Cal que tot tingui una funció?

Al diari he llegit un article de la Shere Hite, on especula sobre quina deu ser la funció de l’orgasme femení. Aquest és un tema recurrent, sobre el que s’han emès moltes opinions, algunes amb un nivell d’inconsistència notable. I és que sembla que les explicacions han de ser necessàriament alambinades i políticament correctes. Doncs potser jo serè incorrecte, però és que em temo que a l’evolució, la correcció social li importa ben poc.

El que sospito que passa és que fàcilment caiem en l’error de pensar que tot ha de tenir una funció biològica. I això no és exactament així. Podria ser perfectament que l’orgasme de les dones no en tingui cap de funció. Ep! I parlo des d’un punt de vista exclusivament evolutiu (no em salteu al coll abans d’hora, si us plau!)

En el cas dels homes, l’explicació sembla prou simple. Cal un estímul prou fort com per impulsar als mascles a intentar aparellar-se amb les femelles. Com que en la naturalesa la rebuda més probable entre diferents organismes és a dentellades, l’estímul biològic ha de ser intens. Potser per això va aparèixer el plaer relacionat amb el sexe. Però no n’hi ha prou, cal assegurar-se que la fecundació té lloc. Desprès de tot, aquesta és la finalitat del sexe. De manera que durant l’ejaculació el sistema nerviòs genera un pic màxim de plaer en els mascles i així ens assegurem que s’esforçaran en aconseguir-ho. Potser algunes dones pensen que l’evolució va tenir massa èxit en aquest aspecte, però això també és un altre tema.

Però i en el cas de les dones? Que el sexe estigui associat al plaer és raonable. Sinó, per quin motiu permetrien que els mascles sel’s apropin? Però quina necessitat hi ha d’un orgasme? S’ha dit que així el semen pot ser retingut amb més eficàcia (encara que les contraccions l’empenyen en realitat cap enfora), que la irrigació sanguínia augmentarà i facilitarà el transport dels espermatozoides cap a dins, i fins i tot que permet alliberar tensions, (potser perquè els mamífers primitius anaven molt estressats?).

Potser el que passa és que sovint es tracta l’home i la dona com si fossin dos mons diferents en l’evolució. Però això no és així. L’evolució ens ha dotat de cinc dits a cada ma, i ho fa igual per homes i dones, qualsevol caràcter que es seleccioni serà seleccionat igual en homes i dones. I per això si cal que les femelles tinguin pits amb mugrons per alletar les cries, doncs els mascles apareixeran amb mugrons, que no tindran cap funció fisiològica. De fet, bona part dels caràcters sexuals que presenten diferències evidents, en realitat són modificacions sobre un únic tema. Així l’origen embrionari dels llavis de la vagina en les dones és el mateix que l’escrot en els homes: Un plec que adopta forma de llavis en un cas, o que creix i es fusionen per pendre la forma de bossa on s’hi dipositaran els testicles.

De manera que potser calia forçar els mecanismes neuronals que generaven l’orgasme pels homes per tal d'assegurar la fecundació. Però com que l'evolució no és tant selectiva, el que fa és dotar de la capacitat de tenir orgasmes a tota l’espècie humana. Bé, i sembla que també a altres espècies, tot i que és difícil d’estar-ne segurs.

No cal que tot tingui una funció biològica en tots els casos. I encara menys buscar explicacions ajustades a la sociologia actual per fets que la naturalesa va seleccionar fa milions d’anys.

Segurament el més intel·ligent és, senzillament, gaudir dels milers de matisos que fan tant divertit el camí que porta a l’orgasme, tant en homes com en dones. I no buscar-hi tres peus al gat.