Mocs de balenes," cagonlaputa!" i moltes coses més.

Ja s’ha fet la cerimònia d’entrega dels premis IgNobel, la versió divertida dels premis Nobel que estan a punt de caure. Com cada any, les investigacions premiades desperten un somriure i una mica de perplexitat. I cal rumiar-hi una mica per veure-hi els sentit. Però aquest és l’objectiu declarat dels IgNobel, Primer fer riure i després fer pensar.

I també donar alguna estirada d’orelles, perquè l’IgNobel d’economia l’han guanyat els directius de Goldman Sachs, AIG, Lehman Brothers, Bear Stearns, Merrill Lynch, i Magnetar, per “la creació i promoció de noves formes d'invertir els diners - formes de maximitzar el guany financer i minimitzar els riscos financers per a l'economia mundial, o al menys per a una part”. Potser no va ser una recerca científica estricta, però els seus efectes, en forma de crisi mundial, van ser notables.

De les recerques científiques trobo genial la d’enginyeria, per “perfeccionar un mètode per recollir moc de balena, utilitzant un helicòpter de control remot”. Aquest és un exemple ben clar de com rere un titular en aparença poca solta, hi ha una feina important. Quin sentit té recollir mocs de balena? Doncs en realitat el treball buscava la manera d’estudiar les infeccions respiratòries que patien els cetacis en llibertat. La manera ha sigut recollir mostres de l’exhalat que deixen anar les balenes (aquell sortidor que sempre es dibuixa a sobre l’animal) amb un aparell de control remot. Amb aquestes mostres es podia analitzar la presencia de bacteris provinents directament dels pulmons dels animals. Una informació importantíssima pels gestors de les reserves naturals oceàniques i per l’estudi de les malalties dels cetacis.

Una altre que m’ha fet somriure és l’estudi que demostra que deixar anar paraulotes redueix la percepció de dolor. Jo, que soc dels que quan es fan mal reneguen de mala manera, (no és perquè si que Makinavaja era un dels meus herois) ara podré justificar-me explicant que això posa en marxa mecanismes al cervell que disminueixen el dolor.

I qualsevol que treballi en una organització mínimament gran sap que massa sovint s’ascendeix a persones plenament incapacitades per la nova feina. Per això és d’agrair un premi IgNobel a uns matemàtics que han aplicat la teoria de jocs per desenvolupar un algoritme que demostra que ascendir les persones a l’atzar és la millor manera de fer que una organització funcioni. Molts ja ho sospitàvem, però ara ja ho sabem del cert!

I n’hi ha més. El de medicina per descobrir que els símptomes de l’asma es poden tractar en una muntanya russa. De fet era un estudi per veure com l’estrès i les emocions fortes modulen la percepció d’ofec durant l’asma. El de salut pública també m’afecta ja que han demostrat que els microbis s'adhereixen als científics amb barba. En realitat era un treball per optimitzar sistemes per evitar contaminacions al entrar i sortir dels laboratoris de cultius bacterians. Res de nou, d’altra banda.

I un dels que fa més gracia. La descoberta de pràctiques de sexe oral en ratpenats de la fruita. Els autors conclouen que això augmenta la durada de la còpula. Un treball una mica discutible perquè moltes coses poden estar relacionades aparentment però no estar-ho en realitat.

En tot cas, els IgNobel ens recorden una vagada més el curiós sentit de l’humor dels científics.