Tots coneixem l'existència de ritmes biològics que marquen la nostra activitat. El rellotge intern que ens diu si es hora de menjar, d'estar actius, o de tenir son i dormir. De fet, els canvis afecten a molts paràmetres biològics: la temperatura corporal, la pressiò arterial, l'alliberament d'hormones... I si heu fet algun viatge prou llarg haureu experimentat el "jet lag", quan resulta que el rellotge intern no coincideix amb el medi ambient on ens trobem.De fet els ritmes semblen ser una adaptació al medi bastant antigua. Es sospita que per les cèl.lules primitives resultava millor dividir-se durant la nit per tal d'evitar que les radiacions UV del Sol danyessin el material genètic durant la duplicació. I, a més, el cos no pot fer-ho tot a tota hora. És més eficient anar repartint les feines en el temps.
A més dels cicles circadiaris (els d'aproximadament un dia) també hi ha cicles circamensuals, que duren més o menys un més. La regla de les dones és l'exemple més típic. I també n'hi ha de circaannuals, com la hivernació d'alguns animals o la floració de les plantes. En tots aquests cassos és coneixen els mecanismes que regulen el rellotge: La presència o falta de llum, la durada del dia, la temperatura ambiental, un ritme hormonal....
Però també hi ha alguns cicles que segueixen sent un misteri. Per exemple el bambú.
Resulta que hi ha espècies de bambú que floreixen cada molts anys. Un d'ells ho fa cada 30 anys, una altre espècie ho fa cada 48 anys! N'hi ha altres que no se sap quan florirà, perquè mai s'ha vist la flor, encara. I la pregunta és... com sap el bambú que ja han passat els 48 anys i toca florir? La resposta, ara com ara és sencilla: No se sap. I és que a més, quan floreix, ho fa el de tot el món. Fins i tot el de jardins botànics d'altres continents! Per tant, el senyal ha de ser alguna cosa independent de la llum, l'ambient, els nutrients, les plagues, la comunicació química entre ells...
I la cosa te la seva importància. Per exemple, la floració del bambú Bashania fangiana del 1980 va ser una tragèdia pels pandes gegants. Aquests animals s'alimenten quasi exclusivament de fulles de bambú, i el bambú, desprès de florir, mor. De manera que els pandes es van quedar sense menjar enlloc del mon, fins que els nous plançons van germinar. Per sort la naturalesa no és exacta al 100% i alguns es van adelantar i altres pocs es van endarrerir algun any, de manera que els Pandes van poder sobreviure, tot i que amb moltes dificultats. Per desgràcia, l'any passat va florir una altre especie de bambú, causant de nou la mort de centerenars de Pandes.
Però la pregunta segueix en l'aire: Quin rellotge deuen tenir les cèl.lules dels bambús per posar-se tots d'acord alhora de florir?
12 comentaris :
No sabia aquesta teoria de la duplicació del DNA per evitar les radiacions UV, és molt curiós però a l´hora, pot ser molt lògic també ;-). I pel bambú, els únics que ho poden saber, potser, a part de les seves pròpies cèl.lules, són els pandes ;-)!
Dues paraules. IM-PREZIONANTE.
No sabia que havia espècies que tenien aquests períodes tan grans. No podria ser per succesos del Sol o Astronòmics? Podria tenir res a veure amb la Lluna o canvis en el magnetisme terrestre? Es només una idea descabellada, però és que no se m'acudeix res mes :)
Salut!!
ei, és interessantíssim, de totes formes, m'imagino que hi pot haver infinitat de variables, no?
el Dan és gran
Estava pensant que igual aquest article i la teva pregunta t'ho podrien respondre els meus amics arbres:
http://amicsarbres.blogspot.com/
és un blog molt interessant igual que el teu
Aquests bambus de cicle tan llag, deuen fer unes flors precioses: tant temps d'espera ha de mereixer la pena.
Jo estava pensant que així com totes les persones tendim a morir a una certa edat, doncs potser als bambús els hi passa el mateix. La única diferència és que ells floreixen en el darrer alé, i nosaltres, bé, fem el testament i aquestes coses :p
Hola Nica! Els pobres pandes pagen el preu de ser monotematics amb el menjar.
omalaled. podria ser algun factor dels que dius. En general acostuma a haver un relotge intern (genetic) que es "posa en hora" regulat per factors externs com la llum o la temperatura (el nostre ritme es biologic es de 25 hores, ajustat per la llum a 24)) Però els del bambú encara no es coneixen.
mery cherry, doncs aquest es el problema, que de variables n'hi ha tantes com imaginacio tinguis.
:-) Gracies namaga. Ja ho preguntare als dels amicas arbres (a mi tambe m'agrada molt la pagina aquella)
Coses petites! Mes que maques deu ser impresionant. Imaginat un bosc de bambu amb milions i milions de flors arreu (cada bambu fa moltes flors!).
Anonim: pero imagian que tos morissim alhora! Els notaris no pararien amb tantes herencies!
És fascinant que els temes d'investigació no s'acabin. Per més que trobem solucions i respostes, sempre hi haurà interrogants per respondre.
Ostres si, no hi havia caigut! Però si els notaris troben la manera... no sé jo :O
si ja ho veig, que el tenies linkat
sempre acabo posant la pota :p
La floració del bambú pot tenir alguna cosa a veure amb el posicionament astronòmic de Júpiter?
Publica un comentari a l'entrada