Medicina de gènere

La història es mou normalment d’una manera molt lenta i els canvis triguen generacions a completar-se. És difícil trencar una tendència ben arrelada, però completar el canvi pot ser desesperadament lent. Això queda prou clar en tot el que fa referència a la igualtat entre homes i dones. Va costar molt trencar l’esquema mental que tenia la societat i que donava per fet que les dones havien d’ocupar un lloc inferior a l’home en l’escala social. Ara aquell primer pas ja està donat, però encara queden moltes diferències i algunes apareixen quan menys ho esperes.

Curiosament, en el camp de la medicina és on apareix un fet que caldria corregir. Perquè si mirem atentament els coneixements que tenim en el camp de la medicina, ens adonarem que en realitat és una pràctica pensada per curar el cos de l’home, i molt menys el de la dona.

Amb això no vull dir que els metges siguin uns masclistes recalcitrants, ni res semblant. El que passa és que el pes de la història és molt gran i cal un esforç decidit per canviar-ho. I abans, cal ser conscient del problema, cosa que no és tant freqüent.

Evidentment, els cossos de l’home i la dona són diferents. I ja hi ha especialitats mediques específiques per cada un. Però ara no em referia a la ginecologia, l’obstetrícia o coses similars. On hi ha un biaix que cal corregir és en la medicina normal. La que tracta malalties comunes a homes i dones.

Perquè els cossos de l’home i la dona responen diferent a les malalties i tenen sensibilitats diferents a molts fàrmacs. Però hi ha molts estudis que s’han fet bàsicament sobre els homes, assumint que el cos de la dona respon aproximadament igual.

En la medicina antiga, el tema ni es plantejava. Les dones es consideraven pacients bàsicament per problemes relacionats amb problemes lligats al seu sexe i la reproducció, i pel que feia a la resta els hi donaven el tractament que tocava pels homes i avall. Però en temps més recents ja es van començar a tenir presents les diferències. Ara els estudis clínics inclouen homes i dones i de diferents edats. Però això no sempre és així. I molts estudis antics sols es feien única o principalment sobre homes.

Això també facilitava les coses. Els resultats de l’estudi no depenien de cicles hormonals que compliquessin la interpretació dels resultats. Per aquest mateix motiu, molts estudis experimentals es fan en animals mascles. L'organisme de les femelles és més complicat, els cicles hormonals afecten als resultats, de manera que primer esbrinem el que puguem en el mascle i després busquem quines diferències hi ha a les femelles. El problema és que aquesta segona part és fa amb molta menys freqüència. Després de tot, moltes vegades les diferències són molt petites. Homes i dones som diferents, però tampoc tant! A més, un investigador aconseguirà la glòria fent un descobriment nou, però difícilment arribarà a tenir el mateix èxit matisant els resultats d’allò que ja se sabia referent als mascles.

I pel que fa als estudis de fàrmacs en humans, també són èticament més delicats quan es tracta de dones. Potser el fàrmac afectarà als possibles embarassos futurs que tinguin les pacients? Aquestes coses passen, de manera que millor començar els estudis amb els homes.

Naturalment que l’efecte dels fàrmacs sobre la gestació es té en consideració des del principi. De fet, és un dels paràmetres més vigilats abans d'autoritzar qualsevol medicament. Però de nou, l’estudi del fàrmac, no sobre la gestació, sinó sobre el cos de la dona acaba sent menys estudiat que no pas sobre l’home.

I finalment hi ha el pes de la història. Tot i que ara ja es tenen en compte cada vegada més aquestes diferències, caldria tornar a repetir molts estudis que es van fer en el seu temps i que no van tenir en consideració factors diferencials entre homes i dones. Caldrà que la medicina de gènere trobi quines són les dosis òptimes de fàrmacs per dones i per homes, caldrà saber en quin moment del cicle menstrual tenen més efecte els medicaments, els anestèsics o les intervencions quirúrgiques.

Molt probablement les diferències seran petites o inexistents, però de vegades poden ser importants. I és que del que es tracta és d’aconseguir el tractament òptim per tothom.

Com en moltes coses, els canvis ja estan en marxa, però encara ens queda camí per recórrer.