La baixa de Stykkisholmur

Quan una paraula es repeteix molt en determinat context, pot acabar per veure el seu sentit original devaluat. I una de les paraules amb les que em passa això és amb les "Açores". Ja sé que són unes illes, però quan sento el nom a mi em sona a anticicló i em ve al cap un mapa d’isòbares dels homes del temps.

Suposo que no podia ser d’una altra manera després de tants anys sentint parlar de l’Anticicló de les Açores i de vigilar si es desplaçava o no quan s’acostaven les vacances. Molt abans de saber res de pressions atmosfèriques ja tenia clar que si aquella “A” majúscula estava al seu lloc i ben envoltada de línies concèntriques es preparaven uns dies de bon temps. Però si les línies estaven separades o la “A” no apareixia al seu lloc, segurament tindríem pluja (i sempre era en cap de setmana!)

Però la natura té els seus equilibris, i si a les Açores acostuma a situar-se un punt d’altes pressions (un anticicló), més al nord hi ha un altre clàssic, una zona de baixa pressió (un cicló) que també condiciona el temps que farà. És l’equivalent invers de l’anticicló de les Açores. La famosa “Depressió de Stykkisholmur”.

Com? No us sona el nom?

Segurament és perquè es troba molt al nord. A Islàndia. En realitat bona part de la meteorologia Europea està condicionada per les dades que s’obtenen de les estacions de Ponta Delgada a les Açores, i de Stykkisholmur a Islàndia. Per això imagino que els nòrdics estan més pendents de la “baixa de Stykkisholmur” que no pas del nostre anticicló de les Açores.

Però és molt important, perquè entre aquestes dues zones de pressions alta i baixa es canalitzen els vents que arriben de l’Atlàntic Nord. Per això, si l’anticicló de les Açores s’afebleix, els vents humits poden arribar directament a la Mediterrània, portant pluges durant la tardor i l’hivern a la península ibèrica.

En canvi, si l’anticicló es fa molt fort i la baixa de Stykkisholmur també guanya intensitat, els vents es veuran desplaçats cap al nord ja que una zona potent d’altes pressions pot ser un obstacle infranquejable pels vents. Aleshores les pluges aniran cap Escandinàvia, on tindran un hivern plujós, però sense neu, mentre que la Mediterrània patirà un hivern d’allò més sec.

Això és exactament el que ha passat aquest any.

Per això es controla molt atentament el que en diuen l’índex NAO (per Oscil·lació de l’Atlàntic Nord), que és la diferència de pressió entre les Açores i Stykkisholmur. Tan sols amb aquesta dada ja es pot tenir una idea general de com aniran les coses per Europa pel que fa al temps.

Quan l’índex NAO és positiu és quan l’anticicló és fort i aquí tenim sequera, mentre que els anys amb índex NAO negatiu són els que ens donen hiverns freds i plujosos o amb molta neu. Sospito que no us sorprendrà el fet que des dels anys 80 la freqüència d’anys amb índex NAO positius ha augmentat molt. Podeu veure la gràfica aquí.

De manera que ja ho sabeu, la propera vegada que us parlin de l’anticicló de les Açores heu de posar cara d’entesos i dir “... molt bé, però i la baixa de Stykkisholmur com està?”

Segur que impressionareu al vostre interlocutor... sempre que no sigui meteoròleg.