Flors per no regalar

Per algun motiu sorprenent, diuen que a les noies els agrada que els regalin flors. Imagino que serà més aviat pel detall que no pas per la flor en si mateix. La durada de les flors és més aviat curteta. Un regal que has de llençar a les escombraries en pocs dies té com poca gràcia. Per això sempre he pensat que per Sant Jordi, una vegada més, els homes hi sortim guanyant. Al menys el llibre dura molt temps.

Però si decideixes presentar-te a la cita amb una flor, cal triar amb compte quina flor serà. Depèn dels gustos personals, del caràcter, del moment, de l’època de l’any, dels calers que hi vulguis gastar. Hi ha moltes possibilitats, de manera que la tria no és senzilla. Però en tot cas n’hi ha algunes que queden descartades. Una flor massa petita no quedaria be. Semblaria un regal de poca cosa. Però una d’excessivament gran tampoc tindria gaire èxit, i algunes espècies de flors en concret tenen motius per quedar descartades de seguida.

En particular, les dues flors més grans del món segur que serien inapropiades. El rècord el té la Amorphophallus titanum i si la noia sap una mica de llatí ja començarem a tenir problemes. No et pots presentar en pla seductor amb una flor el nom de la qual vol dir el “fal·lus amorf titànic”.

Això de titànic és per les seves dimensions. La flor mesura dos metres i mig d’altura, pesa setanta quilos i només viu durant tres dies. I això de fal·lus amorf..., doncs mireu la foto i ho entendreu de seguida.

És una planta original de Sumatra, que viu en ambients humits i calorosos. I allà s’anomena bunga bangkai, que vol dir “flor cadàver”. Aquest nom tant encisador ens dóna una pista de l’altre motiu pel qual la flor està molt desaconsellada a l’hora de fer regals a les noies. L'olor que fa aquesta floreta és una intensa pudor de carn en descomposició.

No és perquè si. La planta fa el que pot per atraure els insectes que la pol·linitzaran, i aquests insectes són mosques i altres bestioles que no s’interessen massa pels colors bonics però si que els agraden els aliments en descomposició.

Molt be, si la flor més gran del món no serveix, potser amb la segona més gran podrem impressionar la noia. Doncs per desgràcia, tindrem problemes semblants. La Rafflesia arnoldii també és molt gran encara que no tant. Només fa un metre de diàmetre i onze quilos de pes. En aquest cas té la característica, sempre desagradable de ser una planta paràsita. No fa fotosíntesi i es limita a agafar nutrients d’altres arbres. I pel tema de la pol·linització,... doncs fa servir la mateixa estratègia que l’Amorphophallus i també fa pudor de carn podrida!

Cal dir que estrictament parlant, la Rafflesia és la flor més gran. L'Amorphophallus és una inflorescència, un grup de flors, encara que sembli una única flor. Però en tot cas, les dues es poden descartar a no ser, és clar, que la noia sigui una gran aficionada a la botànica. En aquest cas, l'hauriem clavat!

Realment, en el món de les flors, la mida importa però sobretot perquè aquests excessos no tenen gaire futur. Potser millor seguir amb les roses i els clavells, que són valors segurs.