Nous fàrmacs per l'ansietat?

Vivim en un món en el que no deixem de rebre missatges assegurant-nos que hem d’aspirar a la perfecció. Ens diuen que tenim dret a la millor feina, a un cos ideal, a una salut de ferro i a un nivell de felicitat inqüestionable. Milers d’estímuls publicitaris ens empenyen a lluitar per aconseguir allò que, segons ells, ens pertoca. I si en dubtem, de seguida serem catalogats de mediocres, conformistes i perdedors.

Potser per això moltes persones es fan idees irreals de com són les coses a la vida real. I això pot ser molt decebedor. Perquè al final, la feina és normaleta, la salut és millorable i tenim el físic que tenim. Però aquesta actitud és una font de negoci increïble per algunes farmacèutiques que ofereixen medicaments per tractar qualsevol malestar emocional.

Ep! No pretenc, ni molt menys, dir que l'ansietat o les depressions no siguin reals. Però resulta extraordinari l’increment que han tingut les prescripcions de medicaments per tractar aquestes situacions. És possible que hi hagi una epidèmia d’ansietat... o és possible que a qualsevol moment d’incomoditat li diguem “atac d’ansietat”. I si hi ha unes pastilletes que ho solucionen, perquè passar un mal dia?

Quan comento això, de seguida em diuen que no, que són fenòmens molt reals i seriosos i que no s’ha de simplificar ni generalitzar. Doncs insisteixo. Si que són malalties o situacions reals i molt serioses... però també és cert que hi ha moltíssims casos en que qui les pren no té res més que un mal dia. Una cosa que ens passa a tots amb una certa freqüència i que resulta que és part de la vida.

I un bon exemple l’hem tingut amb el llançament d’un nou medicament anomenat “Havidol”. En teoria s’ha de prescriure per tractar el “Trastorn d’Ansietat per Dèficit d’Atenció Social de Consum Disfóric”. Un quadre clínic caracteritzat per “Inquietud enfront la vida, tensió, cansament, obsessió pel pes, símptomes d’envelliment, estrès en el treball, a la llar o en activitats que abans proporcionaven plaer”. I tafanejant per la web trobo afirmacions com que Havidol funciona unint-se als receptors d’una nova hormona recentment descoberta: L’hedonina, que es pot prendre en tractaments de llarga durada sense aparents efectes secundaris importants i que millora el rendiment físic i intel·lectual poc després de començar el tractament.

No és estrany que poc després de la seva sortida al mercat als estats Units, les farmàcies presentaven un greu problema de manca d’abastiment del nou medicament.

Però les farmàcies no el podien tenir de cap manera perquè tot, absolutament tot, és fals.

Havidol és un medicament que es va inventar un australià, per demostrar amb quina facilitat podem ser manipulats per les farmacèutiques. I amb quina facilitat ens deixem enganyar i donem per cert tot allò que ens prometen, per molt irreal que sigui si ho penses un moment. N'hi ha prou amb un bon anunci, unes quantes estadístiques inventades i un grapat de paraules més o menys clíniques que no cal ni que tinguin sentit.

I això que el nom ja hauria d’haver donat alguna pista, al menys als anglòfons. Havidol... have it all! (Tingueu-ho tot!)

Però és que ni tan sòls la malaltia existeix. El presumpte Trastorn d’Ansietat per Dèficit d’Atenció Social de Consum Disfóric també és inventat. Fals. Ficció. Irreal. I malgrat tot, milers de persones van decidir que tenien aquells símptomes i que, per tant, requerien el nou tractament per estar més enllà del 100 % de felicitat a que hi tenen dret.

De vegades sembla que el que si que hi ha és una epidèmia de persones immadures.