dijous, d’octubre 28, 2010

Miracles i Gaudí

El temple de la Sagrada Família és notícia per dos fets d’actualitat. Per una banda, la famosa tuneladora que havia de foradar el carrer del davant del temple ja ha passat, afortunadament sense més problemes. I en segon lloc, aviat rebrà la visita del Papa Benet XVI que consagrarà el temple i el declararà basílica. De retruc, també s’ha parlat del procés que hi ha en marxa per beatificar l’arquitecte Antoni Gaudí. Sembla que bona part dels tràmits necessaris ja estan en marxa i l’escull principal és que cal atribuir-li un miracle. Se n’han proposat dos, però el primer s’ha desestimat.

Quan vaig sentir per primera vegada la notícia del procés de beatificació de Gaudí reconec que vaig pensar que era una broma. Segurament perquè associo els sants amb persones que van viure fa molt temps i amb unes vides excepcionalment notables i no pas amb un arquitecte, per molt notable que sigui la seva obra. Naturalment cal aprofundir una mica en les coses abans d’opinar i, òbviament, no és per la seva obra arquitectònica que se’l vol beatificar.

Els motius són absolutament respectables, encara que em sorprengui la definició d’una “vida heroica”. Però el concepte que realment se’m fa estrany és el de miracle. En aquest cas es diu que una dona de Reus que patia una ceguesa incurable segons els metges, va recuperar la visió quan es va encomanar a Gaudí. Això entraria dins la definició de miracle, que vindria a ser “una intervenció sobrenatural en el món físic de manera que es produeix una acció no explicable per causes ordinàries”. Aquesta és la definició que he trobat a la Viquipèdia, però n’hi ha moltes altres i que poden ser diferents segons la religió. Però en general es tractaria d’un fet que no té altra explicació que una intervenció divina.

I aquest és el problema. Que una cosa no tingui cap explicació és un fet que no es pot afirmar mai. El màxim que podem dir és que no coneixem la explicació. Per exemple, sovint es mostren com miracles les curacions inexplicables. Però aquesta entitat “curació inexplicable” simplement no existeix ja que cap metge, cap científic amb dos dits de seny pretendrà tenir un coneixement absolut sobre cap malaltia. En el cas del càncer, per exemple, les estadístiques diuen que hi ha un cert nombre de cassos que es curen espontàniament. El motiu? No el coneixem, però podem especular. Després de tot, l’organisme disposa de recursos per mirar de curar-se. Ens curem de moltes malalties, i el fet que algunes siguin quasi sempre mortals no vol dir que no hi hagi excepcions. Potser aquelles persones tenen un sistema immunitari amb alguna particularitat. Potser van menjar alguna cosa que va potenciar les defenses del cos, potser van agafar una infecció que va afectar les cèl·lules tumorals...

És clar, pels creients també pot ser una intervenció divina. No hi ha manera de saber-ho, però mai es pot dir que sigui inexplicable. L’únic que sabem del cert és que no ho sabem tot. De fet, la nostra ignorància, en major o menor grau, si que és una certesa.

A més de temes relacionats amb la salut, en altres qüestions passa el mateix. Hi ha estàtues que sagnen. Això era un miracle fins que es van descobrir microorganismes de color vermell intens que podien explicar l’aparició de taques. Si la taca apareix al terra o a la porta no en fem cas, però si surt en una estàtua d’un Sant o en una hòstia, de seguida hi ha qui veu un miracle. Fa uns segles podien dir que no hi havia cap explicació coneguda, però només va ser qüestió de temps que trobéssim una explicació natural.

De vegades, la percepció de miracle arriba a coses molt poc consistents. Un vaixell embarrancat que va començar a moure’s fins tornar a l’aigua. En el mateix relat expliquen que abans havien llençat la càrrega al mar. Per algun motiu el fet d’alleugerir el pes del vaixell no es considera una explicació suficient.

I fins i tot hi ha qui diu que el fet que no caigués la Sagrada família quan va passar la tuneladora pot ser un miracle. En aquest cas tampoc es considera la possibilitat que els enginyers i els tècnics fessin correctament la seva feina.

Per això, quan em parlen de miracles em pregunto que se n’ha fet del sentit comú. Cal dir que molts miracles no s’accepten com a tals per l’Església. El procediment requereix més que no pas la percepció dels seguidors o dels devots d’algun sant. Si més no, en el procediment s’inclou la opinió d’un comitè de pèrits (o metges en el cas de curacions). De totes maneres, al final és més aviat un tema de fe, de manera que la ciència només serviria per descartar els cassos que si que tenen una explicació coneguda.

En els cassos que no la tenen, jo apostaria per la meva ignorància i altres recorreran a la fe. En això ja no hi ha res a dir.

19 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Jo també sóc dels que m'estimo més dir que no conec l'explicació, i com tu respecto que allà on jo veig ciència hom vegi una intervenció divina.

Ara bé, si volien miracles només han de veure el de la multiplicitat, ja que si cert personatge va multiplicar els pans i els peixos en Gaudí va fer multiplicar a Barcelona els autocars de turistes i els japonesos amb càmara de fotos !

Vida ha dit...

Aquesta església catòlica és l'hòstia. Sant Gaudí??? Home, el gran miracle es produirà quan la Sagrada Família quedi enllestida i, com tu dius, sense enfonsar-se abans. Veure per creure...

Dan ha dit...

carquinyol. Realment, això dels japonesos amb gaudí és un misteri difícil d'explicar.

Vida. Però al tanto, que no és l'Esglèsia qui ho proposa. És una associació la que ho proposa a l'Esglèsia.
Enllestir la Sagrada familia? Potsere algun dia algun dels nostres descendents ho veurà...

Brian ha dit...

El miracle és que els barcelonins, en massa, i sense el menor esperit crític, siguem tan babaus com per permetre aquest monumental desfici contra la ètica i l'estètica. En Gaudí va ser un gran artista i un gran visionari, i respectar la seva obra tal com la va deixar és quelcom que ningú ha discutit mai.

Ara bé, que una secta de fanàtics vulgui interpretar, i portar fins a les seves últimes conseqüències, el que només va ser un somni, mai concretat, de l'artista, i que Barcelona i Catalunya, amb les seves institucions al capdavant, no gosin dir absolutament res (sense ni tan sols aprovar ni supervisar el projecte i la execució) davant d'un obra -una immensa mona de pasqua, com més d'un la batejada- que afecta i transforma la fisonomia de la ciutat sencera... Això sí que és un miracle!

Dan ha dit...

Brian. he he. Sembla que no t'agrada com segueixen amb la Sagrada Familia

Joana ha dit...

Vaig sentir que volien beatificar a en Gaudí, vaig flipar! És clar, aquí tots estem d'acord amb tu sobre els miracles i la ciència, que d'altra banda no et llegiriem. De moment, no ha caigut, però si Barcelona i altres ciutats no s'han ensorrat ja, amb la quantitat de túnels i forats que tenen per sota, no té perquè ensorrar-se ara.
Sempre he pensat que la Sagrada Familia no s'hauria d'haver continuat i que hauria d'haver quedat com estava. Qui l'havia encarregat? S'acaba, però sense modificacions. Sempre m'ha fet "gràcia" en llegir sobre alguna esglèsia o catedral, i va ser consagrada l'any, que sigui, però sempre era molt antic, ara no es consagren catedrals i mira per on un fet històric. Un miracle és que hagi tanta gent fanàtica.

Albert B. i R. ha dit...

Sempre he pensat que els miracles no existeixen. Tot ha de tenir una explicació, les coses no passen perquè sí. Si la Sagrada Família no ha caigut (ni esprem que caigui) és perquè al seu voltant s'hi ha generat una estructura molt potent que ho ha evitat.
Sobre que en encomanar-se a Gaudí se li curi la ceguera... em costa de creure.

Cromlec ha dit...

I no parlem del miracle divi dels pans i els peixos!! Que sense saber com, ara l'Ajuntament, amb la que esta caient, resulta que tindra que gastar una morterada de diners per organitzar la visita del Papa.

Es que .....

Dan ha dit...

Joana. Veus? A mi, que seguissin endavant no em feia res. L'argument que les catedrals mai les fa un únic arquitecte i que al final son una barreja de estils em sembla correcte. Moltes tenen una part romànica, una altre gòtica i altres bes a saber. D'aquí uns quants segles els farà gracia veure diferents estils a la Sagrada Família.
(però el cert és que tampoc em treu la son si la segueixen o l'acaben)

Albert B. i R. Això d'adjudicar els mèrits als sants em recorda com m'emprenyava quan la meva avia quan jo aprovava un examen deia que era gràcies a Deu, i si suspenia era per culpa meva. No era just!

Cromlec. També hi haurà visitants que vindran i el negoci millorarà en alguns gremis. És com cada vegada que ve una superestrella.

Assumpta ha dit...

Doncs avui he sentit per Catalunya Informació que la visita del Papa serà un negoci rodó per Barcelona, que hi haurà molta gent que vindrà i que la quantitat de diners que deixaran superarà en molt el que s'hagi pogut invertir.

En quant al tema dels miracles, doncs bé... és que jo sóc creient :-), per tant no em resulta estrany pensar que és possible que algú que, segons els coneixements mèdics de l'època, no tindria tractament possible, es curi... Això no vol dir que no tingui explicació... l'explicació és... el miracle :-)

Que d'aquí cinquanta anys sí que es pot curar? Doncs genial! Molt millor si així és... però al moment actual algú que es cura sense explicació mèdica... doncs, jo penso que pot ser aquesta altre explicació :-)

Ara bé, el que jo no entenc és... si tot això són coses d'Església... Què més li fa a la gent que no hi creu? Vull dir que no entenc que un ateu tingui algun problema pel fet que, a partir d'algun dia, hi pugui haver un Sant Antoni Gaudí...

Mr. Missis ha dit...

Sant Gaudí... aquesta sí que és bona. I la senyora de Reus qui és? Està documentat? Escrit? Fotografiat? Hi ha la signatura d'algun notari?

Per favor....

Fot-li pel boc gros i si se l'empassen ja te l'han fotuda.

Dan ha dit...

Assumpta. El dubte és que passa amb un miracle, quan amb el temps es descobreix la explicació natural. Perquè oficialment es mantenen com miracles sempre.
I de'n gaudí, doncs no hi ha cap problema, és clar. Només és sorpresa. No veig com la seva vida es pot considerar "heroica" (que es una de les condicions per la beatificació) potser es que hi ha diferents definicions d'heroica.

Mr Missis. Sospito que només hi ha la paraula de la senyora dient que es va encomanar a Gaudí. I els certificats mèdics suposo. Aquestes coses són una mica agafades pels pèls.

Assumpta ha dit...

Bé, DAN, és que hi ha moltes persones que cada dia porten una vida heroica... Ahir mateix vaig saber d'una dona de 64 anys que va quedar vídua fa 20 i que ella sola va lluitar per tirar endavant dues nenes (ara noies) bessones... que no eren filles seves sinó que havia acollit perquè els pares eren encara més pobres. Vull dir que per ser un heroi no cal tirar-se a la via del tren i morir just al moment en que apartes una criatura que anava a ser aixafada...
Hi ha molts herois desconeguts :-)

L'Església n'agafa alguns com a "exemple" però això no vol dir que només ells siguin sants.

De fet, per això està la festa de Tots Sants (que tothom confon amb el dia dels Difunts, per cert, i que són dos dies diferents: 1 de novembre, Tots Sants i 2 de novembre dia dels Fidels Difunts)

Per Tots Sants precisament es recorda tota la bona gent que ha passat per aquest món i que no han arribat a "ser sants famosos" ;-)

Ostres, això explicat així sona molt superficial, ja ho sé... però és molt més profund... És sant tothom que és al Cel... mon pare, que treballava un munt d'hores cada dia i que era un bon marit i un pare molt carinyós :-) Doncs el dia de Tots Sants jo pensaré que és el seu dia, és clar :-)

Bé, ja suposo que us faig riure... però riure també és bo ;-))

Mira, si al menys aquest comentari serveix perquè algú sàpiga que Tots Sants i el dia dels Difunts són dos festes totalment diferents, doncs ja haurà servit per alguna cosa :-DD

Assumpta ha dit...

perdó, que em deixava la primera part :-)

No, no, jo no deia "explicació natural" sinó que deia "explicació mèdica"...

O sigui, la ceguesa d'aquesta dona actualment no es podia curar, així ho diuen els metges... no hi havia mitjans científics per curar-la... però s'ha curat.

Si d'aquí cinquanta anys hi ha algun medicament o alguna solució per aquests casos, doncs molt benvingut, però ara per ara no hi era... doncs per a mi pot ser perfectament un miracle :-)

Dan ha dit...

Assumpta. Justament es això que dius. Hi ha moltes persones que porten vides molt més heroiques que en gaudí. Cert que va fer temples, però en un arquitecte ja es la seva feina. No li acabo de veure el motiu. Potser perquè espero que algú que es consideri sant ha de portar una vida excepcional i no em sembla que sigui el cas. però en això només es una opinió personal
Ei! Sempre em feia un embolic entre difunts i tot sants. Gràcies per aclarir-ho! (ara només em falta distingir entre la Pasqua Florida i la Granada)

Vale. Aquí diferim. Poden existir causes naturals per curar-se però que actualment ignorem. De fet, sabem que hi ha remissions espontànies de malalties sense que calgui cap mediació divina. En tot cas, això vindria a ser un problema que no es pot resoldre ja que jo crec (jo tinc fe, si vols) en que en fel futur es descobrirà un mecanisme natural que no requereix intervenció divina. Però això es indemostrable per avançat, de manera que es queda amb la creença de cada un.
:)

Assumpta ha dit...

Va de veritat això de la Pasqua Florida i la Pasqua Granada? ;-))

Jo t'ho explico!! :-))

La PASQUA FLORIDA és la que tothom coneix, la que tothom es refereix quan parla de "la PASQUA", la de la Mona i els ous de xocolata :-)
És la PASQUA de Resurrecció, la festa més important dels cristians.
Celebrem el PAS de mort a vida (resurrecció) utilitzant la mateixa paraula -Pasqua- que tenien els jueus... per celebrar el pas del mar Roig (la història de Moisès, l'hauràs vist en alguna pel·li hehe)

- La PASQUA GRANADA és la diada de la Pentecosta... Celebrem la vinguda de l'Esperit Sant i va cinquanta (PENTE-costa) dies més tard que la primera.
És coneguda com a "la segona Pasqua" i, a nivell municipal, sempre hi ha jaleo sobre si aquell any el "dilluns de la segona Pasqua serà festiu aquí o allà" :-))
Segons ens explica el Nou Testament, al principi els seguidors de Jesús estaven bastant espantats, la veritat sigui dita... es trobaven d'amagades i tal... Amb la vinguda de l'Esperit Sant és quan ells troben la força i la valentia per anar a predicar l'Evangeli :-)

Qualsevol altre dubte... a la teva disposició ;-))

En quant al tema dels miracles, jo també crec que és un tema que no es pot resoldre, perquè es una qüestió de si un s'ho creu o no... jo m'ho crec, clar, però és que jo sóc creient, per a mi no representa cap problema veure la mà de Déu en allò que no puc explicar :-) però respecto absolutament que algú no ho cregui i, en tot cas, per a mi és molt més important el fet d'haver estat bona persona que els miracles que et puguin atribuir o no ;-))

Assumpta ha dit...

Ah!! perdó... que m'he oblidat el tema dels noms... "florida" i "granada" son els noms populars que corresponen amb l'època de l'any en que cauen -tot i que com van amb el calendari "lunar" (és diu "lunar" en català? ara em sona estrany) són dates variables, però més o menys- la Pasqua de Resurrecció cau a l'època de la floració i la de Pentecosta cau a l'època dels fruits, de la grana :-))

Dan ha dit...

Fantastic. Gràcies per l'explicació. Tenia clar el que se celebrava per la florida, però la granada era un misteri.
:D

Assumpta ha dit...

Doncs mira, la veritat és que em fa molta gràcia haver pogut explicar alguna cosa en el teu blog, on tu sempre ens les expliques als demés :-))
Un autèntic plaer, t'ho ben asseguro :-)