Estem fets bàsicament d’aigua. Quan diem que el nostre cos conté un 70 % d’aigua el que fem és descriure una realitat més important del que sembla. L’aigua és la base del nostre cos. No les proteïnes, els greixos o el DNA. La clau és l’aigua. Una dada bàsica que normalment oblidem, potser pel fet que l’aigua ens sembla una cosa tan simple. Un líquid sense color, sense olor ni sabor semblaria que només és el medi on les nostres cèl·lules fan la seva vida. Un marc de fons inert. Res més lluny de la realitat. Som com som, i no d’una altre manera, només per obra i gràcia de l’aigua.
Quan els biòlegs o els químics inicien els estudis bàsics de bioquímica, una de les primeres lliçons (quan no la primera) és sobre l’aigua. Aleshores comences a descobrir que aquell líquid aparentment tan poc interessant és una de les molècules més desconcertants de l’univers.
Un exemple típic és mirar una tabla amb les temperatures a que congelen la majoria dels líquids corrents. De seguida notem una cosa rara. El metanol es congela a 98 graus sota zero, la acetona a 95 sota zero, el cloroform a 63 sota zero, el propanol a 127 sota zero... i l’aigua a 0 graus. L’aigua actua de manera diferent a la resta, i això també s’observa si analitzem quanta calor li hem de donar perquè s’evapori, com es queda en congelar-se, a quina temperatura bull... És evident que alguna cosa particular li passa a l’aigua.
La gràcia està en la forma de la molècula d’aigua. Aquell conegut H2O té secrets amagats. En principi només es tracta d’unir dos àtoms d’hidrogen a un d’oxigen que es posa enmig. Però la manera com s’uneixen no és en línia recta sinó formant un lleuger angle. I això fa que les càrregues elèctriques dels àtoms no es compensin i la molècula actua com un petit i feble imant, amb una banda més positiva i una altra de més negativa. I quan tenim moltes molècules juntes, s’enganxen entre elles com si fossin imants, positiu contra negatiu, formant estructures més complexes del que sembla.
Això explica moltes característiques de l’aigua, però sobretot afecta molt a la resta de les nostres molècules. Sempre diem que el DNA té forma de doble hèlix, que l’hemoglobina és una proteïna molt gran de forma més o menys globular o que el col·lagen és una triple hèlix que li dona resistència als nostres teixits. Però si totes aquestes molècules tenen aquesta forma particular només és perquè l’aigua que les envolta les empeny a fer-ho. Les molècules d’aigua no són espectadors passius sinó que es dipositen envoltant el DNA i el fan agafar la forma característica. Sense molècules d’aigua al voltant la seva forma seria diferent i la cèl·lula no podria fer res amb ell.
El mateix passa amb la mateixa cèl·lula. Hi ha una membrana que l’envolta i l’aïlla de l’exterior. Dins aquesta membrana, en un ambient controlat, poden tenir lloc tots els processos que anomenem “metabolisme”. Però la membrana existeix gràcies a l’aigua que la obliga a agafar la seva forma. De fet la membrana cel·lular té una gran similitud amb les gotes d’oli que floten als plats després de menjar-nos una amanida. L’oli (els fosfolípids) podrien estar de qualsevol manera, però quan es barregen amb l’aigua agafen una estructura en forma de dues capes oposades que son les que formen la membrana cel·lular. Sense aigua adéu membrana i adéu cèl·lula.
Naturalment, l’aigua fa moltes més coses dins nostre. Participa en la majoria de les reaccions químiques, els seus moviments mantenen les concentracions de sals necessàries per la vida, a la sang fa de medi de transport per als nutrients i en el cas de les plantes les ajuda a agafar la seva forma inflant i desinflant les cèl·lules vegetals.
Potser sigui el marc de fons on es desenvolupa el teatre de la vida, però no és només un medi inert on hi passen coses. L’aigua és l’essència de la vida tal com la coneixem. I tot el que té relació amb els processos vitals és el resultat de l’adaptació de moltes molècules a les condicions imposades per l’aigua.
6 comentaris :
Hi ha una gràfica que he vist moltes vegades quan presenten el pont d'hidrogen i és la de la temperatura d'ebullició dels hidrurs del grup de l'oxigen. És espectacular.
Sí, és una molècula molt especial per nosaltres, un 70%... Sembla mentida.
Però Dan, no ens enganyem, si alguna cosa la fa especial és la seva extraordinària memòria.
Espera, que ara em posaré a estudiar la memòria de l'acetona i ja veuràs quines sorpreses tindrem
Doncs jo ja tenia en compte l'aigua com a quelcom important per a la vida, però com a medi. No havia fet encara el pas per assumir que el medi sempre influeix, per citar els teus mateixos exemples, en les formes de les mol·lècules.
Normalment no ens n'adonem. però es nota la importància de l'aigua quan vols aïllar proteïnes o àcids nucleics. Simplement afegint alcohol (eliminant l'aigua) fas que l'estructura es modifiqui i precipitin.
més punts a favor de l'aigua... a veure si faig un decidit esforç per beure'n força, que en això sóc molt desastre, i que jo sàpiga no tinc cap gen de camell..
m'ha agradat molt aquest article dan!
El teu article de l'aigua és molt maco, però no pots dir que els dipols elèctrics de la molècula d'aigua actuen com els pols negatiu i positiu d'un imant. Ja m'imagino que ho dius per fer'ho entendre als nens, però crec que això pot crear confusions que desprès es fan difícils de desfer. És com si per fer entendre la força de la gravetat de la Terra, diguessis que és un gran imant que atreu a tots els cossos perquè tenen molt ferro; és pot fer el símil, però deixant molt clar que malgrat que fins a cert punt se assembla, no és tracta de magnetisme.
Carme
Publica un comentari a l'entrada