Un nivell més en l'epidèmia

Doncs seguim un dia més amb el tema de la grip porcina. Amb totes les portades dels diaris parlant-ne amb grans titulars és difícil pensar en altres temes de ciència. Cal dir que tot i que alguns medis digitals semblen una mica massa alarmistes, la majoria dels medis de comunicació aporten informacions prou correctes. Al menys sembla que aquesta vegada s’han pres la molèstia de buscar epidemiòlegs i microbiòlegs per contrastar el que diuen.

A hores d’ara la OMS ja ha pujat el nivell d’alerta fins al 4. Això vol dir que la malaltia s’encomana de persona a persona amb facilitat. En això no és diferent que qualsevol grip. Fins ahir estàvem en nivell 3, que indica que la malaltia pot passar dels animals a les persones, però difícilment entre elles. Vist el nombre de casos, era evident que calia passar al nivell 4. Naturalment, mentre el nivell és de 3, encara hi ha facilitats per mantenir-la controlada o, si més no, continguda en una zona limitada. Però amb el 4 les coses ja són molt més difícils d’aturar.

El següent nivell, el 5 es posa quan els contagis es donen entre persones de, al menys, dos països diferents de la mateixa regió OMS. Això és perquè la OMS ha dividit el planeta en sis regions sanitàries diferents. Quan això passa és que la malaltia ja s’escampa per molts indrets alhora i que la pandèmia és a punt d’esclatar del tot. Bàsicament el nivell 5 és un avís als governs que el temps per preparar les mesures necessàries en forma d’hospitals, personal i medicaments, s’està escurçant ràpidament.

Com que de moment tots els casos que s’han donat a altres països es van contagiar a Mèxic, encara no es dóna la situació per canviar de nivell. El que compta és on et vas contagiar, no on ets ara mateix. Òbviament cal controlar els viatgers ja que és a través d’ells que pot arribar el virus fins altres països.

Finalment el nivell 6 és quan els contagis es donen entre persones de països pertanyents a diferents regions OMS. És el punt àlgid de la pandèmia.

Però encara segueix. A continuació vindria la fase post-pandèmica, quan segueixen apareixent brots, però van deixant d’estar connectats entre si. Poden donar-se rebrots, però la tendència durant uns mesos seria la de disminuir fins tornar als nivells normals.

De nou, cal notar que tots aquests nivells fan referència a la facilitat per escampar-se la malaltia i no al nivell de gravetat que té. Afortunadament la majoria de casos sembla que són lleus i no s’ha donat cap mort fora dels casos de Mèxic. I també cal anar amb compte amb les dades. Si comparem les xifres de casos sospitosos i confirmats trobem que al mateix Mèxic hi ha prop de 2000 casos sospitosos... però únicament 26 de confirmats! Amb seguretat n’hi haurà més, però no tothom que té tos o una pneumònia és una víctima de la grip porcina. Amb l’alarma que hi ha és fàcil que algú amb mal de cap i una mica de tos ja passi a la llista de possibles casos.

Un altre detall és el que passa amb la carn de porc. Bàsicament, no passa res. Molts diaris ja insisteixen en que no hi ha cap problema a menjar-ne. El virus s’encomana per les vies respiratòries, i a no ser que inhalem la carn crua, no passa res per menjar-la. A més, els porcs d’aquí no tenen aquesta mena de grip. És ridícul deixar de menjar carn de porc d’aquí perquè uns porcs de Mèxic han agafat la grip.

De manera que, en resum, hi ha un risc, real, de pandèmia de grip. D’una soca de virus provinent dels porcs i que incorpora característiques dels virus dels humans i de les aus. Això, de fet, no és cap novetat. Aquests tres espècies estem intercanviant-nos els virus des de fa moltíssims anys. La malaltia és contagiosa, però no en un grau excepcional sinó més aviat com totes les grips. A més, per ara, tampoc sembla especialment virulenta i tan de bo segueixi així.

Però sobretot: Les condicions sanitàries que tenim actualment no tenen res a veure amb les que hi havia quan es van donar la gran i tràgica epidèmia de l’any 1918. Hi ha qui fa números per comparar, però és absurd. Al 1918 estaven en plena guerra mundial i el que es feia era negar l’epidèmia per no donar ànims als enemics. En aquelles condicions era impossible enfrontar-s’hi. Res a veure amb les condicions actuals. Ara disposem de millors sistemes de control, tenim medicaments antivirals raonablement efectius i, sobretot, hi ha informació disponible que permet prendre mesures i avisar la gent del que cal fer.

Hi ha moments en que en mirar les imatges de la televisió de la mateixa ciutat de Mèxic semblaria que estem més espantats aquí que allà mateix.

I una última curiositat. El nom d’influenza, que s’aplica a la grip diuen que es va popularitzar a Itàlia al segle XVI, quan creien que l’aparició periòdica de brots de grip era causada per la influença dels astres.