Ni balenes ni assassines

Segons el diccionari, difamar vol dir “Dir mal d'algú cercant de fer mal al seu bon nom, a la seva reputació”. Naturalment això s’aplica únicament a les persones, però si imaginem una aplicació més amplia podríem concloure que hi ha un animal al que l’hi han posat un nom que és clara, directa i indubtablement una difamació. Parlo de les orques, que en anglès anomenen “Killer whales” i que podem trobar traduït moltes vegades com "Balena assassina". Un nom injust, tendenciós i simple i rotundament fals.

I és que les Orques Orcinus orca, ni són balenes, ni són assassines.

En realitat es tracta d’un animal fantàstic, elegant, perfectament adaptat al seu sistema de vida i d’una bellesa difícil de descriure. Ja ho intuïa quan les veia en reportatges o en captivitat. Però aquest estiu he tingut la sort de veure orques en el seu medi, i és tota una experiència.

Per això, deixeu-me aclarir un parell de detalls sobre aquests fantàstics animals i el malnom amb que les van batejar. Balenes assassines.

Doncs per començar, no són balenes. Posats a fer generalitzacions incorrectes fora millor dir que una orca, més que una balena petita és un dofí gran. En realitat l’ordre dels cetacis és divideix en dos grans grups (subordres). Un és el dels Odontocets, que vol dir cetacis amb dents, i l’altre és el dels Misticets, que vol dir cetacis amb barbes. Aquests darrers són les balenes, mentre que els Odontocets inclou els dofins, les orques, els catxalots o les belugues. I dins aquest subordre, hi ha la família Delfínids, que agrupa, justament, els dofins oceànics i les orques.

Però la diferència amb les balenes no es limita a si tenen dents o no. Hi ha altres fets característics que apropen les orques i els dofins. Per exemple la capacitat de fer servir l’ecolocalització. Les balenes no ho fan, però els dofins i les orques si.

De manera que res de barrejar orques amb balenes.

I respecte a l’apel·latius d’assassines, cal dir que és una denominació ben poca-solta. Després de tot, tinc entès que hi ha molt pocs registres d’atacs d’orques a éssers humans i cap mort com a conseqüència. Però sembla les coses tenen un motiu. I en aquest cas sembla que va ser una mala traducció de l’espanyol a l’anglès.

Els baleners espanyols al segle XVIII van referir-se a les orques com a “Assassines de balenes”. Segurament perquè això d’atacar balenes si que ho fan les orques. Un costum dietètic que devia emprenyar força als baleners, que veien en les orques uns competidors més eficients que ells mateixos. El cas és que a la traducció es va passar d’”assassina de balenes” a “balenes assassines”, potser per això que en anglès l’ordre de les paraules es capgira.

I coneixent el gust dels anglosaxons per les denominacions espectaculars, un apel·latiu com aquest no podia deixar de tenir èxit.

Però n’hi ha prou d'apropar-se una mica a aquests animals per descobrir unes criatures completament diferents. Viuen en grups familiars, amb complexes pautes de comportament. N’hi ha que són residents de determinats indrets, mentre que altres fan grans migracions. Encara que sempre les imaginem atacant foques i fins i tot balenes, moltes s’alimenten bàsicament de peix. I el comportament social està resultant d’allò més interessant. Quan s’ha analitzat els parentius entre membres d’un determinat grup s'ha vist que els mascles no són els pares de les cries, de manera que tenen un comportament enfocat a assegurar la diversitat genètica. (O, potser, serà allò que sempre resulten més atractius els desconeguts provinents de terres llunyanes).

Una curiositat és que, després dels humans, les orques són els mamífers amb major distribució mundial. N’hi ha pràcticament a tots els mars. Si, també a la Mediterrània és possible topar amb alguna.

Uns animals, els grans depredadors del mar, amenaçats sobretot per la contaminació de les aigües.

(Hi ha fotos molt millors d'orques, però que voleu. La del principi la vaig fer jo i em fa gràcia. Llàstima que el salt el va fer quan era molt lluny)