Races

Molt sovint les coses no són el que semblen i, a sobre, els hàbits del llenguatge ens condicionen encara més. Això em passa cada vegada que llegeixo algun text sobre antropologia on afirmen que, en realitat la divisió dels humans en races, no té sentit. Que això que anomenem races no existeix.

Home, doncs potser tindran raó, però quan em miro i em comparo amb un oriental, un africà o un indi americà, les diferències em semblen prou evidents com per dir que no pertanyem a races diferents. I en aquest punt se’m dispara l’alarma. No serà que es nega l’existència de les races simplement perquè queda políticament correcte? Bestieses més grans he sentit en nom d’aquesta correcció superficial.

Però certament ningú confondria un japonès amb un etíop, o un peruà amb un suec. La diversitat de l’espècie humana es mostra de mil maneres, com ara el color de la pell, l’alçada, la forma del cabell, l’anatomia de la cara, el perfil dels ulls. Però també altres de menys evidents: El grup sanguini, la sensibilitat a alguns fàrmacs, els nivells d’expressió de diferents gens, la sensibilitat a malalties...

El problema apareix a l’hora de definir les categories i marcar els límits. Hi ha qui és molt aficionat a les classificacions, però la variació que es pot observar en els humans, simplement no admet classificacions estrictes sense caure en enormes contradiccions o arbitrarietats. Segons algunes classificacions, jo no estic inclòs en la raça blanca, com em van fer creure de petit. Soc de raça “mediterrània”. Sembla que la blanca és limita a pells més blanques i cabells més rossos. Però quin és el límit de blancor? El mateix passa amb la raça negra. Aquesta denominació inclou mil tonalitats de color de la pell, des del negre més intens dels negres nilòtics, fins a tons lleugerament foscos d’alguns americans descendents de diversos encreuaments entre esclaves i esclavistes. Tot s’agrupa sota una sola denominació? I si és així, per quin motiu?

És interessant comprovar que hi ha divisions que semblen evidents, però tant sols per alguns. Una vegada vaig tenir una conversa molt divertida amb un grup d’orientals que no comprenien com era que jo confonia els japonesos amb els coreans. Per ells, les diferències eren claríssimes! En canvi, no podien distingir un noruec d’un italià.

I, a sobre, molts dels caràcters que ens permetrien fer una classificació no coincideixen amb altres caràcters que ens donen altres classificacions. De manera que, al final, la definició de raça acaba per ser completament arbitrària. Això explica que, de petit em van ensenyar que hi ha cinc races, però hi ha llibres que en descriuen dotze, i alguns més puntillistes parlen de fins a trenta races diferents. Com que no hi ha límits clars, cadascú pot posar-los on li plagui.

Però una classificació tant arbitrària, simplement no té cap valor científic.

Això no vol dir, ni molt menys! que no existeixin les diferències. El que cal tenir clar és que les agrupacions que fem sota la definició de races, són simplement convencions que fem per facilitar-nos l'entendre'ns. Unes divisions tant arbitràries com si establíssim que les persones "altes" i les "baixes" pertanyen a races diferents. Malauradament, massa sovint s’ha fet servir amb finalitats molt més obscures.

I per descomptat, el que no existeix, ni ha existit mai és una “raça pura”. I això fa encara mes immoral totes les bestieses que s’han fet amb l’excusa de la puresa de la raça. Però sempre hi ha gent disposada a trobar excuses per fer justificar qualsevol cosa.

L’intercanvi de gens entre els humans fa mil·lennis que està tenint lloc. Aquesta gran barreja genètica impossibilita parlar de qualsevol altra raça que no sigui la “raça humana”. Tot i que des d’un punt de vista més biològic, el que cal parlar és, simplement, de l'espècie humana.