Hi ha noms i noms.

Algunes vegades he expressat la meva disconformitat amb el mite que afirma que els científics són persones serioses i sense sentit de l’humor. Aquest tòpic no el farem caure fàcilment, però ocasionalment està bé aportar alguna demostració del sentit de l’humor d’aquest col·lectiu. Un humor particular si voleu, però tampoc tan difícil de seguir com alguns semblen pensar. De manera que avui insistiré una mica fent referència sobretot als químics, que ahir van aportar interessants discussions sobre el foc i els dracs.

Una mostra indicativa de com les gasten els químics és a l’hora de triar noms per les molècules. Els compostos químics tenen noms que permeten identificar-los amb precisió segons la distribució dels àtoms i els seus enllaços. Però en el cas de la química orgànica algunes molècules tenen noms molt i molt llargs, de manera que sovint apareix un nom comú que fa referència al descobridor, l’origen, la utilitat o la forma de la molècula. I aquí la cosa es posa interessant.

Per exemple, si parlem de l’”àcid traumàtic” ens podríem inquietar. Però no cal. Es tracta d’una hormona vegetal que fabriquen algunes plantes per reparar lesions (traumes) que pateix el tronc o les fulles. Dir que és un àcid dicarboxílic monoinsaturat és menys interessant.

Un altre nom evocador és la “draculina”, una glicoproteïna que es va trobar a la saliva dels vampirs. I parlo dels de veritat, els ratpenats que s’alimenten de sang. Quan el ratpenat mossega l’animal la seva saliva impedeix la coagulació i la ferida continua rajant sang fins que s’afarta. Doncs la draculina n’és l'encarregada.

De vegades el nom indica com de desesperats anaven aquells que intentaven treballar amb aquell producte. Un mineral que va resultar particularment difícil a l’hora d’establir la seva composició es va quedar amb el nom d’”Enigmatita”. Ara ja sabem que aquesta enigmatita és un silicat de ferro i titani amb una mica de sodi posat per allà.

Amb l’element Titani (Ti) passa com amb el iode (I) o el Curi (Cm), que generen noms divertits com ara el clorur titànic (TiCl₄), l’àcid periòdic (H₅IO₆) o el Clorur Curiós (CmCl₃).

D’altra banda, el lloc d’origen d’on es va identificar el producte ha fet que treballem amb molècules com la “putrescina”, la “cadaverina” i l'“espermidina”. Però cal vigilar, perquè les coses poden ser enganyoses, o potser no tant. El “clitoriacetal” té aquest nom per l’arbre d’on s’extreu, la Clitoria fairchildiana. I perquè li van posar aquest nom a l’arbre? Doncs si mireu la flor ho entendreu.

Una cosa semblant passa amb la “vaginatina” i el seu derivat, el “vaginol”, que s’obtenen de la planta Selinum Vaginatum. En aquest cas hi ha moltes plantes que es diuen vaginatum i que fa referència a qualsevol estructura que mostri una invaginació, és a dir que entri dins el tronc.

I el mateix podem dir de l”àcid angèlic”. No és que sigui una molècula celestial sinó que s’extreu d’una planta nòrdica anomenada Angelica archangelica. Tampoc té res a veure amb l’infern l’”àcid diabòlic”. Encara que sembla que també va resultar diabòlicament difícil d'identificar.

De vegades la idea original era seriosa, però per anomenar una molècula promotora de filaments dins la cèl·lula no van trobar res millor que anomenar-la “profilactina”. Filaments intracel·lulars: res a veure amb profilàctics.

La forma de la molècula també ha donat noms com el “cubà”, que té forma de cub. Però m’agrada molt més el “pterodactiladié”, que al dibuixar-la si que pot recordar un dinosaure volador (amb molta imaginació).

Finalment, alguna errada ajuda a donar-li alegria a la vida. Si us parlen de la vitamina B13 doncs no passa res. Però si l’esmenten per l’altre nom que té, “àcid eròtic” segur que desperta l’interès. Malauradament en aquest cas és un error de transcripció que es va repetint. El nom correcte és “àcid oròtic”, molt menys interessant.

I això si ens limitem als noms químics. Un altre dia parlarem dels noms dels gens, que també n’hi ha per sucar-hi pa. Sabíeu que hi ha un gen que van anomenar Harry Potter? Actua desencadenant la pubertat, és clar.