divendres, de desembre 11, 2009

Flors per no regalar

Per algun motiu sorprenent, diuen que a les noies els agrada que els regalin flors. Imagino que serà més aviat pel detall que no pas per la flor en si mateix. La durada de les flors és més aviat curteta. Un regal que has de llençar a les escombraries en pocs dies té com poca gràcia. Per això sempre he pensat que per Sant Jordi, una vegada més, els homes hi sortim guanyant. Al menys el llibre dura molt temps.

Però si decideixes presentar-te a la cita amb una flor, cal triar amb compte quina flor serà. Depèn dels gustos personals, del caràcter, del moment, de l’època de l’any, dels calers que hi vulguis gastar. Hi ha moltes possibilitats, de manera que la tria no és senzilla. Però en tot cas n’hi ha algunes que queden descartades. Una flor massa petita no quedaria be. Semblaria un regal de poca cosa. Però una d’excessivament gran tampoc tindria gaire èxit, i algunes espècies de flors en concret tenen motius per quedar descartades de seguida.

En particular, les dues flors més grans del món segur que serien inapropiades. El rècord el té la Amorphophallus titanum i si la noia sap una mica de llatí ja començarem a tenir problemes. No et pots presentar en pla seductor amb una flor el nom de la qual vol dir el “fal·lus amorf titànic”.

Això de titànic és per les seves dimensions. La flor mesura dos metres i mig d’altura, pesa setanta quilos i només viu durant tres dies. I això de fal·lus amorf..., doncs mireu la foto i ho entendreu de seguida.

És una planta original de Sumatra, que viu en ambients humits i calorosos. I allà s’anomena bunga bangkai, que vol dir “flor cadàver”. Aquest nom tant encisador ens dóna una pista de l’altre motiu pel qual la flor està molt desaconsellada a l’hora de fer regals a les noies. L'olor que fa aquesta floreta és una intensa pudor de carn en descomposició.

No és perquè si. La planta fa el que pot per atraure els insectes que la pol·linitzaran, i aquests insectes són mosques i altres bestioles que no s’interessen massa pels colors bonics però si que els agraden els aliments en descomposició.

Molt be, si la flor més gran del món no serveix, potser amb la segona més gran podrem impressionar la noia. Doncs per desgràcia, tindrem problemes semblants. La Rafflesia arnoldii també és molt gran encara que no tant. Només fa un metre de diàmetre i onze quilos de pes. En aquest cas té la característica, sempre desagradable de ser una planta paràsita. No fa fotosíntesi i es limita a agafar nutrients d’altres arbres. I pel tema de la pol·linització,... doncs fa servir la mateixa estratègia que l’Amorphophallus i també fa pudor de carn podrida!

Cal dir que estrictament parlant, la Rafflesia és la flor més gran. L'Amorphophallus és una inflorescència, un grup de flors, encara que sembli una única flor. Però en tot cas, les dues es poden descartar a no ser, és clar, que la noia sigui una gran aficionada a la botànica. En aquest cas, l'hauriem clavat!

Realment, en el món de les flors, la mida importa però sobretot perquè aquests excessos no tenen gaire futur. Potser millor seguir amb les roses i els clavells, que són valors segurs.

11 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Millor portes aleshores un girasol, que així si l anoia s'avorreix almenys pot anar picant alguna cosa...

PS: Si havia arribes a tornar a parlar de Mart això hagués semblat ja el "crónicas marcianas" !!

Alnair ha dit...

Petit error tipográfic:
... pudor de carn podria! => ... pudor de carn podrida!

Dan ha dit...

Carquinyol. Doncs no pensis que no n'he tinguty temptacions. Però el tema original venia a ser "sexe i mort a l'espai". No calia estirar-ho més.

fcasarra. Gràcies! Corregit.

Clidice ha dit...

A mi no m'agraden les flors tallades o sigui que si un home em vol "arribar al cor" val més que es presenti amb una pulidora orbital, per exemple :P o millor sense res, que després has de carregar la punyetera flor tota l'estona i fer veure que l'ensumes (mai fan olor) i que estàs encantada, quan el que voldries és tenir les mans lliures. A sobre quan te la "descuides" en algun lloc, ell se n'adona i te la torna i penses: "aquest tio no hi toca!" ^^ Ara si algú se'm presenta amb un amorphophallus o amb una rafflesia, juro que el tindré en moltíssima consideració. Son guais eh! :)

Alepsi ha dit...

Sincerament, estic amb la Clidice... que et regalin una flor tallada (un ésser viu mort) fa més aviat poca gràcia... però si a més l'has d'anar carregant pel món a sopar, al cine i demés... per mi que trenca la cita!

Ara, si vas caminant pel camp i ell s'ajup i agafa una flor i te la regala així en plan sorpresa.... la cosa canvia! xDDD

Dan ha dit...

Vlidice. Veus? ja em semblava a mi... Però en tot cas, si t'han de regalar una d'aquestes gegants, quasi que portin les llavors. per questions pràctiques més que res :-D

Alepsi. Floretes pel camp. Un clàssic que sempre ha funcionat ;-)

Laia ha dit...

Haha... bé, caregar-la pot ser molest però després tens una planta ben bonica per casa! Si és morta no, però les que estan en tests després le spots cuidar i ben maques que es fan!! Ara, aquestes, per regalar-les a una noia... són poc ortodoxes ^^


Jo recordo que l'any passat vam fer unes trampes per a instectes voladors, i eren plats de color groc. No importa el color, amb les abelles i vespes, per exemple? En vam caçar un munt!

en Girbén ha dit...

Resulta curiós que la mateixa estratègia de simular ferum de carn podrida per atraure a les mosques, la facin servir alguns bolets extravagants com la gita de bruixa o els phalus... Fixa`t, tornen a sortir els phalus i la mateixa pudor!

Dan ha dit...

Laia. Ah! però les plantetes en testos ja es una altra història.
Amb molts insectes si que es important el color. Però en mosques i similars els senyals són sobretot químics. (I fan pudor)

Girbén. Per mateixos problemes arriben a les mateixes solucions. Però això dels phalus si que te la seva conya.

Joana ha dit...

Doncs a mi m'agraden les flors. Cert, duren poc, però i mentre son boniques?.
Les roses de tots colors!, naturals, és clar....
Aquesta flor de la teva imatge és inmensa!

Joana ha dit...

Tens tota la raó del món en que els homes sortiu guanyant per Sant Jordi. Si m'han de regalar flors que me les portin a casa, això d'anar arrossegant la floreta pel món és un rollo i a més es panseixen.