La perillosa fada verda

Durant molt temps es va considerar l’absenta com la beguda de la bohèmia, dels artistes, de la sofisticació. La fada verda de les visions. Prendre-la era tot un ritual amb la flama del sucre i el color verd que passava a blanc lletós. L’absenta t’obria les portes a tot un món. Per desgràcia, hi havia un petit efecte secundari: danyava al cervell.

Per això l’absenta es va prohibir al Estats Units i a bona part d’Europa. En canvi segueix sent legal a Espanya i Portugal, tot i que sota un control estricte de la seva composició.

L’absenta s’obté de la maceració de plantes aromàtiques amb alcohol. Entre les plantes hi ha sobretot el donzell (en castellà ajenjo) Artemísia absinthium, que és particularment ric en la substància que li dona a l’absenta el seu toc característic, la tuiona. En el procediment per preparar-se l’absenta, s’inclou el posar un terròs de sucre sobre una cullera i afegir-hi aigua freda deixant-la caure sobre el sucre. Amb això s’aconsegueix trencar el gust amargant que té, però alhora fer que el color verd transparent passi a ser blanquinós i opac. El que succeeix és que la tuiona es pot dissoldre en alcohol, però no en aigua. Per això, en afegir l’aigua, la tuiona precipita i el color canvia.

Durant molt temps es va fer servir com remei pels cucs intestinals. Resulta que els cucs quedaven atordits per la beguda i els moviments de l’intestí els podien fer fora sense que oposessin resistència. Potser per això, i per altres propietats medicinals que es coneixien va costar força reconèixer la seva toxicitat. Però si provocava visions i al·lucinacions, no era perquè si.

Però a mida que el consum d’absenta s’anava popularitzant, els casos de trastorns neurològics, convulsions, psicosis i avortaments que s’hi podien relacionar també augmentava.

La toxicitat no era per l’alcohol que conté, que està en unes quantitats similars a altres begudes fortes. Era la tuiona la responsable. Ara sabem que actua com activador del sistema nerviós autònom. I aquesta activitat massa elevada en determinats grups de neurones els acabava causant la mort.

De manera que en realitat hi havia dos problemes. Un causat per l’alcohol, igual que la resta de begudes, però a més hi havia la toxicitat de la tuiona. Una barreja perillosa.

Va ser per això que a principis del segle XX es va prohibir el consum. I en els llocs on encara es permet, la concentració de tuiona ha de ser prou baixa com per evitar, o al menys minimitzar, la toxicitat. Amb tot, l’aura de bohèmia que envolta l’absenta no ha minvat gens.

De totes maneres, les neurones son una cosa com per cuidar-les.