La veritable saviesa

La série "Cosmos" va representar per a mi una descoberta fabulosa. Ja m'agradava la ciència abans, però amb en Carl Sagan vaig aprendre a admirar-la, i tambè vaig descobrir un mestre en l'art de divulgar-la. Per això, de tant en tant, fullejo el llibre que van editar amb el mateix títol. I sempre hi descobreixo alguna cosa nova. Però n'hi ha una que mai deixa d'impressionar-me. És el primer paràgraf de la introducció, unes paraules d'un altre pensador:

"Arribarà una època en la que una investigació diligent i prolongada treurà a la llum coses que avui encara resten ocultes. La vida d'una sola persona, encara que estigués íntegrament dedicada al cel, fora insuficient per investigar una matèria tant basta... Per tant, aquest coneixement sols es podrà desenvolupar al llarg de successives edats. Arribarà una època en la que els nostres descendents es faran creus que ignorèssim coses que per ells son tan clares... Molts son els descobriments reservats per les èpoques futures, quan s'hagi esborrat el record de nosaltres. El nostre Univers fora una cosa molt limitada si no oferís a cada època alguna cosa per investigar... La natura no revela els seus misteris d'una vegada i per sempre."
Em sembla una actitud absolutament sàvia. Podem estar orgullosos del que sabem, de tot el que l'intelecte humà ha aconseguit, però cal no oblidar mai la humilitat de reconèixer la inmensitat de tot el que no sabem.
Per això, quan sento afirmacions rotundes plenes de supèrvia, de persones que es consideren en possesió de la veritat definitiva, sigui del que sigui (ciència, política, religió, periodisme...), em va al cap aquesta cita. I he de reprimir un somriure. Perquè és que ja fa molts segles que ho va deixar per escrit.
El text és de Séneca (Qüestions naturals, llibre 7) I ho va escriure al segle I.
Avui en dia anem escassos de pensadors com ell.