dimecres, d’octubre 13, 2010

El sexe en una pastilla?

La Viagra va ser un indiscutible èxit per la industria farmacèutica. La pastilla blava, pensada inicialment per tractar malalties cardiovasculars, però que van tenir la vista d’aplicar a millorar les ereccions del personal masculí. La Pfizer va guanyar moltíssims diners i de seguida van sortir altres fàrmacs similars. Però tots ells estaven enfocats als homes, i això deixava mitja humanitat sense pastilletes màgiques. Un pastís que les farmacèutiques no podien ignorar.

El problema és que en temes de sexualitat és justament on no hi ha igualtat entre homes i dones. De fet, aquesta és la gràcia del sexe. Però també complica la vida a l’hora de vendre pastilles. I és que un problema per trempar pot ser complicat, delicat i tot el que vulguis, però és un problema concret, identificat i mesurable. Però en el cas de les dones, quin problema pot intentar resoldre la industria farmacèutica?

Doncs segurament molts, però cap de tan concret, senzill d’identificar i fàcil de mesurar.

Potser per això, des de fa temps es va anar posant de moda una entitat anomenada “Disfunció sexual femenina” que es defineix com “la manca o absència de fantasies sexuals i el desig de tenir relacions sexuals durant un cert període de temps”. Això no ha d’estar causat per malalties o coses com drogues i similars. I segons alguns estudis, aquesta síndrome podria afectar entre el 30% i el 50% de les dones.

Potser hi ha altres definicions més correctes d’aquesta entitat, però quan llegeixo coses com aquestes suposo que faig cara de impaciència. Que algú no tingui ganes de follar durant un temps és una malaltia que cal tractar amb fàrmacs? I aquesta malaltia afecta a la meitat de les dones del planeta? Potser a les farmacèutiques si que se’ls ha anat la mà aquesta vegada.

En realitat hi ha sospites que les investigacions, les opinions i les dades que donen lloc a l’establiment d’aquesta disfunció han estat convenientment recolzades pels laboratoris que pretenien comercialitzar el tractament. Un exemple de com primer “fabricar” una patologia per poder vendre el tractament. I tot regat amb subtils acusacions de masclisme als qui no es creien que aquesta disfunció fos real. Rotllo “és que vols negar a les dones la oportunitat de gaudir plenament del sexe?”.

Aquests dies el tema ha agafat volada perquè s’ha denegat el permís per comercialitzar un fàrmac anomenat Flibanserina, que s'anunciava per tracta la disfunció sexual femenina. Aquesta vegada no es tractava de fer dilatar vasos sanguinis sinó d’actuar directament als circuits cerebrals. La Flibanserina és un inhibidor d’alguns receptors de la serotonina i funciona com un antidepressiu. La gràcia era que actuava en zones del cervell relacionades amb el desig i la excitació. Si la manca de desig estigués relacionada amb alteracions en les vies neuronals en les que la serotonina hi té un paper important, el fàrmac podria restablir el funcionament “normal” del desig femení. Per això es parlava d'ella com de la "Viagra femenina". Un nom absurd ja que la Viagra només facilita el trempar, però no modifica per res el desig.

El fàrmac, de totes maneres no l’han aprovat als estats units, i un dels principals motius sembla ser un estudi que es va fer amb més de 5000 dones diagnosticades de Disfunció sexual femenina. Aparentment, la Flibanserina no va anar malament. Les dones que la prenien van passar de tenir 2.8 “satisfying sexual events” mensuals fins als 4.5. És a dir, que gairebé van doblar l’activitat sexual satisfactòria. Però el detall important és que les dones que prenien un placebo també van incrementar la seva activitat sexual de 2.7 fins a 3.7 gresques mensuals. I quan el placebo funciona vol dir que el que tenim entre mans és un tema que depèn bàsicament de l’actitud mental.

La sexualitat no és un tema senzill que es pugi resoldre amb una pastilla. En una part de l’experiència humana tan complexa com la sexualitat, les solucions fàcils tipus pastilleta poden resoldre un problema puntual, però difícilment resoldran problemes que tenen a veure amb les relacions entre persones.

El sexe és divertit, però també és complicat, com de fet ho són quasi tots els aspectes de les relacions entre persones. I certament hi ha situacions que requereixen tractament mèdic. Però tampoc es pot pretendre que el problema de la meitat de les dones del món sigui una patologia enlloc d’un company maldestre, una vida estressant o simplement poca comunicació amb la parella.

11 comentaris :

kika ha dit...

vaja, em semblava que aquest cop estaves d'acord amb la teresa forcades. la monja de la grip A ja fa temps que en va parlar d'això.
però al final veig que no, que tu acceptes tranquil·lament que et diguin que hi ha la meitat de les dones del món que tenen un problema. em sorprens!

Dan ha dit...

Eh? Jo dic això? M'hauré de rellegir el post

Mo ha dit...

Bon dia, avui soc la primera!!!
ja se que el que diré és un tòpic, pero cert!!! pel que fa al sexe els homes i les dones funcionem molt diferent!!!! i en la majoria de les dones hi ha un estret lligam entre les ganes,les fantesies sexuals i quelcom més que es cou a nivel cerebral, sentimens...
Amb el sexe expressem quelcom més que sexe....deixant a banda certes excepcions, determinats moments també podem fotre un polvo i ja està, però no és la tònica general.
Em sembla que serà complicat trobar la Viagra per les dones!!! potser caldrà canviar els homes??? o les dones???
ostres mentre escria he vist que ja m'han passat al davant!!!

Clidice ha dit...

Tu ho has dit, sembla més aviat la creació d'una patologia per endosar un medicament, que ja sabem tots com funciona el sistema capitalista: els productes no es creen per satisfer necessitats, es creen necessitats que facin imprescindibles els productes. Potser la inapetència femenina ve més derivada del tipus de societat que tenim, de com es gestionen les relacions interpersonals, per exemple. En comptes de canviar la societat ... fot-li pastilla!

Clidice ha dit...

ah! i felicitat pel c@ts :)

SM ha dit...

La Disfunció sexual femenina é sun exemple més de com a vegades creen la malaltia només per poder col·locar una pastilla. Sens dubte el concepte existeix, però malament si afecta la meitat de les dones! Com tu dius, és més complicat que tot això. Sembla que fins i tot les monges ho tenen clar! ;-)

Aprofito per felicitat-te pel c@ts!

Dan ha dit...

kika. M'ho rellegeixo i no entenc com conclous que accepto sense més que existeixi el problema. Justament dic que es una malaltia inventada (o supersobrevalorada) per les farmacèutiques! Si la teresa forcades en va parlar, segurament hi estaré d'acord (en aquest cas concret)

Mo. Si que som diferents, i visca la diferencia. Però de vegades penso que tampoc ho som tant de diferents.

Clidice. És allo de primer crear una necesitat i despres fer calers satisfent-la. però aquesta vegada la jugada no els ha sortit be 8a l menys de moment)
I gràcies. per la felicitació. Tu també felicitats campiona!

SM. Aquesta vegada s'han passat una mica, jo diria. però segur que insistiran. Hi ha massa calers en joc per deixar-ho estar.
I també gràcies i felicitats a tu,

kika ha dit...

et cito literalment de l'últim paragraf:

"Però tampoc es pot pretendre que el problema de la meitat de les dones del món sigui una patologia enlloc d’un company maldestre, ...."

XeXu ha dit...

Que la cosa s'aixequi o no s'aixequi no deixa de ser una qüestió física, a grans trets. Si hi ha desig, però no funciona l'aparell, hi ha un problema. Si es pot arreglar amb fàrmacs, bé.

Per altra part, no es pot descartar que en dones passi alguna cosa similar, però serà menys aparent, és clar. Potser es podria anar a buscar alguna cosa que augmenti el rec sanguini, l'escalfor, no sé. Però si es tracta de desig penso com tu, és que estan avorrides o cansades en gran part dels casos. Segurament davant d'un bon estímul la cosa canvia, prova d'això són les infidelitats, penso jo. Un home amb disfunció erèctil, per ganes que en tingui, tampoc no podrà complir si té un amant, o qui sap, potser en alguns casos se li soluciona. En canvi, una dona pot ser que directament ja no ho busqui, i per tant li manca desig. Però si se li desperta el desig i les ganes davant d'una altra persona, em sembla que estem parlant de coses molt diferents, no?

Dan ha dit...

kika. Doncs això. Que no es pot pretendre tot el que diuen les farmacèutiques. Això és acceptar-ho tranquil·lament? (En tot cas ja miraré més la redacció la propera vegada)

XeXu. La trampa que fan és barrejar problemes purament fisiològics (que n'hi ha) amb coses més abstractes i poc definides. Si ho aconseguissin, seria molt fàcil vendre la moto fent creure que situacions causades per l'estrès o perquè si requereixen un tractament farmacològic. I vinga a vendre pastilletes.

Anònim ha dit...

jo no he viscut mai tan tranquil·la com en els meus períodes d'inapetència sexual. Quin problema hi ha?