Les coses més habituals resulten, en ocasions, les menys conegudes. Normalment no passa res, però si per algun motiu un fet habitual i intranscendent esdevé problemàtic, pot ser que ens trobem escassos de coneixements per saber tractar-ho. Això és més o menys el que passa amb una de les sensacions més conegudes. La picor.És curiós, però en sabem molt poc d’aquest fenomen que és la picor. Una molesta sensació, ben característica, que ens empeny a gratar-nos la zona afectada. Gratar pot fer desaparèixer momentàniament la molèstia, però de seguida torna i segons com gratem pot ser que la sensació torni incrementada. Per això els pares acostumen a aconsellar als nens que no es gratin massa ja que només faran que empitjorar la picor.
Actualment creiem que la picor és un senyal d’alarma de la pell, similar al dolor, però de menor intensitat. El dolor és un tema molt més greu i que pot esdevenir molt més insofrible, per això s’ha treballat molt més en l’estudi del dolor i en buscar sistemes per controlar-lo. En canvi, per la picor disposem de moltes menys opcions.
Tampoc passa res. Normalment la picor acaba per marxar amb el temps. De fet, gratar si que pot fer desaparèixer la picor en ocasions. I potser aquest sigui l’origen del reflex de gratat. Un dels desencadenants més característics de la picor son els insectes. El primer senyal que un nen té polls al cap és la manera insistent amb que es grata. Gratar-se pot ser un sistema per fer fora alguns insectes o, al menys, per tenir consciencia que tenim insectes movent-se per sobre el nostre cos. No cal un estímul tant potent com el dolor, però el cos necessita algun senyal d’avís.
Però fa poc s’ha fet un avenç important en el coneixement de la picor. Uns investigadors han trobat que hi ha determinades neurones que s’activaven quan posaven substancies que indueixen picor sobre la pell. L’interessant és que aquesta activitat, desapareix completament si ens gratem. Igual que si gratar-se fos com apagar un interruptor. Aquesta desconnexió dura només una estona. Abans d’un minut les neurones aquelles tornen a posar-se en marxa i la picor torna, un fet que tots experimentem habitualment.
El que aquestes dades indiquen és que el fet de gratar-se ha de posar en marxa algun mecanisme, algunes altres neurones, que actuen enviant senyals que inhibeixen la picor. I aquí hi ha la clau de tot, perquè si poguéssim identificar quins són aquests senyals podríem dissenyar tractaments per controlar la picor. Pot ser un fàrmac que actuï com els neurotransmissors, o podria ser una cosa semblant a l’acupuntura que activi les vies de senyal inhibidora.
No és una cosa sense importància. Malgrat no sigui tant greu com el dolor, la picor pot presentar-se en algunes malalties d’una manera desesperant. Imagineu una situació en la que la picor no us deixa dormir, no us permet descansar i us obliga a gratar-vos amb tanta intensitat que arribeu a danyar la pell la fins i tot els teixits de sota. Hi ha malalties que causen això i, com deia al principi, l’arsenal terapèutic per combatre la picor és força més limitat que contra el dolor.
A més, la picor no és en si mateixa una malaltia sinó simplement un símptoma que pot estar causat per moltes coses. Normalment és per alguna afectació a la pell, des de la picada d’un insecte fins a malalties més serioses o al·lèrgies de tot tipus. Però també pot venir causada per moltes altres coses, des de simples nervis fins a determinats càncers o malalties com la SIDA.
Normalment es poden administrar pomades que hidratin la pell, antihistamínics i consells com cuidar la capa superficial de l’epidermis per exemple amb dutxes curtes i fent servir poc sabó. Però tot això sovint resulta insuficient
Per tant, és una bona notícia que comencem a comprendre com es genera la picor i perquè gratar-se ens calma aquesta sensació. És el pas previ a disposar de més tractaments.
I paro de parlar de picor, que ja em pica tot el cos.
12 comentaris :
realment si que és una mica sorprenen que encara no hagin tret res contra la picor, realment és una d'aquelles petites molesties que poden ser molt emprenyadores.
Ui, dius que només de pensar-hi ja et pica tot, som molts que quan veiem processionària, un jersei de llana de coll alt o un núbol de mosquits, ja ens pica tot.
La sensació és tant real!
Això és el "poder" mental o es que s'activen aquestes neurones?
Certament... m'he passat tot el post rascant-me... colló.
D'altra banda... dius que la picor és un símptoma.. però vaig conèixer una dona que havia tingut una mena d'atac de prurits i havia estat com un mes sense poder sortir de casa perquè no es podia ni vestir, ni podia dormir ni res...
Alguna cosa a dir, doctor? xDD
Aquest és un tema que em preocupa molt perquè la meva filla té la pell molt delicada, el que ara en diuen atòpica, i no para de gratar-se contínuament fins a fer-se mal de veritat i, com que és massa petita per entendre que no ho ha de fer, cada vegada és pitjor. He trobat una crema que calma una mica però no és suficient, cal hidratar-la contínuament i sobretot procurar que estigui el més tranquil·la possible perquè penso que els nervis són el que més influeixen en aquest tema de la pell i la picor.
Gràcies per l'article, l'he trobat d'allò més interessant.
Molt interessant el tema. Algun dia podries parlar (no se si ho has fet algun dia..) de les picades. Per què hi ha gent que ENS piquen més els mosquits que d'altres ? Jo sóc el millor repelent pels altres. En algun lloc he llegit que era per l'olor corporal.
Bones festes
Imagina't una dona de 1,65, 65 kg amb 70 picades de puça amb reacció al·lèrgica. T'ho imagines? jo ho recordo. Que hi hagués quelcom que inhibís la picor en determinats casos no seria pas mala cosa no :)
Ostres, Dan!!
No fa ni un mes que, de cop i volta, vaig començar a sentir coïssor als palmells de les mans i a les plantes dels peus. Al principi, fregant-me suaument ja em passava, però en poques hores la coïssor va incrementar-se tant que em cremava la pell. Era cap de setmana, gràcies a déu, perquè vaig passar-lo sencer untant-me peus i mans amb crema hidratant, però finalment vaig descobrir que la millor solució era posar-m'hi gel. I, és clar, avançada com estava la tardor, tenir els peus envoltats de gel durant tanta estona... vaig acabar amb un bon encostipat!
L'endemà era dilluns, i tenia classe a la universitat. Em vaig endur el pot de crema hidratant per si m'agafava una crisi, però no podia treure'm les sabates i empastifar-me els peus a mitja classe XD Però és que cada cinc minuts o menys la pell em cremava d'una manera insofrible! La primera classe va ser desesperant. Quan va acabar, vaig sortir de pet a comprar-me antihistamínics, i al cap d'una horeta de prendre'm la primera pastilla, se'm va calmar pràcticament del tot.
Vaig prendre'm antihistamínics tota aquella setmana, i quan no ho feia, notava la picor suau del primer dia, que molestava i prou.
Vaig buscar per internet quina podia ser la causa: parlaven de picors després de fer exercicis físics intensos, però sempre esmentaven petits granets, i jo no tenia cap alteració visible. La pell de sempre. Això sí, molt hidratada xDD
També parlaven de picors als peus en dones embarassades, però no era el meu cas xD
Vaig rumiar molt si podia ser una reacció al·lèrgica, però és que no vaig ni tocar ni menjar ni beure res fora del que és habitual en mi.
Una amiga que està estudiant pel MIR em va dir que mirés sobretot que no tingués cap escamació enlloc del cos, perquè sóc celíaca i aquesta intolerància es relaciona moltes vegades amb alteracions cutànies. Però repeteixo: no en tenia cap de visible!
I res, un parell de setmanes després ja estava tot el turment oblidat. Encara no he averiguat la causa, però porto antihistamínics sempre a sobre, des d'aquell dia.
No vegis la de vegades que m'he rascat des que estic llegint el post. I és que el picor també arriba per suggestió, ho has pensat això. Seria una mena de reflex, no sé, però només de parlar de coses que piquen ja ens rasquem. Per què pot ser això? Seria motiu d'un altre post, potser, perquè els mecanismes no deuen ser els mateixos.
És mala cosa el picor, a mi també m'han picat les puces, amb reacció alèrgica com amb totes les picades i és de no poder dormir, però clar, t'atiborren a antihistamínics i ja dorms, però no quan has de dormir i no es tracta de dormir-se conduint. Interessant, neurones. i paro que ja em pica tot!!
Carquinyol. Això passa en els fenomens que son empipadors però poc greus. Posats a estudiar, et dediques a malalties més importants, es clar.
Agnes S. Que s'activin les neurones és justament el que alguns anomenen poder mental. Però realment reconec que ignoro el mecanisme exacte de suggestió en el cas de la picor. :-D
Alepsi. Però alguna cosa va desencadenar la picor. Una al·lergia o alguna intoxicació. Això seria la causa principal. I la picor, probablement amb enrojoliment, inflament, dolor o calor serien els símptomes.
Nuria. Ui si. Els nervis fan augmentar molt la sensació de picor. I com que la picor posa dels nervis, de seguida entrem en un cercle que s'alimenta ell solet.
Lo de les pells atòpiques és una llauna. Suposo que ja has anat provant diferents tipus de sabons i xampus, que de vegades marquen molt la diferència.
David. Si que era alguna cosa de l'olor, però ja ho miraré. Es un tema curiós.
Clidice. Buf. Antihistamínics a dojo, suposo. Quin mal tràngol.
Júlia. No pensis que és una cosa rara. El problema que tenen els metges és que la picor es pot desencadenar per tantíssimes coses, que costa molt determinar la causa. Igual vas fer servir algun sabó o suavitzant diferent per rentar els mitjons o potser vas caminar descalça per algun indret on havia caigut algun producte que ja no es veia, però al que eres sensible o alguna cosa semblant en la que difícilment hi penses.
XeXu. Suposo que el mecanisme serà semblant al de encomanar-se el riure, o la por, o coses així. Però si. Ja em torna a picar el cap, mecagonedena!
Joana. I sort en tenim dels antihistamínics, que sinó, moltes al·lergies serien encara pitjors.
Doncs ja som dos!
Sento picor.... i ja grato! :)
Touché.
Publica un comentari a l'entrada