Demà no s'acabarà el món

Alguns diaris ja van donat la notícia. El dia 10 de setembre (demà) pot ser la data de la fi del món! Uns científics amb pocs escrúpols posaran en marxa un experiment que pot desencadenar la creació d’un forat negre que absorbeixi la Terra..., o coses pitjors!

Cal dir que, aquesta vegada, la majoria de diaris seriosos comenten la notícia d’una manera molt més correcta. Demà dia 10 no ha de passar cap catàstrofe planetària, al menys cap de previsible (que mai se sap quan pot caure un meteorit).

Fa uns mesos ja vaig comentar que s’estava enllestint la construcció del Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC). Un accelerador de partícules que obria la porta als físics per mirar de trobar el bossó de Higgs. Una partícula clau en les teories que expliquen com és l’Univers.

Es tracta d’una anella de 27 quilòmetres de llarg en la que acceleraran fins velocitats increïbles feixos de protons en una direcció i uns altres en direcció contrària. En un moment donat els faran xocar i l’energia de l’impacte ha de fer que es generin els bossons de Higgs.

Màquines d’aquestes les fan servir des de fa molts anys, però mai havien disposat de tanta potència com l’LHC. És una obra d’enginyeria formidable i tot el que l’envolta és espectacular. Per exemple, per tal que els protons puguin moure’s controlats per uns camps magnètics fabulosos cal tenir tot el sistema (els 27 quilòmetres!) refredats a 271,3 graus sota zero (tècnicament 1,9 K). Han fet falta uns quants mesos per aconseguir refredar-ho tot.

Però fa uns mesos, uns quants físics van posar una querella contra la posada en marxa de l’LHC al tribunal d’Estrasburg. Uns altres científics havien fet una cosa semblant a un tribunal d'Hawaii, argumentant que hi havia un 75 % de probabilitats que l’LHC generés un microforat negre amb capacitat per absorbir el planeta.

Tot plegat no ha prosperat, perquè cap teoria sembla indicar que això sigui possible però, és clar, l’alarma ja ha saltat.

Per entendre perquè no cal patir cal tenir presents un parell de detalls. El primer és que les reaccions que tindran lloc dins l’LHC no són cap cosa excepcional. Cada dia estan succeint reaccions similars, quan els rajos còsmics xoquen contra les capes superiors de l’atmosfera. I per ara aquestes reaccions no han generat res que extermini el planeta.

Un altre detall és que cal entendre el llenguatge dels físics quan parlen de física quàntica. Si ens repengem a una paret, hi ha una probabilitat no nul·la que tots els nostres àtoms facin una mena de “salt quàntic” (efecte túnel se'n diu) i que apareguem a l’altra banda de la paret. Un físic pot dir que això és possible, però únicament en el sentit que la probabilitat no és exactament zero. Simplement és inimaginablement improbable.

Doncs el mateix passa amb la creació de forats negres. La probabilitat que ara el meu ordinador es transformi en un forat negre, segurament no sigui zero. Però segur que no cal patir per això. (Buf! Ha passat un minut i no s’ha transformat!). I amb l’LHC tres quarts del mateix.

I el tercer detall és que demà no es generaran cap mena de col·lisions. Simplement comencen a fer córrer protons en una direcció de l’LHC. Si veuen que tot va bé, provaran a fer-los córrer en direcció contraria, i un cop verificat tot serà el moment de començar les topades entre uns i altres. Encara falta una mica per aquest moment.

Amb l’LHC podrem obrir la porta a un nou nivell de la matèria. Finalment sabrem coses sobre el tant buscat bossó de Higgs, i segur que trobarem moltes més sorpreses. Com sempre que ens endinsem per indrets nous, cal anar amb precaució. Però això no vol dir que haguem de caure en pors insensates.

I si encara no enteneu el que farà l'LHC, aquí teniu un video on s'explica... a ritme de rap (seriosos els científics? Qui ho diu això?).