Escarabats per trempar

La natura ens ha fet molts regals als humans. A més de la capacitat de pensar, podem manipular el nostre entorn com cap altra espècie o podem viure molts més anys dels que ens tocaria per la nostra taxa metabòlica. Finalment, ara ja podem gaudir del sexe amb l'única finalitat d’obtenir plaer i sense pensar en la reproducció si no volem. De fet, és molt probable que la majoria dels encontres sexuals entre humans no s’hagin fet pensant en els fills sinó en el simple i pur plaer.

En aquest aspecte, les coses no són equitatives entre sexes, i la capacitat per al sexe de les dones és clarament superior a la dels homes. Una dona pot tenir un grapat d’orgasmes més o menys consecutius, mentre que els homes únicament podem escoltar-ho amb enveja. En aquest aspecte, ni a l’època de major plenitud física ens podem comparar amb elles.

Naturalment, és una ximpleria fer del sexe una competició esportiva, però així és com s’ho agafen molts homes. I ja que amb les dones no podem comparar-nos, es tracta de ser el millor entre els mascles. Una actitud històricament molt estesa i que ha portat alguns problemes secundaris inesperats i, en ocasions dramàtics.

Igual que passa amb els atletes, allà on no arribem amb les capacitats pròpies, podem fer-ho amb una mica d’ajuda. Per això, al llarg de la història han anat apareixent diferents tipus de substàncies que permeten augmentar, en teoria, el rendiment dels homes. Una història que acaba en la Viagra, però que va començar a l’alba del temps.

El drama és que quan ha corregut la brama que algun producte aconseguia millorar la qualitat i durada de les ereccions, de seguida es convertia en un èxit comercial, el seu preu augmentava i la seva obtenció esdevenia una industria important. La conseqüència va ser en ocasions la quasi extinció d’espècies animals com els rinoceronts, que eren morts simplement per tallar la banya amb suposats efectes afrodisíacs.

Però un dels afrodisíacs històricament més coneguts tenia un nom ben curiós i un mecanisme d’acció ben bèstia. Era la “Spanish Fly” o “mosca espanyola”.

Encara que li diguin mosca, és un escarabat, i ben maco! Es coneix com Cantàrida (Lytta vesicatoria) i no és exclusiva d’Espanya, sinó que es troba àmpliament distribuïda arreu on hi ha climes càlids i entre ells, tot el sud d’Europa. Els antics grecs ja van descriure algunes propietats dels pols obtingut a partir d’aquests escarabats secs i triturats. Servien, suposadament, per cicatritzar ferides, però també per tractar el reuma, com abortiu i fins per la caiguda del cabell.

I una característica que aviat es va descobrir era que causava “priapisme”, és a dir, una erecció perllongada i en absència d’estímul, que pot acabar per ser molt dolorosa i potencialment perillosa. Una situació que fa mal, que pot acabar per causar a la llarga impotència i que en ocasions necrosi cel·lular.

Però tant se val! El pols de la mosca espanyola va passar a formar part del mercat farmacèutic al llarg del temps. De fet, encara es comercialitza en molts països en diferents formulacions.

El més fantàstic és el seu mecanisme d’acció. El principi actiu extret d’aquests cantàrids és un compost verinós, de la família dels terpenoides, anomenat cantaridina. La cantaridina és irritant i entre molts altres efectes, causa una inflamació dels ronyons, els genitals i la uretra. Aquesta inflamació és la que acaba per desencadenar una erecció, potser notable, però de ben segur, gens relacionada amb el plaer. De fet, l'ús perllongat pot causar danys irreversibles als ronyons i als genitals.

És clar. Tot això no ho deien, i segurament no ho sabien, els venedors de “mosca espanyola” al llarg dels temps. Tot i que el fet que també es vengués com abortiu i fins i tot per enverinar enemics, havia de fer sospitar que saludable del tot no havia de ser.

Ara el seu ús està prohibit a molts països, però altres encara el fan servir, no únicament com afrodisíac, sinó també a la cuina, com si fos una espècia picant més. Luxúria, gula... És evident que els humans sempre hem intentat potenciar els plaers carnals.