La història de la humanitat és igual que la del llinatge de qualsevol família. Amb moments de gran esplendor, però també amb èpoques fosques on la tragèdia posa en perill el futur. A mida que passen els anys, el record dels fets passats es va perdent, però les noves tecnologies ens permeten dibuixar un esquema del que va passar. I sembla que fa setanta mil anys la nostra gran família va patir un dels daltabaixos més importants. Un fet que gairebé va acabar amb la humanitat. Una de les maneres que tenen els biòlegs per comparar els humans és l’anàlisi de l’ADN mitocondrial. Aquest petit ADN té la característica que s’hereta sempre de la mare i comparant les seqüències s’ha pogut fer una mena d’arbre genealògic de la humanitat. Això ha permès proposar que tots els humans estem emparentats amb una dona que va viure a l’Àfrica fa uns cent cinquanta mil anys i que per això es coneix com l’”Eva africana”.
El mateix es va poder fer amb un fragment de ADN que passa de pares a fills. El del cromosoma Y. En aquest cas, s’ha trobat que tots els humans estem emparentats amb un home que va viure fa uns setanta mil anys. Naturalment l’han batejat com “Adam africà”.
El cas és que ara sabem que la variabilitat genètica entre els humans és molt i molt baixa. I això és un fenomen que es dóna quan una població es troba en el que s’anomena un “coll d’ampolla”. Un moment en el que hi ha una gran mortalitat i la població es recupera a partir d’uns pocs individus. Si hi ha pocs individus, també hi ha pocs gens per intercanviar i la població és torna molt homogènia. És el que passa actualment amb els guepards.
Doncs sembla que fa setanta mil anys, els humans, que anaven proliferant i colonitzant diferents indrets del planeta, sobtadament es van enfrontar a alguna cosa que quasi els va eliminar. Es calcula que la població es va reduir a uns deu mil individus, entre els que hi havia l’Adam africà. Un home que ja tenia al seu ADN mitocondrial els gens de l’Eva africana, que havia viscut uns quants milers d’anys abans.
I el que sembla que va causar aquell daltabaix va ser una erupció volcànica. Però no una de qualsevol sinó la del supervolcà de Toba.
Un supervolcà és igual que un volcà convencional però d’una magnitud molt més gran. Actualment coneixem tres calderes volcàniques corresponents a supervolcans i si un dia entren en erupció, ja podem plegar. La quantitat de cendres emeses per un supervolcà pot cobrir un continent sencer! Un d’ells va donar lloc al llac Toba, a Indonèsia, que fa uns cent quilòmetres de llarg, i l'última erupció la va fer fa setanta mil anys. Just quan els humans quasi s’extingeixen.
No és sorprenent. Amb la quantitat de cendres que va expulsar, l’atmosfera es va enfosquir considerablement i les temperatures van baixar entre 5 i 15 graus de mitjana. A la pràctica es calcula que els estius gairebé van desaparèixer durant cinc o sis anys, i no costa gaire imaginar l’efecte sobre els vegetals i per tant sobre la disponibilitat d’aliments.
Potser per això moltes de les poblacions humanes que hi havien van morir. Però un grup, habitants de l’est de l’Àfrica van sobreviure. Potser el clima més temperat de la zona i un ecosistema més generós els va permetre resistir i alguns d’ells, amb el temps van emprendre de nou el camí per tornar a sortir de l’Àfrica, escampar-se arreu i donar lloc a tots els grups humans que ara coneixem i que per això són tant iguals genèticament.
Perquè després vinguin quatre il·luminats parlant de races “superiors” o “inferiors” o de “puresa de la raça”.
8 comentaris :
ui... amb els il·luminats poca cosa pots fer, ja hi pots raonar que ells sempre se'n pescaran alguna, segur que si cerques encara trobaries algun d'aquests que et digues que aquell grupet se'n va anar a viure més tard a la zona de Marina d'Or i va originar un idioma que ha arribat fins avui dia ;)
El que un gran cataclisme pugui portar a la quasi extinció de l'espècie humana em fa pensar que si això passa degut al canvi climàtic també es pugui tornar a un nou mon més "civilitzat" a partir dels pocs humans que superin els efectes equivalents a un supervolcà. Podria ser que els resistents en aquesta ocasió en comptes de ser africans fossin nòrdics. En qualsevol cas, siguin uns o altres està clar que l'espècie humana és la que és.
carquinyol. Cinc milions d'anys d'evolució dels primats per acabar a Marina d'Or. Malaguanyat patrimoni genètic!
joan. Nordics? Uf, seria una humanitat assenyada però una mica sosa, no? Algun mediterrani hauria d'afegir els seus gens a la barreja.
Dan, he dit nòrdics no pensant en qüestions de caràcter, raça, etc. sinó pel fet que el canvi climàtic afectarà primer a regions que ara ja són més càl·lides (Continent africà, Espanya, etc.).També podrien ser esquimals o siberians. Vull dir que a partir d'uns pocs humans es pot assolir una nova "humanitat". Per allò de que "a grandes males (canvi climàtic), grandes remedios".
I Darwin, que no devia saber res de l'ADN, què diria avui?
Dius a l'"Eva africana" que totes les mitocòndries de l'home vénen exclusivament de les de la mare, què s'en fa doncs de les de l'espermatozou?
joan. OK, jo en llegir nòrdics ja he pensat en suecs o noruecs. Certament ells seran el que viuran millor això del canvi climàtic.
semmelweiss. Darwin estaria abrumat de tantes dades.
Les mitocondries dels espermatozoides no entren dins l'òvul. La seva funció és únicament donar energia perquè la cua de l'espermatozoide arribi a bon destí.
suposo que l'erupció d'un supervolcà deu ser capaç fins i tot de canviar l'eix de rotació de la terra, no? cosa que podria comportar a un encara més dràstic canvi climàtic... no sé.. m'ha vingut al cap..
Sants, el dia que un supervolcà desperti, ja ens podem calçar.
Publica un comentari a l'entrada