La série "Cosmos" va representar per a mi una descoberta fabulosa. Ja m'agradava la ciència abans, però amb en Carl Sagan vaig aprendre a admirar-la, i tambè vaig descobrir un mestre en l'art de divulgar-la. Per això, de tant en tant, fullejo el llibre que van editar amb el mateix títol. I sempre hi descobreixo alguna cosa nova. Però n'hi ha una que mai deixa d'impressionar-me. És el primer paràgraf de la introducció, unes paraules d'un altre pensador:
"Arribarà una època en la que una investigació diligent i prolongada treurà a la llum coses que avui encara resten ocultes. La vida d'una sola persona, encara que estigués íntegrament dedicada al cel, fora insuficient per investigar una matèria tant basta... Per tant, aquest coneixement sols es podrà desenvolupar al llarg de successives edats. Arribarà una època en la que els nostres descendents es faran creus que ignorèssim coses que per ells son tan clares... Molts son els descobriments reservats per les èpoques futures, quan s'hagi esborrat el record de nosaltres. El nostre Univers fora una cosa molt limitada si no oferís a cada època alguna cosa per investigar... La natura no revela els seus misteris d'una vegada i per sempre."
Em sembla una actitud absolutament sàvia. Podem estar orgullosos del que sabem, de tot el que l'intelecte humà ha aconseguit, però cal no oblidar mai la humilitat de reconèixer la inmensitat de tot el que no sabem.
Per això, quan sento afirmacions rotundes plenes de supèrvia, de persones que es consideren en possesió de la veritat definitiva, sigui del que sigui (ciència, política, religió, periodisme...), em va al cap aquesta cita. I he de reprimir un somriure. Perquè és que ja fa molts segles que ho va deixar per escrit.
El text és de Séneca (Qüestions naturals, llibre 7) I ho va escriure al segle I.
Avui en dia anem escassos de pensadors com ell.
Em sembla una actitud absolutament sàvia. Podem estar orgullosos del que sabem, de tot el que l'intelecte humà ha aconseguit, però cal no oblidar mai la humilitat de reconèixer la inmensitat de tot el que no sabem.
Per això, quan sento afirmacions rotundes plenes de supèrvia, de persones que es consideren en possesió de la veritat definitiva, sigui del que sigui (ciència, política, religió, periodisme...), em va al cap aquesta cita. I he de reprimir un somriure. Perquè és que ja fa molts segles que ho va deixar per escrit.
El text és de Séneca (Qüestions naturals, llibre 7) I ho va escriure al segle I.
Avui en dia anem escassos de pensadors com ell.
12 comentaris :
M'has fet pensar en una "humiltat" que practico en alimentació quan, per exemple, em diuen que un aditiu químic és segur perquè s'ha investigat molt i porta un super segell de garantia d'un comité de sanitat de la CEE o alguna cosa semblant. L'experiència em diu que, moltes vegades, el que avui no fa mal demà és cancerígen.
je je. Segur, segur, no hi ha res. Diguin el que diguin. Com a molt pot ser "menys dolent que...".
Dan, què representa la imatge? Per molt que la miro no endevino què és!!!
Té molta raó aquest escrit, de fet és una cosa que ja passa, igual que ara descobrim coses que abans eren inimaginables, quan nosaltres faltem sobre aquest planeta "els altres" descobriran...és llei de vida!Això si, aixó només passarà si no ens hem carregat abans tot el que ens rodeja, perquè tal i com està el món...no?
Cosespetites: je ej, la imatge es dde un fractal. Una representacio d'una entitat matematica. Pero es xulo, i complex, i repetitiu, i...
Hola labmaniaques,. Benvingudes. A veure si entre tots posem una mica de seny i presernvem un troset de mon
Hola Dan!!! No només et sents més humil davant d´aquestes paraules, sinó que també veus que els petits passos són necessaris per caminar el camí, encara que no veiem el final, sabent que algú ho farà gràcies al camí que s´ha fet abans, és encoratjador ;-)
Hola Nica! Com van els pastissos?
Si que encoratja, però es que, com deia en Bilbo, el camí... no te final.
;-)
Ens oblidem, massa sovint, que al cap i a la fi, no som res.
No et reprimexis el somriure. Quan veig algú d'aquests no em retrec el meu somriure d'orella a orella. Tard o d'hora, qui pensa que ho sap tot, acaba ficant la pota de manera suprema. El veritable savi és senzill i sap el que ens queda molt per apendre.
Salut!!
molt bona la cita... però després d'haver llegit el missatge sobre la botànica gairebé necessito troba´r-la en la llengua original, el llatí! mmmm la buscaré :D
ja l'he trobat!
http://www.thelatinlibrary.com/sen/sen.qn7.shtml
ara me sembla que hauré de consultar la traducció de la Bernat Metge per poder-ho entendre tot, que el meu llatí de BUP el tinc rovelladíssim! :D
Quina canya!!! Això es currar-s'ho!
Jo diria que el fragment (o una part) es en el paragraf 25-4. Pero el meu llati tambe esta molt, pero molt oblidat.
Publica un comentari a l'entrada