Tots som mutants

És ben curiós notar com quan una paraula es popularitza, sovint acaba per adquirir un sentit diferent a l’original. Per això ja molt pocs recorden que el “salari” original era quan, antigament, et pagaven en sal enlloc de diners. Doncs una cosa semblant està passant amb la paraula “mutant”. Aviat, mutant s’identificarà amb alguna cosa similar als personatges de les pel·lícules “X men” o “Els 4 fantàstics”. Però en realitat és una mica diferent perquè, de fet, podríem dir que tots ho som de mutants.

Estrictament, una mutació (de les de veritat) és, simplement, un error en la seqüència del ADN, el nostre material genètic. L’ADN és on les cèl·lules tenen les instruccions per saber quines proteïnes han de fer i com les han de fer. Normalment es posa l’exemple d’una fàbrica de cotxes. L’ADN vindria a ser el llibre d’instruccions per fabricar i muntar el cotxe. Si en el llibre hi ha un error (una mutació) el cotxe sortirà diferent de la resta. El més normal serà que funcioni pitjor, però també pot ser que tinguem sort i l’error no és noti. I de vegades, molt excepcionalment, podria ser que anés millor.

Però per tal que podem anar creixent i reproduint-nos les cèl·lules es van dividint, per tant, cal fer còpies de l’ADN. I aquí és on, de tant en tant, apareixen els errors. De fet, és una mica inevitable. Fa poc vaig assistir a una conferència on el presentador (el doctor Perucho) ens recordava que el nostre ADN conté 3000 milions de parells de bases (de “lletres”) i que el nostre cos està fet per uns 100 bilions de cèl·lules. Per tant, la possibilitat d’error en copiar un “text” tant llarg tantíssimes vegades és prou alta com per assegurar que en el nostre cos n’hi ha un bon grapat de mutacions.

El que passa és que normalment no són greus. Tots tenim dues copies d’ADN, el que ens va llegar el pare i el que ens va llegar la mare. Per tant, si una té instruccions no funcionals sempre ens queda l’altre per anar fent. L’únic problema està en el cromosoma “Y” dels mascles, del que no en tenim una altra còpia. Aquest es creu que és un dels motius que fan que l’esperança de vida dels homes sigui inferior a la de les dones, i que els homes envelleixin pitjor. S’acumulen mutacions en el cromosoma Y que no poden compensar-se amb res.

I la resta de mutacions poden ser irrellevants. Una errata en un text, però que no modifica la seva interpretació. Altres vegades, si els errors són molt seriosos, la cèl·lula mor i s’acaba el problema. Però de vegades la cèl·lula no mor i segueix amb la mutació. Si el problema afecta al ritme de creixement, és possible que aparegui un tumor.

Però les mutacions més importants són les que tenen lloc en les cèl·lules germinals, òvuls i espermatozoides. De vegades passa, i aleshores, la criatura que neixi tindrà aquell error en totes i cada una de les seves cèl·lules.

Una vegada més, el més probable és que no passi res. Segur que tots en tenim algunes d’aquestes. I si la mutació és important, l’embrió difícilment serà viable i tindrà lloc un avortament espontani al principi de l’embaràs. Això és una cosa que passa amb més freqüència de la que és pensa. Bastants endarreriments en la regla son, en realitat, embrions que no resultaven viables ja de bon començament.

Altres vegades, la mutació no afecta la viabilitat però si que es fa notar. L’exemple típic és la gent albina. Tenen una mutació que impedeix fer el pigment que enfosqueix la pell. Dona problemes de sensibilitat al Sol, però no compromet el funcionament de la resta del cos.

I, és clar, per generar un mutant dels de les pel·lícules, quantes mutacions simultànies i funcionals totes caldrien? Un grapat impensable. No es pot començar a modificar l’esquelet, el metabolisme i la composició cel·lular a base de mutacions i esperar que surti alguna cosa funcional.

Però tant se val. Les pel·lícules tenen èxit i aviat tothom sabrà que una mutació es “allò que fa que et transformis en roca, o et surtin ales, o puguis tornar-te invisible”. És una mostra més de l’evolució del llenguatge.