Himiko va ser una llegendària reina del Japó amb una història curiosa. La llegenda diu que va bastir una aliança de diferents regions sota el seu mandat i que durant un temps, la regió que governava, el regne de Yamatai, va viure prospera i respectada. Els xinesos van enviar una delegació i va tenir lloc un intercanvi de presents. Himiko va viure entre els anys 183 i el 248 abans de Crist. El problema és que en realitat no sabem gaire res d'aquesta reina ni tampoc del seu regnat. Per no saber, ni tan sols és clar on es trobava aquest regne de Yamatai. Quasi tot el que se sap és per fonts xineses, de les delegacions que hi enviaven. En canvi, a la història japonesa no consten dades fiables sobre la reina Himiko.
De manera que a orient hi ha una certa controvèrsia al voltant de la reina Himiko i del seu regnat.
I per això, el nom de Himiko va ser el triat per batejar un dels objectes més estranys que han descobert a l’espai llunyà. Una descoberta feta, és clar, per astrònoms japonesos.
La imatge consta d’uns quants píxels que no semblen gaire especials. Però l’anàlisi del seu espectre de llum ha mostrat com de lluny es troba i quines són les seves mides. I aquí van començar els problemes.
Himiko mesura cinquanta mil anys llum de diàmetre. Aproximadament la meitat de la mida de la nostra galàxia. No està malament, però tampoc és cap exageració. El problema és on l’han trobat. És a 12.900 milions d’anys llum de la Terra. I això és molt lluny, massa lluny.
Cal recordar que el que veiem és la llum que va sortir fa 12.900 milions d’anys d’allà. I en aquell temps l’Univers era molt jove. Només havien passat 800 milions d’anys del Big Bang.
Doncs el problema és que segons els models actuals, Himiko no pot existir!
La idea que tenim és que després del Big Bang van anar passant coses a l’Univers. L’expansió, la inflació, la formació dels àtoms, els àtoms van començar agrupar-se i la gravetat va anar donant lloc a estructures que cada vegada generaven camps gravitatoris més grans, de manera que captaven més matèria. Mica a mica es van anar formant els núvols de gas que amb el temps donarien lloc a les galàxies, les estrelles i tot el que hi ha a l’Univers.
Però això requereix temps. I per l’època en que trobem a Himiko, encara no havia passat prou temps per formar un objecte d’aquestes dimensions. Fins ara es creia que calen dos o tres mil milions d’anys per formar les grans estructures. Per tant, sembla que alguna cosa està malament en els models o que Himiko és alguna cosa en la que encara no s’havia pensat.
Però el problema és que de moment únicament se n’ha vist un d’aquests objectes i per generar teories calen més observacions, més dades amb altres objectes similars. Sospito que aviat hi haurà uns quants telescopis mirant més lluny del que miraven fins ara.
Una vegada més trobem una d’aquelles coses que encanten als astrònoms: un objecte misteriós pel que encara no tenim cap explicació!
7 comentaris :
no crec que el problema sigui amb els models actuals himiko no pugui existir, sinó més aviat que com que himiko existeix els models actuals no són del tot correctes, no?
Les coses que ens fan avançar són les que no tenen explicació, el dia que puguem explicar-ho tot ens estancarem (i ens morirem d'avorriment...)
PS: Sempre ens quedarà la memòria de l'aigua i les dances Danaires...
kika. Es clar. O be cal canviar els models, o be cal entendre millor que coi es Himiko.
Carquinyol. Dances...? Abans trobarem una explicacio per la memoria de l'aigua. No ho dubtis!
:-D
Jo de vegades dins la meua ignorància, penso que hi ha coses que podrien perfectament inventar-se-les i ens les creuriem :)
L'àvia d'una coneguda no va creure mai que l'home arribés a la lluna, i mai mirava la tele per què ens deia que només ens volien enganyar.
Però anem avançant i cada cop hi ha aparells més potents per mirar més enllà.
La veritat és que sempre que es parla de models i teories físiques poques vegades es parla de les matemàtiques que hi ha al darrere i els fan més o menys sòlids. I ben fet que es fa que si no serien menys conegudes i entenedores del que ja són.
Un nou model tindria la seva gràcia. O potser és alguna solució que ha passat inadvertida dels models actuals!!
PS: a veure qui la troba jaja
El problema del nostre model d'història astronòmica (es diu així?) és que està basat en càlculs, hipòtesis, radiacions que ben bé podrien interpretar-se al revès.
És la visió d'un ignorant, però, si ningú hi era, no podem saber-ne molts detalls, com amb la pell dels dinosaures, que ningú sap de quin color era...
bajoqueta. He he. Podrien inventar-s'ho. Però de seguida en saltarien alguns avisant que s'ho han inventat.
Alasanid. Ostres. la base matemàtica l'accepto sense fer preguntes. Que igual m'ho expliquen i caic de cul!
Però no crec que calgui un nou model. Sols alguns ajustaments a l'actual.
Arcangelo. Home! Moltes dades es podrien interpretar d'altra manera, però models que expliquin totes les dades ja no n'hi ha tants. Abans de tocar-lo, millor assegurem totes les altres possibles explicacions.
Publica un comentari a l'entrada