Les abelles perdudes

Quan parlen d’abelles és freqüent que ens vinguin al cap records de les picades que ens van fer, sobretot quan érem petits. I si parlem d’apicultura pensem en la mel i poc més. Però la industria de les abelles té un interès econòmic que va molt més enllà de fer mel i que ara es veu amenaçat als Estats Units per una misteriosa plaga que han anomenat “Desordre del Col·lapse de les Colònies” o CCD per les seves sigles en anglès.

Llegint coses sobre aquesta patologia he descobert una cosa que ignorava, però que ara em sembla obvia. Els apicultors als Estats Units (ignoro si a Europa també, però crec que no) mouen més diners llogant els eixams d’abelles als agricultors per pol·linitzar camps de fruiters i altres cultius que no pas obtenint mel. És lògic quan ho penses. Tota la vida hem sentit parlar de la flor i l’abella que va a buscar el pol·len i se l’emporta a altres floretes per ser fecundades. Doncs els agricultors, que volen assegurar-se que apareixeran fruits, no poden dependre de l’atzar i el que fan és llogar els ruscos per garantir la pol·linització i la futura collita.

Per tant, hi ha camions que viatgen carregats de ruscos d’abelles que dipositaran en els camps seleccionats i que seran pol·linitzats quan toqui. Sembla poca cosa, però bona part de la producció d’hortalisses, fruita i fruits secs dels Estats Units depèn d’aquesta activitat. Per exemple, per garantir la collita d’ametlles americanes els calen dos milions de ruscos dedicats a pol·linitzar. No està malament la feinada que tenen les abelles!

Per això l’alarma s’està disparant no tant sols entre els apicultors sinó també entre els agricultors que veuen les seves collites amenaçades per la falta de pol·linització i tot per culpa de la CCD.

Es veu que les abelles estan morint a una velocitat molt superior a la normal i per causes que ningú ha sabut explicar. Els apicultors es troben sobtadament amb ruscos que no contenen abelles adultes, tant sòls hi queden les larves i la reina. També hi ha mel, cosa que indica que fins feia poc, les abelles treballaven amb normalitat. I encara més sorprenent, tampoc hi ha abelles mortes al voltant. Sembla que les abelles marxen i simplement mai més tornen.

També és curiós el fet que els ruscos abandonats no són ocupats per abelles provinents d’altres eixams ni per insectes oportunistes.

El que es creu que passa és que els insectes no troben el camí de retorn i al final moren per fred o esgotament. Però que pot afectar d’aquesta manera el proverbial sistema d’orientació de les abelles? Doncs el cas és que no se sap. Tant sols sabem que el fenomen ha aparegut aquests darrers dos anys i que s’estén per una bona part del territori americà. Ja hi ha grups de científics i apicultors treballant-hi i de moment han proposat algunes hipòtesis, però cap confirmada encara.

Per començar hi ha les normals: Algun virus o potser un fong que les infecti. Anàlisis fets a algunes abelles que han agafat als indrets afectats indiquen que podien presentar un grau d’immunodepressió, però el motiu que ho causaria segueix sent un misteri.

També hi ha en el punt de mira alguns nous insecticides que s’estan aplicant a l’agricultura des de fa poc. Són derivats de la nicotina que, en principi no semblaven afectar a les abelles. Però com algú ha senyalat, això vol dir que no les mata, però podria ser que les afectés de manera que perdessin l'orientació. Un efecte imperceptible però, per les abelles, letal a la llarga. La bona notícia per nosaltres és que aquests plaguicides no estan autoritzats a Europa.

En tot cas, que un plaguicida afecti a les abelles i de retruc a la collita que potser es pretenia protegir (o a la collita del costat) ens recorda que a la natura tot és una xarxa i que no és pot estirar un fil sense que molts altres se’n vegin afectats. Un missatge repetit moltes vegades, però que sempre va bé refrescar de tant en tant.