dimecres, de setembre 17, 2008

No hi ha com tenir sort

Moltíssimes vegades es fa servir la frase “la supervivència dels més forts” per referir-se a l'evolució. És una frase amb grapa que transmet un missatge clar, senzill i entenedor. La mena de missatges que ens agraden als humans... però que acostumen a no tenir res a veure amb la realitat. I, per descomptat, Darwin no la va fer servir.

En realitat la idea original (i senzilla) de l’evolució tal com la va idear Darwin, faria referència més aviat a “la supervivència dels més ben adaptats”, que no han de ser necessàriament els més forts. Poden ser els més ràpids, els millor camuflats o els més covards. Però a més, de seguida va fer altres llibres centrats en la selecció sexual. Perquè el que compta no és tant sobreviure com deixar descendents. Els més atractius poden estar patèticament adaptats, però si abans de morir tenen temps de reproduir-se seran els que l’evolució seleccionarà.

Però sovint es passa per alt l’efecte de l’atzar pur i dur en la selecció. Poden haver organismes immillorablement adaptats i extraordinàriament atractius, però que tinguin mala sort i el destí els faci desaparèixer. Segurament els dinosaures estaven molt millor adaptats que els mamífers, però un meteorit es va creuar en el seu camí i tots els mecanismes normals de selecció van saltar pels aires.

Aquest paper de l’atzar es pot veure en altres tipus d’evolució, completament diferents, però que presenten paral·lelismes interessants. I un bon exemple el tenim en l’evolució de la tipografia.

Actualment tots ens hem familiaritzat amb els diferents tipus de lletres. Una cosa que abans era terreny exclusiu dels editors i personal relacionat amb les arts gràfiques, però que la informàtica ha popularitzat. Ja no ens estranya sentir parlar d’Helvètica, Àrial o Courier (o la Bodoni, menys coneguda però a la que jo li tinc molt carinyo). Però si considerem l’univers dels diferents tipus de lletres, ens adonarem d’una curiositat. Des de fa uns anys, un tipus de lletra en particular ha tingut un èxit desmesurat. Abans es feia servir amb la freqüència esperable de qualsevol tipus de lletra, però actualment és, probablement la més emprada del món. Ha colonitzat tota mena de “nínxols” i ocupa espais on abans hi predominaven altres lletres competidores. Parlo, evidentment de la “Times New Roman”.

El motiu de l’èxit? Està millor dissenyada que la resta? És més agradable de llegir? Més fàcil d’emprar? No. La causa és simplement que és la que té per defecte el paquet de Microsoft Office. Particularment el processador de textos Word. Com que Microsoft domina el mercat d’ordinadors, la seva lletra ha desbancat la resta, sense cap motiu que ho justifiqui. No és la millor adaptada ni la més forta. Simplement va tenir sort.

I la casualitat ha jugat més paper del que sembla. Un dels orígens va ser fa molts anys, quan l’Steve Jobs, el guru d’Apple, va decidir no acabar la carrera. Aleshores va poder triar les classes més interessants i entre elles va agafar va decidir anar a classes de cal·ligrafia pel simple motiu que a la facultat els cartells tenien la millor cal·ligrafia que mai havia vist. Allò no servia per res, però li feia gràcia. Coses de la joventut.

Però quan anys després va dissenyar els ordinadors Macintosh, recordava el que havia aprés sobre tipus de lletres, el perquè de les formes, quan aplicar una serif o una sans-serif,... i va decidir incorporar tot allò als seus ordinadors. Els més grans recordareu que inicialment els ordinadors feien servir un únic tipus de lletra (horrorós).

Amb l’èxit dels Macintosh la idea que els ordinadors havien de tenir un únic tipus de lletra es va desfer, i òbviament, Microsoft va agafar la idea i la va fer seva. Com a tipus de lletra per defecte van triar la Times New Roman (la que feia servir el diari "The Times") i, sense ser-ne conscients, la van catapultar a l’èxit. El pas final d'un seguit de casualitats.

Doncs segurament a l’evolució de les espècies això també ha passat moltes vegades. Organismes que van tenir la sort de no viure en una illa quan un volcà va entrar en erupció van sobreviure, mentre que altres millor adaptats van desaparèixer. Espècies fantàstiques estaven just al punt d’impacte d’un meteorit mentre que altres més mediocres van tenir la sort d'habitar l’altra punta del món...

Com deia en Jaques Monod. El que compta és una combinació de l’atzar i la necessitat. Una barreja que a molts no els agrada, però que és real com la vida mateixa.

12 comentaris :

nephew ha dit...

segur quue si ens treguèssin la gran llista de tipus de lletres que tenim ara i ens deixèssin amb l'antiga, després no dubtaríem en utilitzar-les més totes.

Carquinyol ha dit...

és que això dels "més forts" és la versió capitalista/feixista de les idees de Darwin. És trist veure que moltes vegades ha calat més que l'idea original.

Laia ha dit...

Uix, cal·ligrafia! Aquesta paraula em recorda als quadernets odiosos de quan era petita, amb aquella lletra tan i tan rodona i tan repel·lent, impossible d'imitar...

En això de la sort potser també hi té un paper el fet que hi hagi espècies que tinguin una carn poc seductora de gust, que a l'home no li hagi fet el pes i per tant, no han format part dels nostres banquets. Som un depredador no?

Anna ha dit...

jaja, aquest post em recorda certa conversa en un restaurant de Granollers ;)

m'agrada, aquest post, el neutralisme adaptat a la tipografia :DDD

Alasanid ha dit...

El problema el tinc quan vull canviar de lletra.

N'hi ha tantes que no sé quina triar. Normalment em decanto per la calibri.

Joan Ayats ha dit...

Hola Dan,

del teu bloc m'agraden dues coses:
- Primer la teva capacitat de redactar. Això, segurament ho has aconseguit amb practica i talent.
- L'altra és la quantitat d'informació i de dades variades que arribes a donar. Per aixó, a més de memoria ram, segur que tens una metodologia.
Seria bo si algún dia ens parlesis del teu metode per gestionar tanta i tan variada quantitat de coneixament.

Salutacions,

P.S.: Ara a mi m'agrada la verdana.

Assenyat ha dit...

Sí senyor. De la genètica a la memètica passant per la cal·ligrafia.

Dan ha dit...

Nephew. Ui les lletres. Quan començes a coneixer-les ja no pots parar.

Carquinyol. Si, les versions-caricatura acostumen a tenir més èxit...

laia. Pero la cal.-ligrafia en imprenta és tit un món, ple de curiositats.

anna. Je je. Aquell dinar va estar molt bé! (neutralisme, neutralisme... amb tu sempre surt en Kimura pel mig)

alasanid. Ep, el tipus de lletra (la font) depèn de per que la vulguis. Cada tipus està pensat per unes coses i altres.

joan ayats. Ostres gràcies! Ara m'hi fixaré en com ho faig...

assenyat. Els camins dels blogs son imprevisibles :-)

Sònia FR ha dit...

I no te'n oblidis de la Arial! També és força coneguda (i la Comic Sans també). Al Office 2007 n'han posat una altra per defecte però no sé si obtindrà el mateix èxit que la Times New Roman (la TNR és la que utilitzen als llibres, o al menys se li assembla molt).
Curiós això de relacionar els tipus de lletres del ordinador amb la evolució. Apa, adéu!

Dan ha dit...

sònia fr. No l'oblido pas l'Àrial. és de les millors per fer presentacions en power point. En canvi, odio profundament l'èxit de la comic sans. Brrrr. D'aquesta en parlarè algun dia. (Comic sans -> caca)

Joana ha dit...

Jo soc d'Arial, no se el motiu, però la faig servir sempre...
Dec ser "tradicional" :)
Petonets

Jacme ha dit...

molt bon post! la veritat és que hi ha moltes coses a dir... i tu ja saps què en penso (sobretot de la comic: brbrbrbrbrbrbr)

en qualsevol cas només un apunt: la Times, avui en dia, ja funciona com una tipografia de manuscrit original. El que abans eren les lletres de les màquines de palanca (vos en recordeu) ara ho és la Times. I és de pressuposar que un editor ja la canviarà en fer el llibre... se suposa...

:DD