dimarts, de setembre 30, 2008

Espasmes mortals

Els avenços en la medicina han fet que algunes malalties temibles han passat a ser considerades molèsties menors. Simplement el que passa és que ja no tenim memòria social de les seves conseqüències. Això és perquè una cosa és que t’ho digui el metge, i una altra de molt diferent és que coneguis persones afectades per la malaltia.

Un fantàstic exemple d’això és el tètanus.

El cas és que tots som conscients que cal vacunar-nos del tètanus i que si ens fem una ferida amb un ferro rovellat cal posar una dosi de record. Però en realitat el tètanus no és una malaltia que ens tregui la son ni que ens faci patir. Ningú pateix de tètanus, oi?

Doncs el cas és que cada any es mor un milió de persones per tètanus arreu del món. I és una manera de morir particularment dolorosa. Naturalment el que passa és que aquestes morts tenen lloc als països poc desenvolupats. Als Estats Units, per exemple, no arriben als cent casos anuals. És una demostració excel·lent de l’èxit que ha representat la implantació de les vacunes i un fet que els que argumenten contra les vacunacions no haurien d’oblidar.

Però el tètanus, un exemple de malaltia infecciosa però no contagiosa, és una afecció curiosa. Primer per l'associació que es fa amb les ferides per ferros rovellats. Durant molt temps vaig pensar que es tractava d’un microbi que vivia al ferro. Per això la meva sorpresa va ser gran quan vaig descobrir que l’hàbitat del Clostridium tetani és el nostre budell junt amb el d’altres animals.

Per tant, el microbi el portem habitualment a sobre, i no ens fa cap mal. En realitat, és tracta d’un microorganisme que no aguant la presència d’oxigen. Per això el trobem en ambients sense aire. El que passa és que a través de la femta, sobretot dels animals domèstics, s’escampa per tot arreu. Però com que l’oxigen de l’aire li és tòxic, no ho fa en forma de microbi sinó d’espores.

El cas és que hi ha espores del microbi del tètanus arreu. No únicament als ferros rovellats. I quan ens fem una ferida, és molt freqüent que algunes d’aquestes espores entrin dins el nostre organisme. No als budells sinó dins els teixits danyats.

I aquí pot passar que sobtadament la situació sigui ideal pel microbi. En determinades condicions, si la ferida és prou fonda i els vasos sanguinis que hi anaven queden danyats, es trobarà en un ambient humit, calent i sense oxigen. Aleshores pot començar a créixer i a fabricar la seva arma secreta. La toxina tetànica.

Aquesta toxina té una característica peculiar. La transporten els nervis. Entra dins les neurones i lentament va per dins en direcció cap a la medul·la espinal. Allà, si n’hi arriba prou quantitat pot acumular-se en els espais entre les neurones, el que anomenem les sinapsis, l’indret on s’intercanvien senyals. I interfereix la senyalització entre neurones. Però la toxina té preferència per unes neurones concretes: les inhibidores.

El nostre cos treballa normalment amb dos estímuls oposats funcionant alhora. D’aquesta manera únicament cal que un dels dos sigui afavorit lleugerament per aconseguir el que volem. En el cas dels músculs, a més, sempre hi ha estímuls per contraure i estímuls per relaxar. Quan mantenim un braç quiet és perquè els dos estímuls estan perfectament equilibrats.

Doncs la toxina del tètanus bloqueja els senyals inhibidors, de manera que tots els músculs comencen a rebre únicament senyals de contracció. Aleshores es perd el control muscular perquè els senyals que envien els nervis per relaxar no arriben a destí. I, sense poder fer res per evitar-ho, la musculatura es va contraient més i més, fins arribar al màxim de capacitat de la fibra muscular.

Sovint comença per la musculatura de la mandíbula i de la nuca, però es pot anar escampant arreu del cos. Aquestes contraccions és el que s’anomena “tetània” i són extremadament doloroses. La causa és entre altres, que els nervis que afecten al dolor o a la consciencia no es veuen afectats i enviaran senyals d’alarma constantment.

Finalment, la rigidesa pot afectar als músculs encarregats de la respiració i arriba la mort per asfíxia, quan els pulmons queden també immobilitzats.

La dada important és que no hi ha cap tractament per curar el tètanus un cop ben establert. Per contra, la vacunació ens protegeix perfectament de la malaltia.

De manera que no li perdem el respecte al tètanus. Una malaltia molt greu, però alhora un exemple del que les vacunes han arribat a representar per la nostra salut.

8 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Que ràpid obliden algú les amenaces passades que, tot i haver estat controlades, encara són ben presents.

No està malament que aquest tipus de recordatori que acabes de fer es fes més sovint.

Anna ha dit...

i, en canvi, qui es posa el recordatori cada 5 anys com tocaria?

Alasanid ha dit...

És esgarrifant. Ha de ser dolorós per força.

Com es diu popularment val més prevenir que curar. I si curar no és possible motiu de més per la vacuna...

Vicent ha dit...

Com que tu Centpeus, tens més accessos que jo a la ciència, tinc una certa curiositat. Avui al nostres Països, s'acaba el Ramadà; tanmateix al Marroc s'acabarà demà. Sé que és la Lluna; però el país magrebí té quasi les mateixes longituds que nosaltres. I que als països del Golf comença abans. Li podries dedicar un articlet. Gràcies.

Dan ha dit...

Carquinyol. Si, sembla que siguin coses medievals i, de fet, encara son aquí. La memòria sempre es una bona cosa.

anna. Ai. per això tots correm a posar-la quan ens fem un tall seriós.

alasanid. Val mes prevenir que curar. I si a sobre no hi ha cura però si que hi ha prevenció...

vicent. Ho miraré, però em sembla que més que amb la longitud està relacionat amb la manera que tenen cada tendència de l'islam per determinar en quin moment canvia la lluna. És més un tema de tradició que de ciència.

rmf ha dit...

potser caldria matisar una mica aquest optimisme científic: "És una demostració excel·lent de l’èxit que ha representat la implantació de les vacunes i un fet que els que argumenten contra les vacunacions no haurien d’oblidar." Em sembla que no demostra res el que dius; no es poden comparar països amb index de pobresa, salubritat, etc tan diferents, i apuntar l'èxit només a una vacuna. I si ho pots fer, hauries de demostrar estadísticament la millora que ha suposat la utilització de la vacuna del tètanus (és a dir, la sèrie temporal del darrers, posem, cent anys, a Espanya, i comparar les morts abans i després de la implantació massiva de la vacuna) Si no ho pots fer, l'afirmació que dones és una mer brindis al vent que crec que confón a la gent.

Si aconsegueixes la sèrie (jo no ho he aconseguit), potser et portaràs la mateixa sorpresa que jo quan vaig descobrir la sèrie temporal sobre l'evolució de la tosferina a Espanya, que pots trobar al Centro Nacional de epidemiologia. Tens aqui la sèrie temporal:

http://www.menacorde.com/wordpress/wp-images/200510/tosferina.jpg

La implantació massiva de la vacuna és a partir del 1965. Ja m'explicaràs la lògica de l'afirmació que diu que la vacuna de la tosferina ha estat el gran remei contra la tosferina al segle 20.

Aquí tens l'anotació completa que vaig dedicar al tema:

http://www.menacorde.com/wordpress/?p=242

Aquí en tens una altra sobre la vacuna de la grip:

http://www.menacorde.com/wordpress/?p=239

no és gaire (la feina no em deixa dedicar-m'hi més). Però per mi ha estat suficient per replantejar-me el tema.

Crec que estaria bé que les institucions pertinents fessin un esforç per donar una visió més realista, i menys triomfalista del tema. No cal dir que no defenso postures "alternatives" extremes, però tampoc penso repetir dogmes que no estan prou provats, segons els estàndards d'una ciència seriosa.

Aprofito el missatge per felicitar-te pel teu blog.

Salut! (salutació que en aquest cas queda perfecta)

Dan ha dit...

rmf. Salut, mestre. Óbviament en aquest cas discrepem de la interpretació de les dades. I d'entrada ja accepto que he de buscar més informació. Sobretot perque el tema el trobo motl interessant per tractar (mmmm, ja veig que fare un altre post sobre vacunes)
En tot cas, crec que cal matisar el que indiques. La grafica de la tosferina es interessant. Jo he trobat una que comença al 1900 i segueix la matexia tendencia que indiques tu. La malaltia ja anava disminuint abans de la introducció de la vacunació. Una interpretació podia ser que abans es disposava de tractaments que eren mes o menys eficacos, però que van deixar de fer falta arrel de les vacunes (podria ser, pero ja et dic que ho he de mirar). Sospito que aquesta tendencia es veuria en totes les vacunes.
De totes maneres en alguns cassos l'efecte de la introduccio d'una vacuna si que resulta espectacular. Per exemple, el cas de la vacuna contra la polio a partir de l'any 1963 i els seus efectes en la mortalitat. Vale. Potser no va ser unicament la vacuna, però...

http://www.isciii.es/htdocs/centros/ens/graficas/graf014_poliomielitis2.jsp

En tot cas, com que al voltant d'això de les vacunes en general hi ha sempre un cert enrenou, me l'apunto per tractar-ho aviat.
I per descomptat, gràcies pel teu comentari!!

rmf ha dit...

Gràcies, mestre, per la cosa de mestre. Afalaga venint d'algú tan seriós.

Molt interessant el gràfic que enllaces. Ara, cal saber més coses: especialment el nombre de dosis subministrades (perquè no és el mateix cobrir el 10% de la població que el 90%; ni en tots dos casos es pot atorgar en un mateix grau l'èxit a la vacuna, cosa que obliden curiosament molts autors), però també si els morts o infectats estaven vacunats o no, cosa que mai no he sabut trobar, ni per aquesta, ni per cap altra estadística sobre vacunes.

En qualsevol cas, espero àvidament el teu comentari documentat sobre les vacunes, perquè ja sé que tractaràs el tema sense prejudicis extracientífics.

salut!