dimecres, de novembre 12, 2008

Alcohol o aigua oxigenada?

Un dels problemes que té ser un nen petit és que de tant en tant et fas esgarrinxades, et peles els genolls o et fas un trau al cap. Habitualment, i per sort, no són lesions greus, però cal fer-hi algunes cures. Sobretot cal netejar i desinfectar per evitar que una rascada sense importància esdevingui l’origen d’una infecció de conseqüències imprevisibles. I aquí es planteja un dubte quasi existencial. A la ferida cal posar-hi alcohol? O millor aigua oxigenada?

Jo sempre ho havia tingut molt clar. L’alcohol picava moltíssim, de manera que la meva opció era l’aigua oxigenada, que feia una bromera espectacular, però que de fet, no pica. Però, és clar, aquest no és un motiu de pes a l’hora de triar (encara que per a mi si que ho fos).

El que passa a les ferides lleus és que es trenca la pell, una barrera pràcticament impenetrable per la majoria de microorganismes. I a la ferida, amb tota seguretat hi ha un bon grapat de bacteris que estaran encantats de mirar de colonitzar el nostre organisme. Per tant, la primera cosa que cal fer és netejar la ferida. I he dit netejar i no desinfectar conscientment. La millor opció per començar és aigua. Molta aigua. Cal treure les restes de materials estranys que puguin quedar. Normalment terra en el cas de les criatures, però poden ser restes de rovell, de paper o del que sigui. Cada partícula és un focus d’infecció garantida. En realitat aigua i sabó és el millor, però si la ferida és important, el sabó pot coure molt. Aigua freda és ideal, perquè si hi ha una mica de sang, el fred causa vasoconstricció i facilita que deixi de sagnar.

Però un cop neta, ja cal triar l’antisèptic que hi posarem. Als hospitals i les ambulàncies en tenen de més sofisticats, però a les cases bàsicament hi ha alcohol i aigua oxigenada.

L’alcohol de la farmaciola és etanol amb algun compost afegit per donar-li mal gust i que no se'l beguin. Quan el posem a la ferida el que fa és alterar l’estructura de les proteïnes. Tècnicament se'n diu “desnaturalitzar-les”, però simplement es tracta que la manera com estaven plegades a l’espai queda alterada i deixen de funcionar. I si la majoria de proteïnes deixen de funcionar, les cèl·lules no poden mantenir el metabolisme i es moren. I qui diu cèl·lules, diu bacteris. De manera que amb l’alcohol matem els bacteris, encara que també les nostres pròpies cèl·lules de la ferida. No és una gran mortaldat, òbviament, però per això pica tant. I un problema és que pot costar més que cicatritzi ja que les proteïnes que haurien de fer-ho les hem desnaturalitzat amb l’alcohol. No passa res, perquè el cos ja en portarà altres, però sempre es retarda una mica la curació.

En realitat l’alcohol és ideal per netejar la pell abans de fer una ferida., per exemple quan anem a posar una injecció. L’alcohol matarà part dels bacteris que hi ha a la superfície i a més com que s’evapora molt de pressa, ja no molestarà després. També va bé per netejar el material amb el que tocarem les ferides.

L’altra possibilitat és l'aigua oxigenada. Si la molècula d’aigua té la fórmula H2O, la de l’aigua oxigenada és H2O2. En lloc d’un oxigen n’hi ha dos. Per això el nom, encara que el més tècnic seria peròxid d’hidrogen. El cas és que l’aigua oxigenada és una molècula molt reactiva i alguns dels productes que genera, com el radical hidroxil, són encara més tòxics. En realitat és tan tóxica que la que fem servir està dil·luida al 3%. Tots aquests compostos que es generen, reaccionen amb proteïnes i altres molècules de la cèl·lula i les modifiquen causant també que el metabolisme s’alteri i la cèl·lula mori. De nou, això serveix per les nostres cèl·lules o pels bacteris.

En aquest cas el problema és que el cos té mecanismes molt bons per eliminar l’aigua oxigenada. Tenim un enzim, anomenat catalasa que la transforma en aigua i oxigen. De fet, l’espuma blanca que surt en posar l’aigua oxigenada a una ferida és causada per l’oxigen que allibera la catalasa en eliminar l’aigua oxigenada. Ah! I molts bacteris també tenen la seva pròpia catalasa. Tot plegat fa que la seva efectivitat sigui limitada. (Però va bé per netejar taques de sang!)

Hi ha qui creu que ni una cosa ni l’altre, però potser això sigui exagerat. Si la ferida és lleu, sempre seran una ajudeta per eliminar uns quants microbis. I si és greu, el millor és anar al metge, que posarà agents antisèptics més efectius. Jo segueixo preferint l’aigua oxigenada per allò que no pica. Ves per on, al final si que és un argument!

En tot cas, el més important, allò que no es pot deixar, és aigua per netejar la ferida. Molta aigua freda. La resta és discutible, però netejar amb aigua és imperatiu.

16 comentaris :

nephew ha dit...

Doncs a partir em posaré molta aigua, però em sembla que continuaré amb l'aigua oxigenada!

Albert G ha dit...

el post m'ha agradat i m'ha resultat interessant(com sempre) però hui m'he animat a fer un comentari perquè quan era un xiquet hi havia una tercera opció: la mercromina. no sé si ara ha desaparegut (ja no em pele els genolls) o ha passat a dir-se betadine. realment no sé si són coses diferents, però la mercromina m'agradava, ja que no picava i a més a més feia que es feren evidents les heroiques ferides de guerra.

Carquinyol ha dit...

alcohol és clar... un cubata d'aigua oxigenada és una cosa que no m'atreu gaire !!

:P

PS: Jo sempre he preferit l'alcohol

Anònim ha dit...

doncs jo em pensava que tant l'alcohol com l'aigua oxigenada estaven passades de moda i que a les cases d'avui dia ja nomes hi havia betadine... i de fe, estava convencuda de que un cop treta la porqueria superficial, amb el betadine ja n'hi havia prou...
ara em sembla que ja no estic tant segura ...

Llum ha dit...

Doncs jo també, sempre l'aigua oxigenada, perquè no picava. Quan apareixia ma mare amb l'alcohol, no sé com m'ho feia, però sempre la convencia per canviar-la per aigua oxigenada :-D Amb el meu pare no funcionava...

Està bé, això de saber que l'aigua oxigenada va bé per treure taques de sang. Ho tindré en compte!

Dan ha dit...

nephew. És el que jo faig si la ferida és lleu.

albert. La mercromina ja es fa servir molt poc perque conté mercuri (estrictament es mercuri-crom), que és toxic per acumulació. I un altre problema era si es posava en ferides més importants. Aleshores quan venia el no podi a veure on començava la sang i on acabava la mercromina. Ara n'hi ha un de semblant però trasparent. (cristalmina potser?)

carquinyol. Millor combinar. Aigua oxigenada tópica... i alcohol per via enteral!

kika. De fet, si que tens raó. Avui em limitava als clàssics, però n'hi ha molts altres. I els compostos iodats son els que estan agafant més volada.

llum. També sserveix per tenyir de ros els cabells (aquells qui en tenen, es clar!) :-DDD

Dan ha dit...

albert! Que m'he equivocat. No es mercuri-crom (malgrat el nom) sinó mercuri-brom! Técnicament hauria de ser merbromina. I hi ha llocs on encara es comercialitza i amb aquest nom.

Albert G ha dit...

gràcies dan! m'ha fet reflexionar el que m'has dit de la mercromina... no sé com estem vius (els quarentons) amb la poca informació que tenien les nostre mares i pares.

Dan ha dit...

albert. Home! la toxicitat de la mercromina tampoc és molt exagerada. L'han retirat de molts paisos per si de cas, i pequeè tendim a prevenir sempre qualsevol possibilitat, no sigui que ens denunciin. però els nens estan fets a prova de moltes coses.
Era millor triar una possible intoxicació d'aquí a molts anys si es feien excessos, que deixar una infecció que anés fent de seguida.
:-p

Llum ha dit...

Dan, les rosses naturals no necessitem aigua oxigenada per tenyir-nos els cabells (jaja, com si fes gràcia!)

De totes formes, no penso provar-ho...

Ah! I, ara que ho dieu, jo sempre acabava convencent a ma mare que em fes sols de mercromina. Així he acabat... o no en puc donar la culpa a la mercromina?

Dan, ara no em diguis que la mercromina tenyeix els cabells de vermell, perquè entre el ros i el vermell, deixaria a la perruquera sense feina :-P

Dan ha dit...

Llum! Pero el ros natural és diferent del ros oxigenat. A la varietat hi ha el gust! (Nunca digas de esta agua (oxigenada) no provare...)
I a la mercromina no li pots donar la culpa de res. Ni tant sols dels cabells tenyits. :-)

tmserveis ha dit...

M'ha agradat molt el teu post. El peròxid d'hidrogen té moltes utilitat industrials, per desinfectar superfícies, desinfectar aigua en granges, com a blanquejant en bugaderies,... i també com a combustible dels motors d'entrada de les càpsules Soyuz.

Treballo amb peròxids i en alguna ocasió m'han demanat la diferencia entre l'alcohol i l'aigua oxigenada. Amb el teu permís, els referenciaré a aquest post quan m'ho tornin a preguntar doncs està molt ben explicat.

A reveure,

Joan Ayats

Enric Ortuno ha dit...

Jo només vull fer una aportació desde el punt de vista del meu treball amb xiquets petits (director d'activitats al lleure), està totalment prohibit aplicar cap cosa que no sigui aigua i sabó dermatològicament testat, la resta de coses les ha d'aplicar un metge/infermer/similar.
Mai passa res però si passa, passa.

Miuse ha dit...

M'ha encantat, tu com sempre culturitzant-nos, perquè hi ha qui no s'ho havia parat a pensar mai això.
Ara us n'explicaré un altra.
El meu pare va tenir un accident i li va explotar un coet a la mà la nit de Sant Joan de fa més de 20 i pico d'anys, sabeu que li va anar de perles els banys d'aigua en llexiu.

Una dita: "les cabres pels seus pecats porten els genolls pelats"
ens trobem aviat "centpeus"

Laia ha dit...

Però tot això segueix sent aplicable a grans, no??? :P Ho dic perquè no fa res em vaig ben pelar els genolls, hehehe (i encara que sigui jove tampoc sóc tan petita!!)... ara sóc més de blaus em sembla, sempre en tinc i molts no sé com me'ls faig!

De tota manera ja li diré a la meva mare que era molt bona inferemera de primers auxilis, que l'aigua i el sabó sempre era el primer que em posava! I la veritat és que no recordo ni l'alcohol i l'aigua oxigenada...

Dan ha dit...

tmserveix. Combustible per les Soyuz. Ostres, aquesta si que no la sabia!
Naturalment serà un plaer que el referenciïs

yo mismo. Gràcies per l'apunt. No ho sabia que ja no està permès ni aigua oxigenada en aquestes situacions. Francament em sembla una mica exagerat. Que les cures importants les facin els entesos és correcte, però aquestes cures menors..., aviat no deixaran posar ni aigua. Però, en fi. Si ho diu la Llei...

cullereta. Ui, doncs el lleixiu si que no es recomana en realitat. Massa agressiu amb els teixits. Desinfectat ja quedaria, però la ferida devia coure horrors!
Ens veiem aviat, i tant!

laia. Jo m'ho aplico, i soc "una mica" més gran que tu :-)))
T'ha mare ho fa molt bé.