Atracció a l'ambient

De vegades passa que dues persones es coneixen i hi ha una atracció immediata. Aleshores es diu que hi ha “química” entre elles, i segurament és una afirmació molt més correcta del que ens pensem. Perquè de vegades la culpa és exactament de determinats productes químics. No és el nostre atractiu, ni el nostre somriure encantador, ni tant sols l’elegància que desbordem. La causa son les feromones.

Tots sabem que el nostre cos fabrica hormones, que son substàncies que envien senyals entre unes cèl·lules i altres per modificar les respostes fisiològiques. Si una dona ha d’alletar un fill, doncs es genera una hormona, la prolactina, que fa que cèl.lules dels pits comencin a fabricar llet. Son un sistema intern de senyalització, perquè d’alguna manera les cèl·lules s’han d’assabentar quan toca fer unes coses i quan no.

Però hi ha substàncies semblants, que el que fan és enviar senyals a les cèl·lules d’altres individus. Nosaltres les fabriquem, les enviem a l’exterior, viatgen transportades per l’aire i són els altres els que les reben i responen en conseqüència. Aquests viatgers químics són les feromones.

Son molt útils si penseu en el comportament dels animals en llibertat. L’exemple més típic, i segurament la principal funció de les feromones, és per rebre informació sobre la receptivitat sexual de les femelles. Un lleó s’ho pensarà molt abans d’apropar-se a una lleona, a no ser que sàpiga del cert que la lleona és receptiva. I les feromones que alliberi la lleona són un dels senyals indicatius.

Hi ha experiments divertits. Per exemple: es dipositen feromones de dona en una cadira concreta situada entre unes quantes cadires més. Desprès es fa entrar homes a l’habitació i trobarem que aquella cadira serà la preferida per seure. “Alguna cosa” els atreu inconscientment cap allà.

La seva eficàcia pot arribar a ser impressionant. Hi ha insectes que detecten les feromones d’una femella a mes de vint quilòmetres de distància. Encara que tampoc és tant sorprenent si pensem que la naturalesa sempre intenta optimitzar tots els processos.

Les feromones també poden explicar alguns fets misteriosos. De vegades penses en algú que no has vist en anys i un moment desprès topes amb ell a la cantonada. Percepció extrasensorial? Un sisè sentit? Màgia? Casualitat? Potser no. Potser simplement hem detectat en l'aire una feromona particular que podíem identificar.

En el cas de les dones, les feromones també son la causa que moltes que viuen juntes acabin coincidint en els seus cicles menstruals.

I per on generem les feromones? Doncs per la pell, és clar, però en molta major quantitat en unes glàndules que tenim sota les aixelles i en la zona genital. No és casualitat que siguin justament aquests els indrets on surt el pèl quan arriba l’adolescència. Una substància que ha de ser portada per l’aire s’escamparà amb molta més eficàcia si està dipositada per la superfície de pèls que si està sobre la pell.

Però són molt potents, per tant el seu efecte ha de ser en dosis molt petites. Mentre que un subtil olor pot resultar atractiu, massa olor pot ser realment repulsiu. És la diferència entre algunes flaires que es detecten al metro en hores punta o l’olor de recent sortit de la dutxa.

Després de tot, si les feromones estan pensades per ser detectades a molt distància, cal anar amb compte en les “distancies molt curtes”. Això és una cosa que els adolescents, quan es posen perfums i colònies amb feromones (que n’hi ha), no tenen massa en compte i els resultats solen ser esborronadors. Una conseqüència de la idea habitual que “més sempre és millor”.