dijous, d’abril 23, 2009

I el drac?

Si em permeteu expressar la meva opinió, avui és, sense cap dubte, el dia més maco de l’any. Una diada particular, alegre, de bon rotllo. Roses, llibres, la primavera que ja ha arribat, el plaer de sortir a passejar pel carrer i compartir aquest espai amb tothom. És de les dates que intento no perdre’m mai.

De nou ens tornaran a recordar la llegenda de Sant Jordi, la princesa, la rosa... i el drac.

Amb els dracs passa una cosa curiosa. Malgrat ser un animal que no ha existit, totes les cultures del món tenen llegendes que hi fan referència. Fins i tot algunes que, en principi no han tingut contacte ni comparteixen altres fets, comparteixen històries sobre aquests éssers mitològics. Per això hi ha qui creu que potser si que van existir.

El fet que uns animals tant abundants com per deixar llegendes arreu hauria deixat algun altre rastre és un detall sense importància. Encara que també hi ha qui creu que els dracs són l’explicació que es donava a les restes fòssils dels dinosaures que apareixien aquí i allà.

Sigui com sigui, si haguessin existit, els dracs haurien tingut una biologia realment interessant. Un animal gegantí que pot volar, amb aparença de rèptil però amb l’activitat d’un mamífer o un ocell, que pot treure foc per la boca sense socarrimar-se ell mateix ha de ser, per força, formidable. El més estrany, però, és que, amb totes aquestes característiques, no haguessin colonitzat tots els ecosistemes i acabat amb la resta d’organismes competidors.

Una de les primeres preguntes que es faria un biòleg seria si són animals de sang freda o calenta. Això vol dir si tenen un metabolisme prou actiu com per mantenir la temperatura corporal o bé necessiten l’escalfor del Sol per mantenir-la. Amb la mobilitat que s’espera d’un drac sembla poc probable que siguin de sang freda, però mai se sap. De totes maneres, les grans dimensions que tenen els han de facilitar mantenir-se calents i actius. I si a sobre poden generar foc, doncs sembla clar que els podríem considerar animals de sang calenta.

El problema són les escates. Sempre els imaginem com animals reptilians, amb una pell escamosa. Però això permet una gran pèrdua de calor. De fet, els animals de sang calenta tenen pèl o plomes justament per aïllar el cos i mantenir la temperatura. Com és que als dracs no els cal? Potser tenen una temperatura corporal tan elevada que el que necessiten és justament refredar-se? Caldria investigar aquesta hipòtesi.

Un altre problema és la mida. Un animal tan gran ha de tenir moltes dificultats per volar. Oblideu les pel·lícules. A Hollywood no tenen ni idea de física del vol. Amb quatre cops d’ala un animal d’aquestes dimensions no es posa a volar. Els voltors, que són uns dels ocells més grans tenen moltes dificultats per començar a volar. Un cop a dalt ja poden aprofitar les corrents d’aire, però fins i tot això seria difícil per un drac. Necessitaria unes ales d’una envergadura completament absurda.

Ara bé. Podria ser que fossin molt lleugers. Els veiem grans i pensem en ossos, músculs i òrgans com els dels mamífers, però no ha de ser necessàriament així. Els ocells ja intenten ser tant lleugers com sigui possible i per això tenen els ossos vuits, amb els sacs pulmonars a l’interior. D’aquesta manera l’esquelet resulta molt més lleuger. El problema és que també és més feble. Un luxe que un drac no es pot permetre.

Ara bé. Els ossos podrien tenir una estructura diferent a la que estem acostumats. Els nostres tenen un 45 % de minerals, com ara el carbonat càlcic, en la seva composició. Però els dels dracs podrien tenir una estructura més resistent alhora que més lleugera. Quina? Doncs una possibilitat serien els nanotubs de carboni. Aquestes estructures fetes únicament de carboni resulten extremadament resistents alhora que serien molt més lleugeres. Que nosaltres tinguem idea, cap organisme els pot sintetitzar, però potser les cèl·lules de l’os dels dracs van trobar la manera.

I pel que fa al foc... Caldria que al seu estómac es generessin reaccions químiques altament exotèrmiques, és a dir que alliberin calor. Qui sap si ingerien minerals que en reaccionar amb els àcids de l’estómac generaven molta calor (algun químic a la sala?) També podria ser que la cremor no fos per foc sinó simplement per alliberament d’àcids. Potser concentren molt més l’àcid clorhídric de l’estómac i quan cal el podrien vomitar causant cremades a la zona afectada. Una mena de digestió externa com fan les aranyes.

Sense cap dubte hauria sigut una bestia fascinant. En que pensava Sant Jordi quan va matar, i va causar l’extinció, d’un animal tan extraordinari?

Sigui com sigui, que tingueu tots una bona diada de Sant Jordi i que intercanvieu moltes roses i molts llibres.

16 comentaris :

kika ha dit...

vaja, no havia pensat mai en la dragona d'eragon en aquests termes! bona diada!

McAbeu ha dit...

Per això és tan interessant aquest blog, veus les coses des d'un punt de vista "diferent". Ahir, el Titanic era un banquet pels bacteris i avui la biologia del Drac de Sant Jordi...
Impressionant i molt, molt bo! Felicitats i Bona Diada de Sant Jordi!

Carquinyol ha dit...

La cosa és clara: a sota les escames tenien pel, les escames generaven ones antigravitatòries (utilitzant la memòria de l'aigua), per les flames utilitzaven un òrgan especial que generava propà i si no es veuen gaires és que són molt tímids pq cada vegada que treuen el cap un sant se'l talla !!

I seguint el que et deia ahir... estem a la Diada de Sant Jordi, llibres i roses pels carrers... i aquí tu diseccionant al drac...

vols fer el favor de sortir a passejar !!!!!!!!

;)

Feliç diada !!

Núria ha dit...

Bufa, a partir d'ara em miraré els dracs amb uns altres ulls!! Per treure foc per la boca havia de tenir unes parets protectores com les de l'estómac, o més, per tot el conducte.
Bona diada!!

Mo ha dit...

jo sempre he imaginat que eren de sang calenta....serà pel foc? a més si fossin de sang feda (ectotèrmics) vivint en coves i llocs ombrívols com coi s'escalfarien per tenir prou energia per moure una massa tant gran?
feliç diada de Sant Jordi

Dan ha dit...

Kika. Sempre hi ha un altre punt de vista! :-D

McAbeu. Ei, gràcies. I bona diada.

Carquinyol. Ep! Que no recordes que avui és dia laborable? A passejar d'aqui una estona.
Mmmm un organ "propanogènic". No està malament la idea.

Núria. És cert, cèl.lules generadoores de mucines termoestables a tot el tracte disgestiu superior. O potser una mucosa coberta de bacteris extremófils?

Dan ha dit...

Mo. Tens tota la raó. Un poiquiloterm seria una presa facilíssima dins la cova.

Llum ha dit...

Acabo de llegir la primera frase del post, m'he posat a somriure, i he pensat que t'havia de donar la raó.

Vinga, ara vaig a llegir la resta del post :-P

Alasanid ha dit...

Potser el drac existeix a totes les cultures perquè representava dues grans qualitats que van costar molt d'adquirir, el domini del foc i del vol.

Nanotubs de carboni... bona pensada!

Enlloc de foc jo hi ficaria un superàcid, el fluoroantimònic per exemple, llavors sí que estarien a dalt de tot del món animal. O potser escupien oxigen líquid i després hi llençaven misto jaja.

Dan ha dit...

llum. Es que sant jordi... és sant jordi.!


Alasanid. Oxigen liquid...no està malament. Cal trobar la reacció que ho generi. I pedra fogera a les dents per la ignició!

Tirai ha dit...

hahaha M'he divertit molt llegint el post i els comentaris! :-)

David ha dit...

Sí que se'n poden explicar de coses sobre el drac !! Reclamaves químics i jo en sóc un tros. De totes maneres no em puc arribar a fer la idea de com escopir foc sense una ignició. Amb una mica de bicarbonat i un excés d'àcid podries escopir escuma però això ja seria una altra llegenda....

Bona diada

ECCNS ha dit...

Teories sobre les flames dels dracs

Combustible: Sorra de zinc provinent de sediment produïts en atmosfera reductora. La obtenció seria in situ per evitar l’oxidació. Emmagatzematge a una cavitat bucal adaptada. Les eines d’extracció del combustible serien les urpes.
Comburent: L’oxigen atmosfèric.
Material d’ignició: Pedres fogueres situades entre incisius i geniva (adaptació del pedrer de les aus amb orifici de sortida de les espurnes).

Mecanismes: 1) Deglució de zinc. 2) A l’estómac Zn+2HCl =ZnCl2+H2. 3) L’hidrogen format es expulsat de forma eruptiva a alta velocitat, impulsat per músculs adaptats a aquesta funció. 4) Activació dels mecanismes de fricció de les pedres fogueres al pas del hidrogen. 5) Ignició del hidrogen (flamarada).
No calen mecanismes protectors ja que si considerem l’alta velocitat de sortida del hidrogen la combustió es produeix fora de la boca i la massa de gas incandescent surt en direcció oposada al drac.
Hi ha qui parla de dracs que funcionaven amb propà procedent de una fermentació anaeròbica produïda en un segon estómac.
Si considerem la primera teoria, l’extinció podria estar relacionada amb un dèficit de zinc. En el cas de la segona, sens dubte l’extinció estaria relacionada amb la caça dels cavallers.

Júlia ha dit...

xDDDDD


Molt, molt, molt bo!

Però molt!


I per cert, l'altre dia llegia la història del cavaller que pensava abans en una princesa preciosa i rica que en salvar l'extinció dels dracs:

"Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava sota les ordres de l'emperador Dioclecià, va negar-se a portar a terme l'edicte de l'emperador que ordenava perseguir els cristians i per aquest motiu va ser ésser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l'Imperi Romà i de seguida aparegueren histories fantàstiques lligades a la seva figura.
La gesta de Sant Jordi i el drac va fer-se popular a tot Europa cap al segle IX sota el nom de 'Llegenda àuria' i va ser recollida per l'arquebisbe de Génova, Iacopo da Varazze, més conegut com a Iacobus de Voragine, l'any 1264, en el llibre 'Legenda sanctorum'. En aquesta versió, però, la gesta passava a Líbia."


I per cert, en el metabolisme del drac us deixeu que la seva sang té un contingut tan altíssim en sals minerals que, en vessar-se, creixia un roser a l'instant amb unes roses d'un roig preciós. :P

Dan ha dit...

Tirai. Me n'alegro. Jo em vaig divertir molt escrivint-lo!
:-D

David. Vinga. Imaginació al poder!

ECCNS. Excel.lent. Ni tan sols caldria que fos a l'estómac. podria tenir un òrgan acumulador de clorhídric fet a mida. D'aquesta manera el fet d'haver menjat o no, no afectaria la qualitat de les flames!

Júlia. Ep. Molt interessant l'apunt sobre les sals de la sang. Això implicaria un sistema renal molt particular i una força osmòtica molt important que caldria compensar. Amb vacúols gegants a les cèl.lules potser?
:-P

Júlia ha dit...

Ai, Dan, saps què?

Aquesta nit a casa li explicava al meu pare les teves hipòtesis de la biologia dels dracs, i hem rigut una estona :P

I ell m'ha comentat que havia vist un reportatge, fa un cert temps, en què justificaven les llegendes de dracs des d'un punt de vista astronòmic; el reportatge ensenyava imatges d'uns meteorits que quan queien a la terra feien unes flamarades exactament com les que estan dibuixades sortint de les boques dels dracs. Clar... una cosa voladora, molt gran, i que treu flamarades...

Ves a saber, la ignorància desencadena tanta imaginació...!