dijous, de maig 31, 2007

El parent del gran depredador

Mai se sap quines sorpreses ens guarda el futur, però de vegades les coses poden canviar molt. La noia que tenia tan èxit a l’institut perd l’atractiu quan es fa gran, el capità de l’equip d’esport i triomfador absolut en tot acaba en una obscura feina mal remunerada mentre que el tímid amb ulleres esdevé un executiu agressiu a qui no reconeix ni la seva mare. Aquestes coses passen. Tan sols és qüestió de temps.

Doncs a la natura, i parlant en termes evolutius, els canvis poden ser increïblement espectaculars.

Acaben de publicar un treball a la revista Science uns investigadors que van descobrir que en un fòssil de dinosaure hi quedaven restes d’un teixit flexible de forma més o menys tubular. En realitat el que van fer va ser desfer la part mineral del fòssil per veure que hi quedava. No s’esperava trobar res, perquè ja se sap a quin ritme es descomponen les cèl·lules. En condicions òptimes no s’espera trobar restes cel·lulars més enllà dels 10.000 anys. Però els fòssils de dinosaure tenien 68 milions d’anys!

El que passa és que no eren cèl·lules sinó teixit connectiu. És a dir, simplement restes de proteïnes. Bé, dir “simplement” li treu mèrit a la troballa. Mai s’havia aconseguit material biològic tan antic.

I quan van analitzar aquelles proteïnes va resultar ser col·lagen. I això ja és menys sorprenent, perquè el col·lagen és una de les proteïnes més resistents. Nosaltres estem fets sobretot de col·lagen, que forma l’entramat que aguanta les cèl·lules. És com el ciment que uneix el nostre cos.

De manera que per primera vegada hem pogut analitzar directament restes de proteïnes de dinosaure. I justament era el dinosaure més famós de tots. El gran depredador del Cretaci (i no del Juràssic, eh!), el Tyrannosaure rex!

El cas és que l’estudi del col·lagen de Tiranosaure ens permet comparar-lo amb els col·làgens d’animals actuals per establir quines relacions evolutives hi tenen. Una de les demostracions més concloents de la teoria de l’evolució es basa en la comparació de les proteïnes de diferents espècies. Les proteïnes es poden ordenar de més a menys semblants depenent de si els organismes estan més o menys llunyans evolutivament. Per això, les nostres proteïnes coincideixen en més del 95 % amb les dels ximpanzés, una mica menys amb els goril·les, menys amb els gossos, encara menys amb els peixos i molt menys amb els tomàquets.

Doncs en comparar els fragments de col·lagen de Tiranosaure amb els col·làgens d’animals actuals han trobat que coincidia parcialment amb el de les granotes o els tritons, però sobretot era pràcticament exacte al d’un ocell.

Això no és cap sorpresa, perquè ja sabem que els animals més emparentats amb els dinosaures són les aus. Si compareu els esquelets ho veureu intuïtivament, però ara hi ha dades bioquímiques que ho confirmen. En tot cas, l’important és que ara ja sabem quin és el parent viu més proper d’aquell mític animal.

L’orgull de ser descendent del Tiranosaure li correspon als... pollastres!!!

Potser cal una mica d’imaginació, però si a un pollastre li traiem les plomes, li canviem el bec per una boca plena de dents i el fem créixer fins la mida d’un autobús, doncs tampoc és tan diferent d’un tiranosaure, no?

En tot cas, ja està bé que els pobres tiranosaures estiguin extingits. Si alcessin el cap i veiessin als seus descendents cuinats a l’ast i a punt de ser menjats per uns febles mamífers sense pèl, segur que es deprimirien moltíssim.

13 comentaris :

moz ha dit...

I per què faria una cosa així l'evolució? Tant inviable era ser al capdamunt de la cadena tròfica?

Dan ha dit...

El que passa es que l'evolució no fa les coses amb cap finalitat. Als tiranosaures els devia anar molt bé... fins que la caiguda d'un meteorit gegant els va extingir. Aleshores uns altres es van posar al capdamunt de la cadena tròfica i els dinosaures que van sobreviure van trobar-se amb pressions evolutives diferents que afavoririen l'aparició de plomes, els becs i al final transformar-se en aus.

josep ha dit...

ei, felicitats pel blog, el llegeixo de fa alguns mesos, està molt bé

salut!

Pd40 ha dit...

Crec que el pollastre no és un descendent del Tiranosaure (es van extinguir, no evolucionar), però sí que les aus són una espècie directament evolucionada de primitius dinosaures. Bon post, Dan, com sempre ;)

Sé que és una broma dolenta però s'escau.. saps quin és, de totes els animals coneguts al món, el que dóna més voltes? El pollo a l'ast.

Explica-li a algun biòleg i deixa'l pensar una estona.

Carquinyol ha dit...

Ara començo a entendre moltes coses, aquesta "xuleria" dels pollastres sens dubte déu ser una remora de quan estaven a dalt de tot de l'escala alimenticia.

A més, hi ha alguns que tenen una mala òooooostia !!

Anna ha dit...

dan, m'encanta la manera que tens de començar els posts amb alguna cosa que no té res a veure amb el que diràs després però que resulta que sempre lliga!

d'això dels meteorits i els dinosaures, vaig llegir al País (no és una gran font, ho sé), que ara deien que la radiació dels mamífers no tenia ers a veure amb l'extinció dels dinosaures... en sabeu alguna cosa?

per cert, pd40, molt bo l'acudit... me l'apunto!

Ulisses ha dit...

jajajaja
el gran rex és actualment un pollastre XD

és genial!!!

Waipu Joan ha dit...

ho he llegit amb veu alta i ho hem comentat un grupet de gent...
els dinosaures apassionen als nens

èlsinor ha dit...

Com sol dir-se, el temps posa a cadascú al seu lloc, hehehe...
Ara em menjaré els pollastres de més bon grat! :P

Dan ha dit...

Josep, doncs moltes gracies!!

pd40. Tens tota la raó. El pollastre pot ser l'animal més emparentat, però això no vol dir que descendeixi directament. Però es que la broma era irresistible! I el teu acudit també serà aplicat "ad libitum"!

Carquinyol. Tot té una explicació. Ara imaginaré un tiranosaure amb cresta! :D

anna. Gràcies pel piropo! El que dius dels dinos i els mamífers... doncs ja ho miraré. Jo estava convençut que l'extinció dels dinos va ser necessaria per que els mamífers podessin sortir dels caus on s'amagaven. Si el nínxol ecològic està ocupat costa molt més que si està "lliure per extinció"

ulisses. Es que la vida dona moltes voltes!

waipu joan. Ui! Els dinosaures fascinen als nens.

èlsinor. He que ara tindran mes bon gustet? :D

mikell ha dit...

Jo ho he confirmat això. Vam passar a la mascota, un gos ferotge, un T. rex de joguina, i un cop sense cap ni potes, se'l veia jugant amb un pollastre de goma, ...que se li queia la baba. De fet un amic biòleg que no va arribar a veure el cap-i-pota, va identificar la presa de goma com un pollastre.
I, pel que fa a les proteïnes, jo sempre he pensat que som més queratines que no pas colàgen, però ja se sap que "el que és essencial és invisible als ulls".

Agustina ha dit...

Deuen ser quatre frikis els que no admetin encara avui dia el clade Pandinosauria. Evidentment, entre els frikis s'hi compten els creacionistes.

Soren ha dit...

Deurien estar ben bons els Tiranosaures Rex, llàstima que fos un àpat molt difícil d'aconseguir.