Noms

No és cap sorpresa que els éssers vius tenen, a part del nom comú, un nom científic que serveix per classificar-los i per identificar-los sense ambigüitats. Son aquells noms que de vegades s’escriuen en cursiva darrera el nom comú. Normalment estan compostos de dues paraules i si us hi fixeu notareu que la primera sempre s’escriu començant per majúscula mentre que la segona va tota en minúscula.

El sistema binomial el va inventar el gran botànic Linneo, al segle XVIII. Fins aleshores, per identificar els organismes es feien servir frases senceres, de vegades molt llargues. Un sistema poc pràctic. El que en Linneo va fer va ser adjudicar dos noms a cada organisme. El primer és el que indica a quin gènere pertany, cosa que ja ens indica de quina mena de cosa parlem. Per exemple, si comencen amb Cannis, doncs probablement serà alguna cosa semblant a un gos. I el segon nom és el que identifica amb precisió l’espècie. Així, Cannis lupus és un llop, i Cannis cannis és un gos.

Quasi sempre son noms llatins que donen alguna pista sobre l’organisme en qüestió. Una altra cosa és que ho sapiguem interpretar. Per exemple, molts biòlegs han treballat amb la mosca del vinagre, la Drosophila melanogaster. Però molt pocs són conscients que el seu nom vol dir “l’amant de la rosada del ventre fosc”.

Altres tenen orígens menys evidents. Els musclos pertanyen al gènere Mytilus, però n’hi ha de moltes espècies diferents. El que ens cruspim son els Mytilus edulis, el nom del qual vol dir “musclo que es pot menjar”.

Altres vegades, el nom ens indica el color (rosea), la mida (grandiflora) o l’indret on viu (arenicola). També és fan homenatges a persones o a indrets. O es recorda l’escola que la va identificar. Moltes plantes s’anomenen montpeliensis perquè a Montpelier hi va haver una important escola de botànica.

I una discussió interessant és sobre si el nostre nom Homo sapiens és del tot correcte. Desprès de tot, no som tant diferents dels ximpanzés Pan troglodites com per merèixer un gènere a part. Probablement fora molt més correcte anomenarnos “micos savis” Pan sapiens. Però és clar, fins i tot en això hi ha classes.

De totes maneres, fa gràcia trobar un artròpode anomenat Pseudosinella barcelonensis. Però cal vigilar! Si topeu amb el Pirofagus catalanae no us deixeu enganyar! Estarem parlant d’un drac imaginari.