Que els humans i els micos estem emparentats evolutivament és una cosa que cap biòleg posa en dubte avui en dia, però que encara sembla molestar a algunes persones. I aquesta hostilitat és molt evident, com no!, en els defensors del creacionisme, (o teoria del disseny intel.ligent com volen dir-li ara). I de vegades recòrren a raonaments que, quan saps de que va la cosa, son divertits per la ignorància que traspuen.
Una de les "proves" que segons ells demostraven que ximpanzés i humans no eren tant semblants era que ni tant sols el nombre de cromosomes coincidia! Els humans tenen 23 parells, mentre que els grans micos (ximpanzés, goril.les i orangutans) en tenen 24! Recordo que quan afirmaven això ho feien amb la satisfacció de qui acaba de trobar el punt feble en el raonament de l'altre. Innocents!
Perquè quan s'analitzen els cromosomes és pot veure molt bé el que va passar. I resulta molt esclaridor d'un dels canvis que, potser, ens va encaminar cap a la humanitat.
Ja sabeu que els cromosomes son l'ADN empaquetat dins el nucli cel.lular. Quan es miren al microscopi, es poden tenyir de manera que aparèixen una sèrie de bandes més fosques i més clares, que son característiques de cada un dels cromosomes. D'aquesta manera es van poder classificar i numerar. I un exercici fascinant és posar aparellats els cromosomes de un humà i de un ximpanze i anar comparant (Aquí trobareu l'esquema). Les similituds son extraordinaries! I, si es miren amb detall.. encara ho son més. Per exemple, moltes zones diferents son resultat simplement d'un fragment de cromosoma que s'ha capgirat.
Però, i el cromosoma de més que tenen els micos?
Doncs si es mira el cromosoma 2 dels humans, i els anomenats cromosomes 2p i 2q dels ximpanzés veureu que el nostre cromosoma 2 és, simplement, el resultat de la fusiò dels cromosomes 2p i 2q dels ximpanzés. Per tant, queda aclarit el misteri que segons els creacionistes "demostrava" que no podien ser parents els humans i els micos. Jo diria que més aviat es un fet que demostra que SI que ho som!
Una curiositat és que durant temps es va discutir si el canvi havia sigut dos cromosomes fusionats pels humans o un cromosoma dividit pels micos. Però sembla que la fusió es la raò correcte. Els goril.les també en tenen 24 de cromosomes i en els humans, en el lloc on hi hauria el segon "centròmer" (la part del mig més estreta del cromosoma) hi tenim les restes d'un centròmer.
Per tant sembla que, entre molts altres fets, fa uns pocs milions d'anys un cromosoma fusionat ens va fer una mica més humans.
8 comentaris :
Eiii Dan!!! Precisament el proper número d´Omnis Cellula hi haurà un article parlant d´això, molt interessant ;-)!!
L'última vegada que vaig visitar una mena de zoo, em vaig passar una bona estona mirant les gàbies on hi ha els ximpanzes. I, no podem negar que hi tenim molt a veure. Els moviments, certes actituds... De tota, manera, és fascinant que un cromosoma ens separi i ens posi a l'altra banda del vidre del zoo.
Em fa tanta pena la repressió intel·lectual...
Ei, encara no t'havia pogut tornar la visita! Quan tingui una estona ja llegiré més a fons el teu blog i ja estriparé per alguna banda ;-)
A reveure.
Ei, Dan, fa dies que no ens expliques res. Va tot bé?
El canvi del cromosoma té a veure amb lADN de la poma de l'arbre prohibit.
Bon article i bona pàgina. Salut.
Hola Nica! Acavo de tornar dde congres! Ja estare al tanto d'aquest numero de l'omnis cellula.
Annatarambana: Molt bona la metafora de les dues bandes del vidre. Tens tota la rao.
Hola xiuxiueig. Tens rao: Fa por... pero també es un motiu per aprofitar la sort que tenim quan la tenim.
Cossespetites. Si que fa pena. Suposo que sera una discusio eterna.
Ei Myrddin. Despres responc.
Benvingut Xavi! Ens llegim!
Hola estranay. Es que he estat uns dies de viatge. Perque sempre que neva, estic fora? :-(
Terrademata... Caldra mirar l'efecte de les pomes sonre l'ADN!
Ei Dan!! Benvingut de tornada! Aquests dies he trobat a faltar els teus posts, com ha anat ;-)??
Publica un comentari a l'entrada