El clàssic més clàssic de totes les conspiracions és la que diu que mai no vàrem anar a la Lluna. Que tot allò dels Apol·lo és un muntatge i que les imatges que mostra la NASA son trucades. Segons afirmen, les imatges de televisió es van rodar en algun indret secret del desert de Nevada. I hi ha qui fins i tot diu que va ser el mateix Stanley Kubrik qui ho va fer. Unes afirmacions que no resisteixen gaire una anàlisi rigorosa, encara que això no desanima als conspiranoics, és clar. Però fa que et preguntis, com s’ho fa una idea tant elaborada per acabar quallant. Després de tot, molta gent acaba per dubtar. Els conspiranoics presenten arguments complexos, citen personatges coneguts, argumenten en base a lleis de la física. Potser tinguin una mica de raó!
Però si prens paciència i rasques una mica, de seguida es desmunten els seus arguments. El que passa és que de vegades cal dedicar-hi una mica de temps. Però això ens permet veure com funcionem els humans quan ens enfrontem a l’autoritat.
Un dels arguments preferits dels qui no creuen que anéssim a la Lluna és que a les fotografies que van fer els astronautes no s’hi veuen les estrelles. El motiu, diuen, és que resultava massa difícil reproduir com estarien situades vistes des de la Lluna. Els astrònoms haurien notat fàcilment l’engany, de manera que van preferir deixar un fons negre. Finalment, i segons Maria Blyzinsky, directora d’astronomia de l’Observatori de Greenwich, a la Lluna no hi ha atmosfera, de manera que les estrelles haurien de ser clarament visibles.
El cas és que els dos primers arguments són absurds. Si alguna vegada heu fet fotos de nit, quasi segur que no surten estrelles. Sobretot si les persones estan correctament il·luminades. Pots triar una exposició curta per fotografiar una persona o un edifici i aleshores no surten les estrelles, o pots triar una de llarga que permeti captar algunes estrelles, però aleshores les persones sortiran massa il·luminades. Naturalment, els astronautes feien fotos a la Lluna, a la nau i a ells mateixos. A més, la càmera que portaven estava preparada per disparar i poc més. Amb el vestit d’astronauta no és fàcil anar canviant l’enfocament, l’exposició o el diafragma. Simplement apuntaven i disparaven. I naturalment, la càmera estava preparada per fotografiar els voltants. No les estrelles.
L’altre motiu absurd és pensar que no podrien reproduir la posició de les estrelles des de la Lluna. No se si heu anat alguna vegada a un Planetari. Si no ho heu fet, és molt recomanable. L’espectacle és fantàstic. I si ja hi heu anat, haureu notat que podem (i podien aleshores) situar puntets de llum allà on hi ha d’haver les estrelles.
Però el tema de la directora de l’observatori desconcertava. Si una autoritat afirma això, alguna cosa de certa ha d’haver i jo dec estar equivocat. Diria que l’atmosfera no hi pinta gaire res en tot plegat, però...
Però res de res. Algú (Alberto Matallanos) va decidir escriure la Maria Blyzinskyi preguntant-li que havia dit exactament. Una cosa que haurien de fer alguns que s'anomenen periodistes. I la noia va respondre molt amablement (suposo que no s’enfadarà perquè tradueixi la carta):
“Gràcies pel seu e-mail. Si – trobo molt divertida la cita referent a les missions Apol·lo ja que acostumo a rebre cartes de fans sobre el tema. Fa alguns anys el museu va contactar amb la web per demanar que retiressin la cita, però ens van ignorar. Sospito que així és com evolucionen les teories de la conspiració. Una barreja de mal periodisme i mala recerca.
Jo vaig treballar al Royal Observatory de Greenwich durant quatre anys com a conservadora d’astronomia – cosa que vol dir que soc especialista en la història de l’astronomia i m’encarrego de la col·lecció astronòmica històrica (astrolabis, rellotges de sol, etc). L’Observatori forma part del Museu Nacional de la Marina des dels anys 50. Ja no funciona com a observatori.
No recordo haver sigut mai preguntada sobre les missions Apol·lo. No estic pas qualificada per respondre aquestes qüestions i els hauria adreçat a l’observatori en actiu, que està situat a Cambridge.”
En resum. A la Maria Blyzinsky mai li van preguntar res sobre les estrelles i les missions Apol·lo. Si ho haguessin fet, ella no hauria pogut respondre. Tampoc no és directora de l’Observatori de Greenwich i finalment, a Greenwich el que hi queda és un museu i no un observatori.
Un grapat de petits detalls que els conspiranoics no es prenen la molèstia de verificar. Però és que tenir una presumpta “autoritat” que recolza el que dius dóna molta solidesa a qualsevol argument. I gairebé ningú comprova mai qui és aquesta autoritat. A més, una vegada ho deixes anar, tothom ho repeteix i ho repeteix i ho repeteix...
(Per si de cas, jo si que he comprovat que aquesta noia treballa al museu de Greenwich.)
15 comentaris :
el divertit de les conspiracions és que quan els hi poses arguments ells et contesten amb "detalls, detalls" i et treuen un altre lot d'afirmacions d'aquest tipus, i has de tornar a invertir temps per comprovar-les, i així anar fent... jo crec que cerquen l'acceptació per avorriment !!
PS: Jo tinc la teoria que formes part d'una comissió secreta mundial que mira d'ocultar la importància de la memória de l'aigua... i tinc fonts fiables, en concret una del Montseny que m'ho ha explicat tot, tot i tot !!
:P
Si mai faig un estudi com cal, tinc molt clar que el faré sobre les conspiracions i l'art del "chismorreo". M'encanta.
És com el joc del telèfon.
-Saps que la Júlia viu amb la seva mare perquè li estan arreglant el pis?
-Saps que la Júlia ha marxat a casa de sa mare perquè no pot estar al pis?
-Saps que la Júlia no pot suportar el seu marit i se n'ha tornat a casa de sa mare?
-Saps que la Júlia s'ha divorciat i se n'ha anat a viure fora amb els nens?
-.....
El cel no és blau perquè no hi ha atmosfera, però era de dia quan hi van anar. Tampoc les veiem aquí les estrelles de dia.
Això no es casual, un dia lunar dura uns deu dies terrestres. Em sembla que es van fer coincidir amb el moment en que la temperatura era la més idonea, cap al "mati" lunar. Una missió Apollo durava poc més de 72 hores en superfície, de manera que evitaven el fred nocturn i la calor del migdia lunar.
Salut!
El meu "parello" és fan de la teoria de la conspiració respecte a la lluna. Si tens més dades que la desmunten em faries feliç, és un tema que a casa ja està prohibit, perquè li tiraria la planxa pel cap :( (i mira que és intel·ligent i de tot, però algun defecte havia de tenir :P)
Jo diria que a la lluna les estrelles de dia també es veuen al no haver-hi dispersió de la llum del sol per l'atmosfera. El sol no és més que la més lluenta de totes en un fons de cel negre.
El que hauríem de fer en aquests casos és passar completament d'ells... El problema és que la gent sense mentalitat racional hi cau de mala manera en aquestes falces creences.
Els comentaris d'avui sí que tenen nivell... Doncs amb la informació que s'ha donat jo faria una petita mescla... Sí que és cert que a la lluna al no tenir atmosfera no tens dispersió de Rayleigh però d'altra banda la llum que arriba del Sol és uns quants ordres de magnitud superior al d'altres estrelles i per tant deu quedar una bona zona sense rastre d'estrelles (per defectes visuals humans).
Però el poc temps d'exposició de la pel·lícula o el mal enfocament del fons ho expliquen perfectament.
Jo, això d'haver anat a la lluna, no és que m'ho cregui, ho tinc per una certesa; la certesa d'una gesta que ara sembla increïble.
Tanmateix, de conspiracions n'hi ha hagut. Algunes s'han consolidat tant als llibres d'història que ja es donen per fets reals. I no es tracta de tenir o no una mentalitat racional. La Duquessa de Medinaceli assegurava que si un dia obria els seus arxius canviaria la història d'Espanya.
Jo això de les estrelles no ho havia sentit. La pregunta més freqüent que m'ha arribat a les orelles qüestionant l'arribada a la Lluna és sobre la bandera voleiant. I jo no ho sé respondre. Com és que voleia, la bandera?
Carquinyol. realment un dia reprendrem el tema de la memòria de l'aigua. Potser entre tots podrem parir una teoria alternativa. No. La voluntat del monstre volador d'espaguetti no val!
Alepsi. Doncs més o menys es el mateix procés, però amb un toc de misteri i d'ocultisme, que el fa encara més irressistible.
Joan Ayats. Ul! 72 hores les missions del final. la primera van estar molt menys.
Clidice. Si està convençut, res no el farà canviar d'opinió. però al menys que faci servir arguments sòlids per favor!
Salvador. Si que es veien les estrelles. Altra cosa es que es poguessin fotografiar sense més. Igual que una nit a la Terra. Les veus, però no surten a la foto. L'ull és més sensible que la película.
Alasanid. Com que l'ull funciona com una camera (o al revés) els problemes son similars. Però hi ha explicacions perfectament simples per l'absència d'estrelles. No cal recórrer a una conspiració mundial que inclogui milers de persones i els deixar fer dels soviètics.
Girbén. I tant que n'hi ha hagut de conspiracions. Que li ho diguin al John Kennedy! Però la de la Lluna no n'és una.
Júlia. Buf, la bandera. Sempre la bandera. Doncs és molt senzill. No voleia. Simplement està rebregada. Per la demostració mira aquí:
http://history.nasa.gov/alsj/a11/as11-40-5874-75.gif
Dues fotos consecutives. L'astronauta s'ha mogut, però la bandera segueix exactament com estava. Amb un pal horitzontal per aguantar-la i rebregadeta, que quedava més bonica.
;-)
Però no ho acabo d'entendre: hauria de caure cap avall per la gravetat que provoca la lluna, no? Com quan, a la Terra no fa vent, que queden pansides.
Tens raó, però fixa-t'hi be. A més del màstil, hi ha un pal horitzontal que l'aguanta estesa. Com que la duien plegada es marquen els plecs. Això i una mica de rebrecs al posar-la i no estirar-la del tot fa l'efecte final. Per la gravetat de la Lluna si que hauria de caure cap avall. Però com que la gravetat es sis vegades menys que a la Terra, la bandera pesa quasi res. En tot cas, no prou com per fer-la penjar.
Llavors no devia ser de la tela típica amb la qual es fan banderes. Si el material fós una tela més gruixuda, o més encartronada, ho veig molt clar. Perquè si fós la tela corrent, suau, de les banderes, la poca gravetat de la Lluna seria suficient com per estirar la bandera.
Merci per respondre'm en diumenge!
Toc, toc! Hola! Sóc algú que, invisible per un temps, s'està esprement el cervell per esbrinar què pot fer il·lusió com a regal a una persona tan plena d'inquietuds i curiositat com tu... sí senyor, l'has encertada! "The invisible blogger", per no dir-ho ni en masculí ni en femení... et donaré una pista sobre mi: fa més d'un any que tinc blog. Com prepares el nadal, noi? Una abraçada!
Júlia, doncs el material no se quin era. Però fins i tot si era roba, devia estar més aviat congelada. Que sense atmosfera, la temperatura ha de ser brrrr.
Anònim. Eiiiiii! Qui seràs? Qui seràs?
Doncs al "tutub" circula una altre teoria, gràcies a la qual es va poder filmar "Barry Lindon".
Publica un comentari a l'entrada