Un dels problemes de l’espai és que és molt gran, i això fa que de seguida perdem la perspectiva de les mesures. Sempre tendim a interpretar les dades en referència a coses properes, però això no val quan les distàncies es mesuren en anys llum i les masses en joc corresponen, no ja a planetes, sinó a galàxies.De totes maneres, de vegades s’aconsegueix sentir la impressió d’immensitat que requereix el cosmos. I una de les coses que han aconseguit crearme aquest sentiment és alguna cosa poc coneguda que hi ha allà i que han anomenat “El Gran Atractor”.
Reconec que el nom té ganxo, potser per això em fa gràcia. El Gran Atractor el van proposar als any vuitanta uns astrònoms que van notar que la nostra galàxia, la Via Làctia, es mou en una determinada direcció en l’espai. Aquesta direcció és la mateixa que porten altres galàxies de la zona anomenada grup local. De fet, el grup local, que inclou unes quantes galàxies, forma part del supercúmul de Virgo... que també és mou en aquella direcció. I altres cúmuls de galàxies semblen també dirigir-se cap allà.
A veure. No parlem de planetes, parlem de cúmuls de galàxies! Una quantitat de matèria grandiosa! I alguna cosa sembla tenir prou força de gravetat com per atreure-les. No és ben be que les galàxies caiguin cap allà, però si que el moviment general està empès cap allà. Com si una massa gravitatòria enorme les atraiés. Per això el nom de Gran Atractor.
Però que és el Gran Atractor? Doncs no se sap encara del cert. Sabem que està en direcció a les constel·lacions d’Hidra i Centaure i a uns 250 milions d’anys llum de nosaltres. Malauradament la pròpia Via Làctia ens tapa la visió i ens impedeix mirar en aquella direcció.
Ja sabem que les galàxies es troben sovint en grans agrupacions o clusters. Alguns son enormes, de manera que potser el Gran Atractor sigui un d’aquests superclusters, o una combinació d’uns quants. Potser quan les tècniques d’observació millorin en podrem saber alguna cosa més.
De totes maneres, quan miro mapes a gran escala de l’Univers em fascina veure una zona amb una marca borrosa, sense cap estructura en particular però amb la indicació de “Gran Atractor”. M’encanta, perquè em recorda als mapes dels antics exploradors, quan grans zones d’Àfrica o d’Amèrica restaven en blanc o amb alguna anotació poc precisa. Terrenys desconeguts dels que sols es tenien unes poques dades i que obrien les portes a la imaginació i eren una temptació pels aventurers.
Cal dir que els astrònoms que el van descriure la van encertar amb el nom. Té un toc misteriós que el fa ben atractiu. No podia ser d’una altra manera: Un nom atractiu per un Gran Atractor.
5 comentaris :
Si que és interessant, sí.
Salut.
Ostres, no n'havia sentit a parlar mai. Interessant, molt interessant.
No n'havia sentit a parlar mai. És per això que m'encanta llegir el teu blog, parles de coses fascinants que generalment desconec. Et felicito!
La mare em va regalar 'Una breve historia de casi todo' i em començo a tornar boig fent-me preguntes i veient lo petitets que som...
[El gran Atractor pensava que era un tractor molt gran, dit per la gent que diu Amoto, Arradio... No, no és necessari fer-me gaire cas]
L'espai és avui en dia l'aventura que l'oceà atlàntic era fa 500 anys. La diferència és que aleshores es podia navegar per provar... ara costa creure que es pugui arribar a recòrrer 250 milions d'anys llum així com així. De fet amb un sol any llum ja ens podríem sentir satisfets...
Jo havia sentit dir que la matèria de l'univers s'espandia degut a l'ona expansiva del big ban i, per això, es detectava el moviment relatiu entre les galaxies. Algun dia, però, la desacceleració de les galaxies degut a l'atracció gravitatòria faria que el seu desplaçament canviés de sentit fent així una involució i tornant-se a concentrar tota la matèria en un punt d'energia quasi infinita com a l'origen. El gran atractor no seria la força gravitatòria que s'exerceixen tots els cosos? No se, la veritat és que no en tinc ni idea.
Publica un comentari a l'entrada