Clons

Hi ha temes recurrents en les noticies relacionades amb la ciència que aparèixien a la premsa. I una d’elles és la clonaciò dels èssers humans. De tant en tant algú diu que ja estan a punt, que ja hi ha no-se-quants embarassos de nens clonats, que quin gran avençs per la ciència o que quin gran horror per la societat.

Técnicament no és complicat d’explicar (però si de fer). Tant sols es tracta d'agafar una cèl.lula d’un organisme i fer que començi a crèxer i desenvolupar-se fins donar lloc a un organisme genéticament igual que l’original. Com ja sabeu, els bessons identics no son altra cosa que clons que aparèixen espontaniament.

Però el tema de clonar persones obre la porta a molta fantasia. Sobretot perquè sembla que, en general, no es té gaire clar que coi és exactament un clon. O millor encara, allò que no està clar és el que NO és un clon. I això és nota quan veus empreses que cobren per clonar el gatet de la senyora rica que se li va morir i que se l’estimava com un fill i que el trova tant a faltar. Segurament la senyora creu (perquè és el que li donen a entendre) que li donaran una copia idèntica del seu estimat gatet. Malhauradament, això no és veritat.

Tindrà un altre gatet, amb els mateixos gens que l’original… però que creixerà amb una història, un ambient i uns estímuls completament diferents. I per tant, no serà el mateix en absolut. I és que els éssers vius som alguna cosa més que un grapat de gens ambulants.

I això és molt important, perque no és el color de la pell o la mida de les potes el que s'anyora de la mascota. És el caracter, els jocs que es compartien, les complicitats que s'havien creat. Els que teniu mascotes sabeu molt bé que potser no és tant maca com la del veí (tot i que no es reconegui en veu alta), però és igual, perque l'important es que és "especial" amb vosaltres. I és això el que valoreu per sobre de tot.

Imagineu que miraculosament tornessiu a nèixer avui. Vosaltres mateixos, amb els mateixos gens. Creieu que anys desprès serieu com sou arà? Creixerieu amb amics diferents, en una societat diferent, amb parelles diferents, amors i decepcions diferents, una música de moda diferent, un menjar diferent... Tot això marca molt la nostra manera de ser. De vegades fins i tot en el físic. Per tant, un clon nostre, obtingut avui, tindria relativament poc a veure amb nosaltres pel que fa al caràcter.

I allò que en el cas de les mascotes es trist, en el cas dels humans es molt més greu. Perquè algun dia clonaran criaturas. I aquestes seran ni més ni menys que això: nens i nenes que venen al mon com èssers humans per viure la seva vida. I, independentment de com els hagin engendrat, tenen tot el dret a ser tractats igual que qualsevol altre criatura. No com a substituts de ningú. Però no estic molt segur que molts futurs pares que esperen poder clonar un fill perdut o (encara pitjor!) a ells mateixos, els considerin així.

Més que clons, molts necesiten simplement una mica de seny.