. I el cas es que no era mal investigador en Benveniste. La rdels raigs N també va ser semblant. (D'aquesta un dia n'he de fer un post)

kika. Kika! No facis trampes, que saps perfectament el que vull dir: "Industria amb interessos en la investigació que s'està publicant"
;-)

Joana ha dit...

La gràcia en un experiment és que sigui reproduible per altres, si a ningú no li surt el mateix, o no ho has explicat tot o fas trampa.
Em ve al cap, la història de les Flors de Bach, vaja quin negoci que tenen montat amb els "ungüentus".

Dan ha dit...

Joana. Lo de les flors de Bach també és un altre invent que se les porta. Però com sempre, als seguidors, quan els dius que potser tot son imaginacions seves, s'enfaden molt!

Enric Milà ha dit...

Mencanta la manera com enfonses les teories conspiratòries o altres teories fraudulentes siguin de ciència o no!!

Joan Ayats ha dit...

Una conversa molt animada, espero no desentonar però ... voldria dir-vos a tot Bon Nadal!

jaka ha dit...

Bones Festes !!!

:)

Enric Milà ha dit...

Bon Nadal i bones festes!!!