dissabte, de desembre 31, 2005

Esperit i Oportunitat

Fa poc que s’ha celebrat un aniversari, que en realitat son dos i que, a sobre, és per duplicat! M’explico. L’aniversari és el dels dos petits robots que la NASA va enviar a Mart. Els recordeu? L’Spirit i l’Opportunity. Doncs ara fa un any que van arribar. Però un any marcià. A la Terra n’han pasat gairebé dos d’anys. I la cosa té mèrit, perquè la vida prevista dels robots era de… 90 dies (marcians)!
Fa tant que son allà dalt, que ja ni tant sols son notícia. I això que fan unes coses extraordinàries. Allò que havia de ser un passeig als voltants de la zona d’aterratge (amartatge?) ha acabat per convertir-se en una expedició fins al cim de cràters llunyans i escalant serralades impressionants. Naturalment en un sentit relatiu, però per un robotet d’aquella mida, pujar una muntanyeta com el Tibidabo és tota una gesta. I més si qui controla els comandaments està a uns quants milions de quilòmetres de distància.
La cosa encara té més mèrit si recordem que les bateries dels robots es recarregen amb energia solar. De manera que els de la NASA van haver de dissenyar la trajectòria que seguiria el robot per pujar fins el cim de tal manera que, a part de la inclinació i els obstacles, mai deixés de tocar-li la llum del Sol.
Però el que a mi més em fascinava eren les imatges. Li han donat “personalitat” a Mart. Ara ja podem veure de prop les roques d’un turonet proper, o aquelles estranyes boletes que hi havia pel terra, les "blueberries" que van resultar ser formacions minerals i no llavors de plantes marcianes. I una marca a una paret que jo hauria jurat que era un fóssil, tot i que els de la NASA s’entestin a treure-hi l’encant explicant que deuen ser marques de l’aparell que fa servir el robotet per foradar. (Hi treballarà algun biòleg a la NASA?).
Però el que m’ha arribat al cor van ser les imatges dels remolints de vent per les planures de Mart. Gairebé iguals que els que es poden veure per alguns indrets àrids de la Terra.
A sobre, els remolins han resultat ser de gran utilitat, precisament perquè els robots es mouen gràcies a l’energia que obtenen de panells solars. Un dels problemas és que, amb el temps, s’hi va dipositant pols que fa que pèrdin eficàcia i el rendiment disminueixi lenta però inexorablement. Doncs resulta que, de vegades, un d’aquests remolins passava per sobre del robot… i s’emportava la pols que cobria el panell solar, de manera que es recuperava la generació d’energia!
Una excel.lent combinació extraterrestre d’aprofitament de les energies eòlica i solar!

3 comentaris :

Pia Almoina ha dit...

Tramuntana a Mart. Si mai hi arribem a viure ja ens podem preparar.

Myrddin ha dit...

Vaig seguir el treball i peripècies dels robots durant força temps, ara feia temps que no en sabia res, i ves per on encara continuan allà dalt funcionant. És sens dubte una de les més exitoses missions de la NASA.

Em va fer gràcia l'amartatge del Oportunity... el robot va aterrar just al mig d'un cràter petit. Els de la NASA deien, fent un símil amb el golf, que havien encertat el forat en un sol llançament :-)

Com tu dius, fa tant que són allà dalt que ja no són notícia.

amazon drink ha dit...

www.fruitavida.biz the one true health drink from the Amazon that is full of nature's natural benefits.