El gegant dels anells

Si hi ha algun planeta particularment espectacular al nostre sistema solar, aquest és, sense cap dubte, Saturn. L’immens sistema d’anells que l’envolta ofereix algunes de les imatges més belles que ens dóna l’astronomia. Quan mires Saturn i observes el creixent d’anells amb la seva multitud de detalls, sembla que allò no pugui ser. I això que tant sols mirant fotos no tenim manera de fer-nos idea de la grandiosa magnitud del planeta i dels anells.

Per això, la missió de la sonda Cassini està resultant tant espectacular a nivell visual. Naturalment que les dades que obté sobre els camps magnètics de Saturn, sobre la composició dels gasos que el formen, sobre els satèl·lits que l’acompanyen... tot és molt interessant. Però quan mires alguna de les fotos del gegant anellat, tota la resta s’esvaeix.

Ara ja sabem que els anells estan fets de miríades de partícules que orbiten al voltant del planeta en una àrea enorme, però d’un gruix minúscul. La gravetat del mateix Saturn esmicolaria els anells si fossin sòlids. I estan estructurats en diferents capes concèntriques amb algunes separacions importants entre elles que els confereixen una aparença gairebé màgica. Però és que no tant sols els anells semblen màgics. L’ombra que fan sobre el planeta sembla una ganivetada que el parteixi en dos.

I fa poc acaba d’aconseguir algunes de les més extraordinàries imatges que fins ara havien sigut impossibles d’observar. La Cassini ha anat variant l’angle d’inclinació en que orbita Saturn, de manera que ha pogut observar el planeta gairebé des dels pols. Això és impossible des de la Terra, perquè els dos planetes orbiten en pràcticament el mateix pla (anomenat eclíptica) respecte del Sol. I les sondes que s’hi havia enviat també es desplaçaven al llarg d’aquest pla imaginari, de manera que totes les imatges presentaven Saturn amb el sistema d’anells lleugerament inclinat, però sempre fins un màxim molt modest.

Però la missió de la sonda Cassini està prevista per una duració de quatre anys orbitant Saturn. Això permet observar molt satèl·lits, estudiar bé els anells i agafar una trajectòria que han anomenat “rotació en pètals” de manera que cada vegada que completa una òrbita al voltant del planeta ho fa en una direcció més i més inclinada respecte del pla de l’eclíptica.

I al final hem pogut veure com és el sistema d’anells vist des del Pol sud de Saturn. (Algun diari va anunciar que podíem veure Saturn des de sota, però això de “sobre” i “sota” a l’espai no té massa sentit). El problema ha sigut prendre fotografies aclaridores, perquè la llum reflectida pel planeta fa que els anells quedin emmascarats. El que han fet els de la NASA ha sigut sobreexposar el planeta per tal d’obtenir una bona imatge dels anells. Després, simplement han esborrat el planeta de la imatge i tant sols hi ha restat el sistema anular amb la mossegada causada per l’ombra de Saturn.

Ja ho va dir algú, que si cal posar un hotel a l’espai, l’indret ideal ha de ser a les proximitats de Saturn, on aquells anells ocupant la meitat del cel han de representar el major espectacle del Sistema Solar.