L'ADN fantasma

L’esclat de les sèries de televisió sobre forenses i investigadors mèdics ha fet encara més familiar les anàlisis d’ADN. La marca molecular que ens identifica de manera pràcticament inequívoca i que portem al nucli de totes i cada una de les cèl·lules del nostre cos. Analitzar l’ADN permet saber qui és el pare de la criatura o qui va cometre el crim ja que, a no ser que tinguem un germà bessó, ningú més al món té un ADN com el nostre.

Però tanta precisió pot resultar enganyosa i les coses, a la vida real, resulten una mica més complexes. En el cas dels crims avui en dia qualsevol criminal amb dos dits de seny hauria de saber que cal portar guants, mascareta i gorra. Com diuen en un llibre, “si tens caspa, no pots cometre crims”. Les cèl·lules de la pell que formen la caspa cauran per l’escena del crim i l’ADN que contenen ens situarà en aquella escena inequívocament.

Però un moment! Que estiguéssim allà no vol dir que fóssim els criminals. Simplement vol dir que vàrem passar per allà. L’ADN per si sol no indica res de res. I un exemple d’això ha sortit a la llum fa poc. Es tracta del cas que es va anomenar “el fantasma de Heilbronn”.

Tot va començar l’any 1993, quan una anciana va morir estrangulada a Idar-Oberstein, un poble d’Alemanya. No es van trobar pistes ni rastres, excepte una mica d’ADN en una cullereta de te. Un ADN, però, que no es va poder identificar.

Això ja ens senyala el primer problema. Si la policia no té mostres del l’ADN per comparar, el que s’ha trobat a l’escena del crim serveix de ben poc. Igual que una empremta digital que no estigui en els fitxers. Aleshores el que es fa és guardar la informació per si en un futur es pot identificar a qui pertanyia aquell ADN.

I el cas és que la policia alemanya va tornar a topar amb aquell mateix ADN en un altre crim. A Friburg van estrangular un altre ancià i, de nou, l’única pista que van obtenir era unes restes del mateix ADN. Però seguien sense poder identificar la persona a qui pertanyia. Simplement no estava fitxada. La dada interessant era que pertanyia a una dona.

Una dona que va anar deixant el seu rastre ocasionalment en alguns delictes. Algun atracament, una xeringa d’heroïna i algun assalt. Finalment, l’any 2003 a la població de Heilbronn, a Baden-Wurtemberg, dos policies estaven al cotxe quan algú els va disparar. Un va morir i l’altre va resultar greument ferit. No hi havia pistes, no hi havia restes de les armes, no hi havia pràcticament res, però es va poder aïllar restes d’ADN al seient del cotxe i de nou era aquell ADN que la policia ja coneixia prou.

Com que no li podien posar rostre van començar a conèixer la persona que deixava aquell rastre com “la dona sense rostre” o la “fantasma de Heilbronn”.

Tot plegat indica que per molt potent que sigui la prova de l’ADN, per si sola no serveix de gran cosa. Fins i tot si identifiquessin a qui pertany, això no voldria dir que és l’assassina. Simplement que va estar a tots aquells indrets. Si la persona en qüestió tingués una explicació raonable, podria quedar absolta sense més.

Però aquesta vegada, l’explicació sembla que encara és més recargolada. Potser ni tan sols ha necessitat estar en persona als escenaris dels crims.

Una cosa que van descartar d’entrada era que no fos l’ADN de cap dels investigadors. No és infreqüent que les proves es contaminin. Simplement mirar per sobre del seient del cotxe pot deixar algunes cèl·lules de caspa que, després, donarien positiu a l’anàlisi d’ADN. Això ja ho tenen en compte i per això van amb moltes precaucions.

Però hi havia una cosa que si que tenien en comú totes les investigacions. Si heu vist CSI sabreu que per obtenir l’ADN passen per la superfície uns bastonets que mullen amb un líquid. Doncs en tots els casos on apareixia l’ADN de la “fantasma de Heilbronn”... el fabricant dels bastonets era el mateix.

Per tant, sembla probable que el problema estigui a l’esterilització dels bastonets. Potser alguna treballadora algun dia no es va posar els guants, o va esternudar i va contaminar un seguit de partides de bastonets que no es van esterilitzar correctament. I cada vegada que els feien servir, trobaven un ADN que ja venia “de fàbrica”. Una cosa que en teoria no ha de passar, però que de vegades passa.

I un recordatori de que l’ADN per si sol, no pot servir per inculpar a ningú..