dimarts, d’abril 14, 2009

L'ADN fantasma

L’esclat de les sèries de televisió sobre forenses i investigadors mèdics ha fet encara més familiar les anàlisis d’ADN. La marca molecular que ens identifica de manera pràcticament inequívoca i que portem al nucli de totes i cada una de les cèl·lules del nostre cos. Analitzar l’ADN permet saber qui és el pare de la criatura o qui va cometre el crim ja que, a no ser que tinguem un germà bessó, ningú més al món té un ADN com el nostre.

Però tanta precisió pot resultar enganyosa i les coses, a la vida real, resulten una mica més complexes. En el cas dels crims avui en dia qualsevol criminal amb dos dits de seny hauria de saber que cal portar guants, mascareta i gorra. Com diuen en un llibre, “si tens caspa, no pots cometre crims”. Les cèl·lules de la pell que formen la caspa cauran per l’escena del crim i l’ADN que contenen ens situarà en aquella escena inequívocament.

Però un moment! Que estiguéssim allà no vol dir que fóssim els criminals. Simplement vol dir que vàrem passar per allà. L’ADN per si sol no indica res de res. I un exemple d’això ha sortit a la llum fa poc. Es tracta del cas que es va anomenar “el fantasma de Heilbronn”.

Tot va començar l’any 1993, quan una anciana va morir estrangulada a Idar-Oberstein, un poble d’Alemanya. No es van trobar pistes ni rastres, excepte una mica d’ADN en una cullereta de te. Un ADN, però, que no es va poder identificar.

Això ja ens senyala el primer problema. Si la policia no té mostres del l’ADN per comparar, el que s’ha trobat a l’escena del crim serveix de ben poc. Igual que una empremta digital que no estigui en els fitxers. Aleshores el que es fa és guardar la informació per si en un futur es pot identificar a qui pertanyia aquell ADN.

I el cas és que la policia alemanya va tornar a topar amb aquell mateix ADN en un altre crim. A Friburg van estrangular un altre ancià i, de nou, l’única pista que van obtenir era unes restes del mateix ADN. Però seguien sense poder identificar la persona a qui pertanyia. Simplement no estava fitxada. La dada interessant era que pertanyia a una dona.

Una dona que va anar deixant el seu rastre ocasionalment en alguns delictes. Algun atracament, una xeringa d’heroïna i algun assalt. Finalment, l’any 2003 a la població de Heilbronn, a Baden-Wurtemberg, dos policies estaven al cotxe quan algú els va disparar. Un va morir i l’altre va resultar greument ferit. No hi havia pistes, no hi havia restes de les armes, no hi havia pràcticament res, però es va poder aïllar restes d’ADN al seient del cotxe i de nou era aquell ADN que la policia ja coneixia prou.

Com que no li podien posar rostre van començar a conèixer la persona que deixava aquell rastre com “la dona sense rostre” o la “fantasma de Heilbronn”.

Tot plegat indica que per molt potent que sigui la prova de l’ADN, per si sola no serveix de gran cosa. Fins i tot si identifiquessin a qui pertany, això no voldria dir que és l’assassina. Simplement que va estar a tots aquells indrets. Si la persona en qüestió tingués una explicació raonable, podria quedar absolta sense més.

Però aquesta vegada, l’explicació sembla que encara és més recargolada. Potser ni tan sols ha necessitat estar en persona als escenaris dels crims.

Una cosa que van descartar d’entrada era que no fos l’ADN de cap dels investigadors. No és infreqüent que les proves es contaminin. Simplement mirar per sobre del seient del cotxe pot deixar algunes cèl·lules de caspa que, després, donarien positiu a l’anàlisi d’ADN. Això ja ho tenen en compte i per això van amb moltes precaucions.

Però hi havia una cosa que si que tenien en comú totes les investigacions. Si heu vist CSI sabreu que per obtenir l’ADN passen per la superfície uns bastonets que mullen amb un líquid. Doncs en tots els casos on apareixia l’ADN de la “fantasma de Heilbronn”... el fabricant dels bastonets era el mateix.

Per tant, sembla probable que el problema estigui a l’esterilització dels bastonets. Potser alguna treballadora algun dia no es va posar els guants, o va esternudar i va contaminar un seguit de partides de bastonets que no es van esterilitzar correctament. I cada vegada que els feien servir, trobaven un ADN que ja venia “de fàbrica”. Una cosa que en teoria no ha de passar, però que de vegades passa.

I un recordatori de que l’ADN per si sol, no pot servir per inculpar a ningú..

12 comentaris :

Trini ha dit...

Molt interessant! Desconeixia l'història. Avui li comentaré a una persona amiga que em visita sovint i que, curiosament, va néixer a Heilbronn fa quasi 80 anys, tot i que vivia a Stuttgart.

Carquinyol ha dit...

... o potser la culpable justament va anar a la fàbrica per contaminar els bastonets !!

... o potser era un competidor que va boicotejar l'empresa rival !!

(/ mode explicació inversemblant a la vida real però no a les sèries off)

La veritat és que si que es curiós el cas si... on estan tots els polis fantàstics de la tele quan se'ls necessita ??

Núria ha dit...

Doncs això està molt bé. Quina millor coartada per un delinqüent que treballar en una fàbrica de bastonets o a la policia científica!!! El teu ADN surt per tot arreu però ningú sospita de tu.

Arcangelo ha dit...

Ja triguen a trucar a l'Horatio... Esternuts en una fàbrica de bastonets? Això no té morbo!

Thera ha dit...

Ostres, i jo que sóc una que arrel de les sèries nordamericanes em pensava que l'ADN ho arregla tot (en quan als crims vull dir...). Interessant!

Laia ha dit...

Uau, que interessant! Però voleu dir que partides de bastonets fetes servir amb 10 anys de diferència van ser empaquetades o el que sigui cojuntament aquell dia que la dona no va prendre prou precaucions i els va contaminar??? No és molt de temps??

Agnès S. ha dit...

Aquesta prova és cara o quin problema te? T'ho dic perquè van robar a casa d'uns coneguts, els mossos d'investigació no van trobar dactilars, van dir que els lladres no s'havíen tret els guants per res i van marxar., però encanvi hi havia borilles de cigars, havien begut alcohol amb copes, i no ens van dir que haguessin agafat altres proves ni per mirar l'ADN. No ho entenem, si roben a més llocs i mai els enxampen, no els podran culpar per aquest robatori per falta de proves.

amay ha dit...

Jiji... Ja ho vaig llegir al diari això, i vaig flipar!
Haver-hi pensat abans a tenir un blanc! Sempre s'ha de tenir un blanc per comparar! Aix...

Núria Talavera ha dit...

uf, em treus un pes de sobre :-)

Molt interessant, m'agraden molt aquests temes, per motius personals he hagut de llegir una mica sobre gens, cromosomes, etc. -malgrat que sóc filòloga...

M'agradaria saber què en penses del pes de l'herència genètica vs l'educació adquirida. Estaries d'acord amb que el temperament són les cartes que obtenim per jugar però que tot depèn de com juguem amb elles?

Dan ha dit...

Trini. Doncs a veure si n'ha sentit a parlar!

Carquinyol. La primera opció m'agrada. Si hem de cometre un crim el primer que cal pensar es a contaminar tots els bastonets possibles ! :-D

Núria. Si es que l'ADN està molt sobrevalorat. Però a l'hora de la veritat res de res...

Arcangelo. En una sèrie, la interpretació hauria sigut molt es elaborada. Segur!

Thera. A les sèries si que ho fa. A la vida real ja es diferent. És com tot.

laia. Doncs tens raó. Aquesta noia deu ser una treballadora que es deixa els guants massa sovint!

Agnés S. Ostres, doncs no ho se. Potser l'ADN el fan servir només per crims més importants.

Amay. Ai! el control. Com costa que els estudiants i els becaris s'adonin que el grup control és el més important de tots...

Núria TYalavera. Ei, aquesta metàfora de les cartes és MOLT bona! I tant si hi estic d'acord.

Trini ha dit...

Ei! Doncs sí que va sentir parlar del cas, però em va comentar que desconeixia que l'havien "batejat" com els del "fantasma de Heilbronn".
Vam riure una bona estona, mira...!
Ell sempre se'n riu de les ficades de gamba de l'infal·lible sistema alemany. :)

Núria Talavera ha dit...

Ostres, gràcies, ja m'agradaria que fos meva, és del filòsof José Antonio Marina.