El tsunami de la Mediterrània

Quan a finals de l’any 2004 va tenir lloc el catastròfic tsunami de l’Índic es va afirmar moltes vegades que un esdeveniment com aquell era molt poc probable que passés a la Mediterrània. Però un dels tsunamis més devastadors que es recorden va tenir lloc molt probablement al mar Egeu, entre Grècia i Turquia als voltants de l’any 1630 A.C. Aquell fet no tant sols va causar la mort de milers de persones sinó que, probablement va anihilar una de les civilitzacions més importants que hi havia en aquells temps. La civilització minoica.

La causa no va ser un terratrèmol, sinó una erupció volcànica que va fer volar pels aires bona part de l’illa de Thera, l’actual Santorini. De fet, n’hi ha prou en mirar una foto aèria de Santorini per comprendre el que va passar. En lloc d’una illa normal tant sols hi veiem la perifèria, en forma d’anell, i una petita illeta al mig que és justament el cràter del volcà que va creixent a mida que noves erupcions afegeixen material.

Naturalment que tota una illa esclatés va causar un tsunami descomunal. I el cas és que 70 km al sud de Santorini hi ha l’illa de Creta, sense cap obstacle entre les dues. A Creta, per aquell temps floria la civilització minoica, una de les primeres grans cultures que va donar la Mediterrània. Penseu que parlem de finals de l’edat del Bronze, quan Roma encara era un poblet sense importància, a Grècia faltaven vuit segles per començar a créixer les ciutats-estat, i tant sols Egipte ja tenia una civilització comparable.

Mentre Europa encara havia de sortir de la barbàrie, els minoics ja construïen palaus i organitzaven fastuosos espectacles en que adoraven als toros. El “Minos” era el cap de l’estat. La paraula “Minos” és l’equivalent a Rei o Faraó i del culte als toros en la terra del “Minos” va sorgir la llegenda del minotaure. Una cultura tant refinada com era possible en aquells temps i que va imposar les seves lleis basant-se sobretot en el comerç i la prosperitat. Es parla d’aquell període com el de la “pax minoica” i una bona mostra de com de civilitzats eren els minoics és el fet que les seves ciutats més importants, Knossos, Festos, Màlia..., no tenien muralles al seu voltant!

Però un dia va aparèixer una onada gegantina es va sentir una gran explosió provinent del mar, el cel es va enfosquir i va caure cendra. I hores desprès una gegantesca onada es va abatre sobre les costes de Creta, on hi havia els principals centres de la cultura minoica. S’ha arribat a dir que la gran onada va arribar als cent metres d’altura, encara que això segurament és exagerat i sembla més raonable que fos d’entre deu i trenta metres. Però els resultats van ser igual de devastadors. La flota minoica va ser destruïda, la majoria de la població va morir immediatament ofegats o poc després en trobar-se sense menjar, sense cases, sense medis per sobreviure.

A més, l’aigua salada que va negar els camps va arruïnar les collites durant uns anys. I en aquells temps no hi havia això de “l’ajuda internacional”. No tenien cap possibilitat de sortir-se’n i la civilització minoica va desaparèixer gairebé d’un dia per l'altre.

És creu que l’eco d’aquella tragèdia va donar lloc, segles desprès al mite de l’Atlàntida, la civilització que va descriure Plató:

“En aquells temps, a l’illa de l’Atlàntida hi havia un gran i meravellós imperi que dominava també altres illes i part del continent... però van esdevenir terratrèmols i inundacions i en un sòl i desgraciat dia... l’illa de l’Atlàntida... va desaparèixer en les profunditats del mar”.