dilluns, de gener 30, 2006

Fongs... huracanats

Diuen que les desgràcies mai arriben soles, que van en grups de tres com a mínim, o que sempre plou sobre mullat. Aquesta percepció potser tingui un component psicológic, però alguna cosa de certa hi ha. Al menys això és el que deuen pensar els habitants de Nova Orleans. Tots recordem les imatges dels efectes de l'uracà Katrina. La inundaciò de la ciutat, el trencament dels dics i quan (finalment) van arribar els equips de rescat, la por a les epidèmies. Tambè es va especular sobre el perill que representava el fet que molts dels residuos tòxics dipositats al llit dels rius durant anys per les indústries de la zona es podien haver resuspés i barrejat de nou amb l'áigua per causa de l'uracà.
Ara sembla que no ha sigut tant greu. Certament, l'aigua està contaminada, però no molt més que abans (Tot i que no estic segur que això es pugui considerar una bona notícia). Però la garrotada va caure per un altre costat. No era un perill químic, sinò biològic. El que va passar a Nova Orleans va ser una explosió de verdet, això és: de fongs.
Normalment els fongs no es consideren un perill greu. Poden ser una molestia, com quan tens peu d'atleta, però poca cosa més. És cert que hi ha malalties greus causades pels fongs, com ara l'aspergilosi sistémica, però no son especialment freqüents ni contagioses.
Però si a l'ambient n'hi ha molts de fongs, les espores que alliberen poden ser un problema respiratori important perquè cada vegada que es respira, milions d'espores entren dins dels pulmons. Al.lèrgies, asma, tos..., tots aquests fenòmens es disparen. I això és el que passa a Nova Orleans.
El que passa te a veure amb el sistema d'alimentaciò dels fongs. Tot i que poden semblar plantes, no poden fer la fotosíntesi i, per tant, han de "menjar" coses. És una mica fastigós, perquè quan es dipositen sobre alguna cosa que els serveixi d'aliment el que fan es alliberar els sucs digestius a fora (els enzims digestius, exactament) i un cop digerit, absorveixen l'aliment. Vaja, podriem dir que s'alimenten de vomitades mig digerides.
El factor que condiciona la vida dels fongs es la humitat. Sota l'aigua es moren per falta d'oxígen, i en sec no poden fer la digestió extracorporal amb eficàcia. Per això, el que millor els va és un lloc amb coses que pugin digerir, (fusta, roba, paper, qualsevol material biodegradable, de fet)molta humitat i poc més.
Per tant, les cases de Nova Orleans, desprès de la inundació, eren el paradís pels fongs!!
Però un malson pels habitants, que en tornar es van trobar les cases invadides de verdet arreu. Els fongs creixient per les parets de fusta, per la roba de les cortines i dels mobles, al paper dels llibres... Un verdet que, a més, allibera tantes espores que han donat lloc a una tos típica, anomenada "la tos del Katrina". Per acabar-ho d'adobar, costa molt eliminar aquesta plaga, perquè sempre en queda una mica en els racons foscos i amagats de les cases i poc desprès torna a aparèixer. Finalment això tambè serà un problema per les empreses de neteja, que ja es veuen amb una pila de denúncies per no eliminar completament els fongs de les cases netejades.
I el que tambè deu ser intens és... l'olor que deuen fer les cases afectades!

8 comentaris :

Anònim ha dit...

Ostres pobres, vés a saber si a sobre apareixerà una subespècie nova de fong i tot :S! El fungus communis sp katrinensis..

Dan ha dit...

ja ja ja
Si descriuen un fong nou amb el nom de katrinensis... et convido a una Guiness!

Anònim ha dit...

Fet!!!!!!!!!! mira que queda el blog com a testimoni :P!!

Anònim ha dit...

Els fongs són essencials per a la vida. Sense ells, es pot dir que haguéssim acabat ofegats... de matèria orgànica!

Dan ha dit...

Si senyor! Son els darrers escombriaires de la natura. Imprescindibles!

Anònim ha dit...

M'ha encantat això de "podriem dir que s'alimenten de vomitades mig digerides"

Chapeau!

Salut!!

Dan ha dit...

Deu ser que m'ha sortit la vena escatologica tipicament catalana

Anònim ha dit...

A mi el que m'ha impressionat més ha estat la imatge de fongs creixent al paper dels llibres; què trist... als llibres de la resta del món només 'acumula pols.