No hi ha com tenir sort

Moltíssimes vegades es fa servir la frase “la supervivència dels més forts” per referir-se a l'evolució. És una frase amb grapa que transmet un missatge clar, senzill i entenedor. La mena de missatges que ens agraden als humans... però que acostumen a no tenir res a veure amb la realitat. I, per descomptat, Darwin no la va fer servir.

En realitat la idea original (i senzilla) de l’evolució tal com la va idear Darwin, faria referència més aviat a “la supervivència dels més ben adaptats”, que no han de ser necessàriament els més forts. Poden ser els més ràpids, els millor camuflats o els més covards. Però a més, de seguida va fer altres llibres centrats en la selecció sexual. Perquè el que compta no és tant sobreviure com deixar descendents. Els més atractius poden estar patèticament adaptats, però si abans de morir tenen temps de reproduir-se seran els que l’evolució seleccionarà.

Però sovint es passa per alt l’efecte de l’atzar pur i dur en la selecció. Poden haver organismes immillorablement adaptats i extraordinàriament atractius, però que tinguin mala sort i el destí els faci desaparèixer. Segurament els dinosaures estaven molt millor adaptats que els mamífers, però un meteorit es va creuar en el seu camí i tots els mecanismes normals de selecció van saltar pels aires.

Aquest paper de l’atzar es pot veure en altres tipus d’evolució, completament diferents, però que presenten paral·lelismes interessants. I un bon exemple el tenim en l’evolució de la tipografia.

Actualment tots ens hem familiaritzat amb els diferents tipus de lletres. Una cosa que abans era terreny exclusiu dels editors i personal relacionat amb les arts gràfiques, però que la informàtica ha popularitzat. Ja no ens estranya sentir parlar d’Helvètica, Àrial o Courier (o la Bodoni, menys coneguda però a la que jo li tinc molt carinyo). Però si considerem l’univers dels diferents tipus de lletres, ens adonarem d’una curiositat. Des de fa uns anys, un tipus de lletra en particular ha tingut un èxit desmesurat. Abans es feia servir amb la freqüència esperable de qualsevol tipus de lletra, però actualment és, probablement la més emprada del món. Ha colonitzat tota mena de “nínxols” i ocupa espais on abans hi predominaven altres lletres competidores. Parlo, evidentment de la “Times New Roman”.

El motiu de l’èxit? Està millor dissenyada que la resta? És més agradable de llegir? Més fàcil d’emprar? No. La causa és simplement que és la que té per defecte el paquet de Microsoft Office. Particularment el processador de textos Word. Com que Microsoft domina el mercat d’ordinadors, la seva lletra ha desbancat la resta, sense cap motiu que ho justifiqui. No és la millor adaptada ni la més forta. Simplement va tenir sort.

I la casualitat ha jugat més paper del que sembla. Un dels orígens va ser fa molts anys, quan l’Steve Jobs, el guru d’Apple, va decidir no acabar la carrera. Aleshores va poder triar les classes més interessants i entre elles va agafar va decidir anar a classes de cal·ligrafia pel simple motiu que a la facultat els cartells tenien la millor cal·ligrafia que mai havia vist. Allò no servia per res, però li feia gràcia. Coses de la joventut.

Però quan anys després va dissenyar els ordinadors Macintosh, recordava el que havia aprés sobre tipus de lletres, el perquè de les formes, quan aplicar una serif o una sans-serif,... i va decidir incorporar tot allò als seus ordinadors. Els més grans recordareu que inicialment els ordinadors feien servir un únic tipus de lletra (horrorós).

Amb l’èxit dels Macintosh la idea que els ordinadors havien de tenir un únic tipus de lletra es va desfer, i òbviament, Microsoft va agafar la idea i la va fer seva. Com a tipus de lletra per defecte van triar la Times New Roman (la que feia servir el diari "The Times") i, sense ser-ne conscients, la van catapultar a l’èxit. El pas final d'un seguit de casualitats.

Doncs segurament a l’evolució de les espècies això també ha passat moltes vegades. Organismes que van tenir la sort de no viure en una illa quan un volcà va entrar en erupció van sobreviure, mentre que altres millor adaptats van desaparèixer. Espècies fantàstiques estaven just al punt d’impacte d’un meteorit mentre que altres més mediocres van tenir la sort d'habitar l’altra punta del món...

Com deia en Jaques Monod. El que compta és una combinació de l’atzar i la necessitat. Una barreja que a molts no els agrada, però que és real com la vida mateixa.