divendres, d’octubre 01, 2010

Gliese

La notícia ja sembla repetitiva. La descoberta d’un exoplaneta amb característiques cada vegada més semblants a les de la Terra i on podria haver-hi vida. Aquesta vegada es tracta de Gliese 581 g, un planeta que només és el triple de gran que la terra. Acostumats a trobar planetes gegants, aquestes dimensions resulten molt raonables. A més es troba a una distància de la seva estrella que permet que l’aigua estigui en estat líquid, de manera que tot plegat és prometedor.

Però faig memòria i recordo que l’any 2007 ja vaig comentar la descoberta d’un planeta interessant al voltant de Gliese 581. Era Gliese 581 c, i l’any 2009 tocava parlar de Gliese 581 e. Realment, aquest és el sistema solar on hem trobat més planetes i està resultant molt interessant, però hi ha algun detall que està portant una certa confusió.

En algun medi de comunicació parlen dels planetes al voltant de l’estrella Gliese, però en realitat no hi ha cap estrella amb aquest nom. O millor dit, n’hi ha uns quant milers. Gliese és el nom del catàleg d’estrelles. El nom de la llista on s’han posat les estrelles més properes a la Terra. Aquest catàleg el va fer l’astrònom Wilhelm Gliese, que el va publicar inicialment l’any 1957 amb el nom de “Catàleg Gliese d’estrelles properes”. Després es van fer noves edicions i ara s’utilitza habitualment la tercera, que conté més de tres mil estrelles, totes a menys de vint-i-cinc parsecs de distància, uns vuitanta anys llum. És, com si diguéssim, una llista dels veïns més propers del nostre Sol.

Per això, en parlar de Gliese 581, ens referim a la estrella número 581 en el catàleg Gliese. També es pot trobar escrit en alguns llocs com Gl 581, o també GJ 581, al menys, mentre no la bategin amb un nom més agradable.

Algunes estrelles del catàleg ja tenien noms particulars. Per exemple la més propera a la Terra, “Proxima Centauri” és la mateixa que Gliese 551. I Siri seria Gliese 244. Però és que buscar noms propis pels més de cent mil milions d’estrelles de la Galàxia potser és una mica massa de feina i per la gran majoria amb la xifra del catàleg ja n’hi havia prou. Al menys mentre no es coneixien els planetes. Però en començar a trobar-ne, va caldre decidir una nomenclatura més específica i van començar a afegir lletres.

La “a” minúscula es guarda per l’estrella pròpiament dita (en ocasions les estrelles van resultar ser sistemes dobles i les van distingir amb la lletra en majúscules). De manera que ara, la estrella s’anomena Gliese 581 a. I quan es va descobrir el primer planeta al seu voltant el van anomenar Gliese 581 b. El següent en trobar-se va ser el c, després el d, i així anar fent. Com que ara han descobert el g, podem veure que al voltant de l’estrella ja hi ha sis planetes que nosaltres sapiguem. I compte! perquè aquest és l’ordre en que s’han descobert, no l’ordre de distancia a la seva estrella.

Per tant, si d’aquí a uns mesos salta la notícia de la descoberta d’un planeta semblant a la Terra al voltant de, per exemple, Gliese 876, doncs no penseu que té cap relació amb el d’aquesta setmana. La coincidència de nom és simplement pel catàleg on estan arxivades les dades de les estrelles i el que cal mirar, per distingir-les, és el número.

12 comentaris :

XeXu ha dit...

Ens acabes de fer una classe de nomenclatura que se m'ha fet del tot entenedora. Ara, cada cop que descobreixi un nou planeta, sabré perfectament com anomenar-lo, gràcies!

Carquinyol ha dit...

caxis... mira que resultava atractiva l'idea d'un sistema Gliese on la majoria de planetes eres habitats i ara...

... tu no saps el disgust que li donaràs a l'Iker Jiménez

(encara que obviarà el que has dit i continuarà a la seva!!)

Mo ha dit...

semble ser que en Tomàs Molina hi farà el temps!!!!!!!(és la broma que van fer ahir al telenotícies!!!)

Mon ha dit...

Genial...
A mi em va deixar curisitat per el nom i m'ho has aclarit.

Quin gran blog... com sempre.

Salutacions.

Clidice ha dit...

Llegir-te a tu i escoltar les notícies és com fer un viatge a Gliese 581 ics. Tan difícil és donar les notícies bé i no fer creure "coses rares"? Sempre acaben obrint més interrogants que donen peu a la confusió, que no pas aclarint res.

Moltes gràcies!

pol ha dit...

Resto a l'espera del teu comentari sobre el IgNobel d'ahir! Quina mució! xD

Carme ha dit...

Jo no dic gaire res, però et llegeixo i realment crec cal donar-te les gràcies per fer una informació precisa i entenedora. Els mitjans ... ens emboliquen les idees, més que res...

Jesús M. Tibau ha dit...

sempre tan aclaridor. Jo faria una crida per a batejar estrelles, segur que en sortirien noms de sobres

Gerard ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Gerard ha dit...

Lamentablement, tot i que 20 anys llum no són res astronòmicament parlant, per anar-hi amb nau queda una mica lluny. Com a mínim tardaríem 200 anys, i això per no parlar del menjar, l'aigua, l'energia i el material necessaris...
Com deien els pals de gelat amb premi, sigue buscando.

Anònim ha dit...

ñlkiuygg

en Girbén ha dit...

Quan el Molina explicava la notícia de la troballa per la tele fa fotre una relliscada tan memorable com imperdonable:No es pensin que és un planeta proper, és un planeta extragalàctic!
Sí home, i què més! Si tots els estels que veiem al cel a ull nu són de la nostra Via Làctia.