Fa pocs dies vàrem poder veure una imatge fascinant. El que s’anunciava com el primer planeta extrasolar que podíem veure directament en una fotografia en lloc de deduït gràcies a mesures indirectes. La imatge és fantàstica i obre la ment a tota mena d’especulacions. Certament el planeta no és com la Terra. De fet, ni tan sols és un gegant com Júpiter sinó que encara és mes gran. De la mida de vuit planetes Júpiter. Però que coi! És una foto, i una imatge val més que mil... equacions.El problema era que jo ja recordava una imatge similar de fa uns pocs anys. I quan he buscat per internet, efectivament he trobat un grapat de notícies sobre la “primera imatge d’un planeta extrasolar” obtingudes l’any... 2004!
Aleshores? Com és que tornem a tenir les “primeres imatges” d’un planeta orbitant al voltant d’una altra estrella?
Aquesta vegada no és cap error dels periodistes. La notícia és correcta, i la del 2004 també. La clau es troba en els detalls. Una cosa que als científics els encanten, però que allò que anomenen el públic en general no té massa en consideració. Vaja, la lletra petita de les noticies.
El detall important és el tipus d’estrella que estem mirant. L’any 2004 es va fotografiar un planeta gegant orbitant una nana marró. Un tipus d’estrella molt petita i poc brillant. Òbviament en aquestes condicions és més senzill detectar els planetes ja que la llum de l’estel no emmascara la poc llum reflectida pel planeta.
En canvi, aquesta setmana s’ha pogut fotografiar un planeta al costat d’una estrella que és molt semblant al nostre Sol. Això resulta molt més interessant. I, també cal dir-ho, tècnicament molt més difícil.
Això no vol dir, en absolut, que estiguem a punt d’observar nous planetes tipus Terra. Per desgràcia, encara falta una mica per aconseguir això. Tot i que ja coneixem més de tres-cents planetes extrasolars, la gran majoria són gegants gasosos. Tot i així, ja es comencen a detectar indirectament planetes rocosos petits semblants a la Terra. De manera que encara ens caldrà una mica de paciència.
És com si uns extraterrestres observessin el sistema solar des del seu estel. Naturalment primer detectarien Júpiter o Saturn, i després, a mida que milloressin els seus telescopis, s’adonarien que hi ha altres planetes més petits més a prop de l’estrella.
I la distància a l’estrella és una dada molt important. Aquest planeta nou es troba a una distancia de la seva estrella deu vegades més llunyana que no pas Neptú del Sol. Justament gràcies a això s’ha pogut fotografiar. Obtenir una imatge d’un planeta com la Terra seria semblant a fotografiar una cuca de llum donant voltes a un far de la costa... des d' una illa llunyana. Una proesa tècnica actualment encara lluny del nostre abast.
En tot cas ara tenim un planeta immens orbitant molt lluny de l’estrella. Això és un problema pels descobridors. Hi ha qui pensa que podria ser una nana marró (aquell tipus d’estrelles petites) orbitant una estrella tipus Sol. Aleshores no seria un planeta i una estrella sinó un sistema doble. Però s’accepta que les nanes marrons han de ser una mica més grans. Unes tretze vegades la massa de Júpiter. I aquest planeta només arriba a ser vuit vegades més massiu.
Però el problema principal, i que no tindrà resposta fins d’aquí a un parell d’anys és un altre. Estem segurs que el planeta gira al voltant de l’estrella? O potser simplement està posat de manera que al fer la foto ens sembla que hi està relacionat?
Heu vist fotos de turistes aguantant la torre inclinada de Pisa? Si et poses en el lloc apropiat pots aconseguir una imatge enganyosa. Doncs no es pot descartar que una cosa semblant passi en aquesta imatge del planeta. Per tant caldrà anar seguint amb les observacions fins que es pugui demostrar que el planeta i l’estrella realment estan units per la força de gravetat.
En tot cas, tot això són detalls tècnics, fascinants i apassionants, però que no li treuen màgia a la imatge. La d’un nou món en una estrella llunyana.
10 comentaris :
Serà què és divendres i se'm va una mica l'olla, però m'ha vingut al cap el pitjor malson d'un franctirador que es veure per l'objectiu que l'estan apuntant a ell i se m'ha ocurregut que seria ben curiós que una hipotètica civilització extraterrestre ens estigues observant amb els telescopis i demés aparells al mateix temps que nosaltres els observem a ells.
"everybody need somebody..."
Estic una mica desconnectada del món, però només una pregunteta de res. Amb la de planetes que tenen catalogats (la majoria molt grans), aquest que s'ha observat ara, hauria d'estar catalogat en algun lloc. No poden mirar si el tenen catalogat per saber si realment és un planeta que gira al voltant de l'estrella o alguna nana marró que corre per allà? Si és un planeta tan gran que l'han pogut fotografiar, l'han de tenir catalogat per força, no?
Ho sé, ho sé. Comentari molt tècnic (...) però em fa mandra buscar els detalls. Però m'ha sobtat que no puguin saber si és un planeta o no.
I què és això de que val més una imatge que 1000... equacions? :-D
És una llàstima que el govern dels Estats Units decidís que no té diners per buscar planetes extrasolars com déu mana...
Pel que dius de que només hi ha una imatge, no es pot fer un seguiment d'aquest planeta al llarg del temps per veure si realment orbita o es tracta d'un "efecte òptic"? (de forma que al final tinguis una seqüència de fotos a mode de pel·lícula). Desconec si existeixen impediments tècnics per fer això .
Dan,
Al primer parágraf hi ha un petit error ja que posa planeta extrapolar, en comptes de extrasolar.
Matgala,
De planetes extrasolars tampoc s'ha n'han descobert tants, uns tres-cents, com diu en Dan. Pero d'estrelles catalogades n'hi ha més de 500 millions (http://www.projectpluto.com/datasets.htm#A1) i es creu que quasi totes les estrelles tenen planetes. Si considerem només les estrelles més próximes, que son on més probabilitat tenim de veure planetes directament, el catáleg Gliese (http://en.wikipedia.org/wiki/Star_catalogue#Gl.2C_GJ.2C_Wo) en contem unes 3800. Falta, doncs, molta feina per fer.
Asimetrich,
Ja comenta en Dan que tardarán uns 2 anys per confirmar-ho, i ho fan precisament com tu proposes, observant el miviment i calculant la órbita.
fcasarra, no volia posar en dubte el treball dels científics, jo, ara!
El meu comentari anava pel fet que els planetes que estan descobert han de ser planetes propers, vull dir d'estrelles properes. Sinó, és impossible veure les petites diferències en el moviment de les estrelles provocades pels planetes massius.
D'altra banda, aquest planeta també ha de ser d'una estrella propera.
El que m'ha sorprès és que aquest planeta no l'haguessin detectat mai abans, que directament, sense veure la desviació que provoca a l'estrella, hagin "mirat" cap allà i hagin vist el planeta, cosa bastant difícil. Només era això. Ja m'ho suposo, que no el tenen catalogat. Sinó, no haurien de fer els càlculs de la trajectòria durant els propers anys. Però segueix sorprenent-me que, amb la d'observacions que es fan, no hi hagi cap observació precisa sobre l'estrella de fa un temps, que permeti veure si l'òrbita de l'estrella està lleugerament modificada o no.
El que em sorprèn més de tot això és que estant a la distància que dius de l'estrella (unes 300 UA) el planeta pugui reflectir llum suficient per distingir-lo de l'estrella des d'aquí.
Sóc més proper a pensar que es tracta d'una nana marró, però sense dades ni coneixements per tractar-les només puc fer especulacions.
PS: Que hi hagi sort i vots en els premis a què optes.
Tot i que m'agrada l'astronomia, en tinc pocs coneixements i no sé si això és una estrella o un planeta, però tot i així és cuirós que poguem fotografiar astres de fora del nostre sistema solar amb tanta precisió. Espero que no tardem en fotografiar-los de més aprop :P.
Carquinyol. Doncs per algun motiu, la situació que descrius no em sorprendria gens.
Matgala. Doncs la veritat es que no he mirat les coordenades ni si es a la llista, que com dius suposo que si. El problema amb el planeta és que es al limit de la definició de planeta gegant / nana marró. I en els límits les coses es desdibuixen.
Per exemple, Té una temperatura de 1700 k (crec, que ho dic de memoria) amb la que no n'hi ha prou per engegar reaccions amb l'hidrogen, però amb el deuteri crec que hi es molt a prop. Era aquesta mena de problemes, més de definicions que altre cosa.
asimetric. Es clar. El problema es que un planeta, com mes lluny es de l'estrella més triga a donar la volta. I aquest es realment molt lluny. Per això caldrà un parell d'anys de seguiment.
fcasarra. Ostres, gràcies. Ja ho he corregit. El que dius, doncs totalment acord amb tu, es clar.
alasanid. Potser que la llum no sigui reflectida sinó emesa. Amb la temperatura de superfície que te, podria ser. Però això de nou posaria el dubte de on el classifiquem, si com planeta gran o com estel petit.
sònia fr. Si que es una passada poder veure aquests planetes. A veure quan comencen a caure els petits, de mida més "humana"
Només un detall.
Un nan marron no és una estrella per definició. Perque un objecte sigui una estrella ha de tenir procesos de fusió nuclear al seu nucli, i el nan marron no en té. treu la seva energia de comprimir-se sota la seva gravetat.
Les estrelles més petites poden tenir fins a 0,08 masses solars. D'aquí per abaix és un nan marron.
O sigui que dir que un nan marron és una estrella petita no és correcte. Un nan marron és un nan marron :-)
El problema vé en distingir nan marron i planeta.
Salut!
omalaled. Gràcies, tens tota la raó. Com sempre, les teves precisions són totalment precises.
Publica un comentari a l'entrada