Un forat a Mart

Segueixen apareixent imatges espectaculars provinents de Mart. Ara es tracta d’un forat a la superfície del planeta. No és pas un cràter, ja que no te les característiques causades pels impactes típics. Aquest és una cosa diferent, molt més prometedora.

En realitat no és el primer forat que s’identifica. L’Abril passat, la sonda Mars Odyssey, que actualment està orbitant el planeta roig, va detectar uns objectes semblants. En realitat estava fent servir un aparell anomenat THEMIS, que vol dir “sistema d’imatges per emissió tèrmica”. Com si fos una càmera que treballa amb infrarojos, captant imatges per la calor i no per la llum visible. Doncs amb aquest aparell es va obtenir les primeres imatges d'aparents forats foscos a la superfície. El que passa, evidentment, és que la càmera no capta emissió de calor provinent d’aquell forat.

Inicialment es van detectar set forats, que van ser anomenats “Les set germanes”, a la regió del volcà Arisa Mons. Aparentment semblaven entrades de coves o avencs. Però l’aparell no donava més de si, de manera que van decidir fer servir un altre aparell d’una altra sonda, la Mars Reconnaissance Orbiter. És una sort que ara hi tinguem tants sistemes explorant el planeta veí.

El nou equipament es diu HiRISE, que en aquest cas vol dir “Experiment d’imatges científiques d’alta resolució”. I la resolució realment és bona, ja que cada píxel representa 25 centímetres de terreny. A més, la sensibilitat de l’aparell és d’allò més alta. Però quan van enfocar una de les set germanes per veure que hi havia a l’interior, o com eren les parets de la cova, no van veure res. Res de res.

Això ja resulta més intrigant, perquè la llum del Sol hauria d’il·luminar alguna de les parets, i per poca pols que hi hagués a l’interior, l’aparell l’hauria de captar. Però el cas és que la imatge és d’una negror absoluta.

L’explicació més senzilla és que potser hi ha una cavitat subterrània prou gran en aquella regió de Mart. En alguns indrets el sostre ha cedit i queda el forat que dona directament a una gran sala subterrània. Això explicaria perquè no veiem les parets de la cova.

Però això també obre grans expectatives. En primer lloc, com sempre que hi ha alguna cosa que surt del normal, s’especula si pot ser un indret amb més possibilitats de trobar-hi vida marciana. Comunitats de microorganismes podrien trobar un indret protegit de les tempestes de sorra que afecten tot el planeta de tant en tant.

Però per altra banda, si ens plantegem d'edificar estacions per futurs viatgers o fins i tot colons, aquesta mena de cavitats resultarien un indret excel·lent per instal·lar-s'hi. Protegits de les tempestes, però sobretot de la radiació que escombra la superfície del planeta ja que allà no hi ha cap capa d’ozó que faci d’escut protector.

I finalment queda especular amb el que pot haver-hi a l’interior. Aigua o gel és el primer que es pot pensar, però també hi ha qui no descarta trobar-hi hidrocarburs o minerals útils. La manca de dades obre la porta a la fantasia.

En tot cas, millor que no siguin hidrocarburs. Ja hi ha qui diu que si hi hagués petroli a Mart en George Bush no trigaria a dir que han detectat armes de destrucció massiva i muntaria una croada per alliberar el planeta de les urpes de l’”Eix del mal”.