La dona X

Una nova estrella ha aparegut al món de… l’antropologia. La “dona X”. I malgrat el que pugui suggerir aquest nom, el cas és que ni tan sols sabem del cert si es tracta d’una dona. De fet, únicament en coneixem un fragment de l’os del dit. Però amb tan poc material és poden fer moltes coses. Ara només queda tenir clar el que podem deduir i allò que encara no podem afirmar.

El que s’ha trobat és un fragment del dit petit d’un nen o una nena que va viure fa 40.000 anys a Sibèria. Inicialment això no tenia massa de sorprenent. Eren unes restes localitzades en una cova anomenada Denisova, a les muntanyes de Altai. A més del fragment d’os hi havia algunes restes d’eines i senyals de la presencia d’humans a la zona des de fa molts milers d’anys.

L’edat de les restes es va determinar per estratigrafia, és a dir, analitzant en quin sediment es trobaven. I el resultat va donar una antiguitat de entre 30.000 i 48.000 anys. En aquella època per Europa ja feia temps que convivien els humans (Homo sapiens) i els neandertals (Homo neanderthalensis).

Com que a Sibèria fa molt fred, les restes es conserven en relativament bones condicions, i d’aquells ossos se’n va poder extreure una certa quantitat de DNA que es va poder analitzar. I aquí cal notar el primer detall important. El DNA extret és DNA mitocondrial. No és el DNA del nucli de les cèl·lules. En realitat ja anava be, perquè el DNA mitocondrial és més petit, el coneixem molt bé i sabem a quin ritme va acumulant les mutacions, de manera que es fa servir sovint com a rellotge biològic. La idea seria: Si tenim dos seqüències de DNA mitocondrial iguals es que som contemporanis, si hi ha una mutació és que fa mil anys que els nostres avantpassats es van separar. Si hi ha dos mutacions fa dos mil anys, cinc mutacions cinc mil anys. Be, en realitat és una mica més complicat, però la idea es simple. Comparant la seqüència del DNA mitocondrial podem saber com d’emparentats estan dos organismes.

Va ser gràcies al DNA mitocondrial que es va establir la teoria de l’Eva africana. La dona que va viure a Àfrica va 100.000 anys i de la que descendim tots els humans actuals. Era una dona ja que les mitocòndries les heretem únicament de les mares. Les nostres cèl·lules contenen mitocòndries descendents de les que hi havia al òvul que va ser fecundat. Els homes posen l’espermatozoide, però aquest no aporta mitocòndries a l’embrió.

Per això li han posat el nom de “dona X”. Com que han analitzat el DNA mitocondrial, en realitat tenim informació de la mare de la criatura. Però la criatura pot ser nen o nena.

En tot cas, l’interessant és que en comparar-ho amb les seqüències de DNA dels humans actuals o dels neandertals (que ja les coneixem) van trobar que era molt diferent. Massa diferent com per catalogar-la en una o altre espècie. Entre nosaltres i els neandertals hi ha de promig 202 diferències. Però aquell dit presentava 340 diferències! No es nostre, i tampoc sembla gens neandertal.

Per això, de seguida es comença a especular si tenim al davant una nova espècie de homínids, diferent dels sapiens i els neandertals. I els inevitables comentaris sobre “reescriure l’arbre genealògic dels humans”. Però potser no hem de córrer tant i, malgrat els titulars de premsa més o menys contundents, els autors del treball es mostres molt prudents.

De moment aniria be trobar més restes. Amb un únic tros de dit es pot treure molta informació, però abans de desmuntar tot el que sabem podem buscar una mica més. D’altra banda, per tenir clar si és o no és una nova espècie hi ha una cosa més directa que el DNA mitocondrial. El que cal es obtenir el DNA del nucli cel·lular i analitzar-lo. Això ens dirà, sense cap dubte, si és sapiens, neandertal o una cosa diferent.

Ara com ara és clar que es tracta d’unes restes tremendament interessants. Si al final són una espècie nova serà un gran descobriment. I si no ho són, ens obligaran a entendre millor que els va passar a les mitocòndries d’aquella població. O potser caldrà reajustar el que pensem sobre el rellotge molecular que es el DNA mitocondrial. Qui sap. Potser no sigui tan fiable com pensavem!

Sigui com sigui, alguna cosa nova aprendrem sobre nosaltres mateixos i la nostra història.