Li toca parir al mascle

Quan alguna cosa et fa mal, el normal és queixar-se. Però si ets un home i hi ha una dona per allà, no és infreqüent topar amb un comentari sarcàstic indicant el poc que aguanten el dolor els homes i com de malament ho passaríem si haguéssim de parir.

I això ens passa perquè pertanyem al gènere humà, però aquesta crítica no ens la podrien fer si fóssim cavallets de mar (Hippocampus sp). Aquesta és l’única espècie animal en que qui passa l’embaràs i el part no és la femella sinó el mascle!

També és l’únic peix que té el cap en angle de noranta graus respecte del cos, i la seva aleta caudal s’ha modificat tant que s’ha transformat en un apèndix prènsil, però tot això ja no fa tanta gràcia com el tema de l’embaràs dels mascles.

En realitat, i tot i que hi ha qui pensa que són animals molt exòtics, a les nostres costes n’hi ha algunes espècies. Concretament a la Mediterrània hi viuen tres de les cent espècies de cavallets de mar que es coneixen. Amb ulleres i tub i una mica de sort els podeu veure movent-se lentament per entre les praderes submarines costaneres.

El cas és que quan una parella de cavallets de mar s’hi posen, fan una “dansa nupcial” mentre van nedant entrelligats per les cues. Això els requereix un cert temps. Les primeres danses duren uns quants minuts, però el anar i tornar s’allarga per un parell de dies, i la dansa final pot arribar a durar nou hores.

Finalment, la femella diposita els òvuls madurs al sac d’incubació dels mascles. Això és exactament una mena de bossa que té el mascle a la panxa i en la que els òvuls que li passa la femella aniran sent fecundats pels seus espermatozoides. Tot seguit, els ous ja fecundats s'aniran empotrant a la paret de la bossa i aquesta es tancarà definitivament. Mica a mica, el teixit de la paret anirà embolcallant els ous i creant un medi ambient particular, ric en vasos sanguinis i ple de líquid amb una composició semblant a l’aigua de mar. Tot plegat amb unes clares similituds amb l’úter i la placenta. A problemes similars, solucions similars.

I passades entre dues i quatre setmanes, arriba l’hora del part, que també sembla que li costa bastant al mascle de cavallet de mar. En algunes espècies fins i tot s’ha d'estripar la bossa ell mateix, fregant-la amb les roques, per que surtin les cries junt amb restes del teixit del pare.

Espectacular i molt curiós, però això acostuma a ocultar totes les altres característiques d’aquests fantàstics animals. Per exemple, han de menjar molt perquè tenen un sistema digestió poc eficient, segurament conseqüència de no tenir estómac. Com que tampoc tenen dents, s’han d’empassar el menjar sencer, normalment petits crustacis del plàncton. I igual que els camaleons, poden moure els ulls de manera independent l’un de l’altre.

El que ja no resulta sorprenent és que també es tracta d’uns animals amenaçats. Fan tanta gràcia dissecats, queden tant bé com a figuretes en souvenirs espantosos per turistes sense cap gust estètic, hi ha tantes llegendes que els hi atribueixen poders afrodisíacs i, sobretot, estem destrossant tan ràpidament els seus hàbitats, que el nombre de cavallets de mar s’ha reduït a la meitat en els darrers cinc anys.

De manera que si podeu prescindir del cendrer amb un cavallet de mar ficat a dins com a record de l’estiu, doncs gairebé millor. Així contribuireu a que se’n pesquin menys i sempre serà un punt positiu pel que fa al vostre gust.